Els Amigó

Nissaga existent al papiol com a mínim des de principis del segle XVI i coneguda inicialment com els de Ca n'Amigó del Mas. A principis del segle XIX va estar a punt d'extingir-se ja que l'hereu va morir poc després de casar-se i el seu únic fill va néixer postumament. El petit, que va sobreviure, fou conegut amb el sobrenom de l'Amigonet.

Al llarg de tretze generacions, els de Ca n'Amigonet han emparentat amb nombroses famílies tant del Papiol com de fora. Aquí, entre d'altres, han entroncat amb els de Can Pagès del Mas, els Arús de Ca n'Esteve de la Font, els Amigó de Cal Milet, els Campderrós de Can Minguet i els de Cal Gabino Vilaseca. Durant els anys 30 del segle XX, la família va anar a viure a Molins de Rei. 

Branca lateral: Cal Joan Amigonet (1674) 

Branca de Ca n'Amigó del Mas. Els de Cal Pahissa van viure a la barriada de Can Minguet fins a finals del segle XIX. Després es van traslladar a l'antic carrer de la Creu, ara de l'Actor Joan Santacana. Amb el canvi de domicili també va variar el motiu de la família que a partir d'aleshores fou coneguda com els de ca l'Amigó.

Entre d'altres, han emparentat amb les següents famílies: els Santacana de Cal Trist, els Pagès de Cal Taró i de Cal Maimó, els Roig de Can Barba de Madrona, els Mayol de Cal Morro Prim i els Casanovas de Cal Joanet de l'Hostal.

Branca lateral: Cal Xic (1811).

Aquesta família ja consta al fogatge de 1515. Van entroncar amb els de Can Pagès del Mas i amb els Arús de Cal Carbonell.

A principis del segle XVII van anar a viure a Corbera de Llobregat. Un membre de la família va retornar al poble i va iniciar la nissaga dels Tomeu. 

Descendents de Ca n'Amigo de la Vila. Els Tomeu van viure al poble des de mitjans del segle XVII fins a principis del segle XIX quan la pubilla va casar-se amb un Figueras de Pallejà i la nova parella va començar la saga de Cal Magre.

Durant set generacions els Tomeu han emparentat, entre d'altres, amb els Alujas de Cal Rei del Puig, els de Cal Costa, els Faura de Ca l'Aleix Menor i els Pagès de Ca l'Isidre Botella.

Branques laterals: les iniciades per en Pere Tomeu (1672), en Joan Tomeu (1679), en Jaume Tomeu (1692) i en Pau Tomeu (1720).

Branca de Cal Tomeu. Jornalers i petits pagesos entroncats amb els de Cal Rabella, els de Cal Joan Amigonet i els de Cal Fayol del Puig.

El 1747 va entrar de pubill en Pau Juncosa.

Branca de Cal Tomeu. Petits pagesos i fusters. Van entroncar amb families de fora del poble i aquí amb els de Cal Pagès Teixidor.

Als anys 30 del segle XIX van anar a viure a Barcelona.

Branca de Ca l'Aron. Petits pagesos i barraloners. Van emparentar amb els Pagès de Can Pagès del Mas i els de CAl Cosí. A finals del segle XIX van anar a viure a Rubí. Llavors tenien un mosso, en Joan Surià Oller que des d'aleshores fou conegut amb el sobrenom dels seus amos i que va anar a viure al carrer Ponent.

Branca dels Tomeu. Van viure al carrer Montserrat fins els anys 70 del segle XIX. La mort ab intestato del cap de casa va obligar a repartir l'herència entre els fills. La finca va anar a parar a la Josepa Amigó, casada a Sants amb un cabaler de Cal Cuera. A partir d'aleshores la finca fou destinada a lloguer. El seu germà Salvador va anar a viure a una finca del carrer de les Parres.

Al llarg de set generacions els Ferro han emparentat amb els de Cal Jam Major, els Mayol de Cal Xico, els Casanovas de Cal Biel, els de Cal Sebastià Font i els Pagès de Ca l'Isidre del Tita, entre d'altres.

Branca de Cal Ferro. Els de Cal Badó del Ferro vivien al carrer Montserrat, davant de la que havia estat la casa pairal dels Ferro. Deuen el sobrenom a l'iniciador de la nissaga, en Salvador Amigó.

Emparentaren amb els Domènech de Cal Trist, els de la Fonda Casanovas, els Amigó de Cal Carlets i els Muray de Cal Barber de la Plaça.

A principis dels anys 20 del segle passat, van anar a viure al Barri de l'Estació. El darrer de la nissaga fou en Carles Amigó Amigó, alcalde del Papiol durant la Guerra civil (1936-1939). Pocs dies abans de l'entrada dels franquistes va marxar a l'exili amb tota la família.  Van anar a viure a Montpeller.

Branca de Cal Ferro. Pagesos que van entroncar amb els Faura, els Roig de Cal Patxuca, els Pagès de Cal Tita de la Creu i de Ca l'Isidre del Tita, els Jané de Cal Carpintero i els Amigó de Cal Badó del Ferro.

El darrer hereu va morir abans de la Guerra civil i dos dels seus fills moriren al front. El fill mitjà havia marxat a França als anys 20 i després va anar a viure a Mollet del Vallès.

Branca de Cal Ferro.  Petits pagesos, barbers i paletes. Coneguts també amb el sobrenom de Barber Ferro.

Van emparentar amb els Masdeu de Cal Carnisser, els Santacana de Cal Trencaurnes, els Barba de Cal Font i els Clua de Cal Vaquer.

Branca de Cal Tomeu. Els Milet vivien al carrer Abat Escarré en la finca que després seria coneguda com a Cal Carpintero. El 1885 van inaugurar la nova casa pairal situada en l'actual plaça Gaudí.

Al llarg de vuit generacions, els Milet han emparentat amb els Pagès de Cal Paró, els Rius de Cal Gotsems, els Calopa de Cal Mosas, els Oliver de Cal Font, els Arús de Ca l'Antoni Vilar, els Julià de Cal Migonet i de Cal Maseta, els Claret de Cal Jaumet del Cafè, els Pagès de Cal Maimó i els Alujas de Cal Vicenç del Rei.

Branca lateral: Cal Tomeu Milet (1783).

Branca de Cal Milet. Pagesos que al llarg de quatre generacions van emparentar amb els Julià de Cal Batllevell, els Barba de Cal Carrabina i amb d'altres famílies de fora del poble.

A mitjans del segle XIX la pubilla va anar a viure fora del poble.

Branca de Cal Milet. Pastors i petits pagesos. Aquesta família fou coneguda a principis del segle XIX amb el sobrenom de Cal Coix. A finals d'aquell segle van marxar a Barcelona i s'establiren al barri de Sant Antoni on van engegar una taverna. 

Un dels descendents va retornar al poble durant els anys 20 del segle passat i va obrir una bacallaneria en la casa pairal que encara conservaven. Des d'aleshores foren coneguts com els Bacallaners.

Van emparentar amb els Pagès de Cal Cuera i amb els de Cal Cardús.

Branca de Cal Pau Milet. Pagesos inicialment coneguts amb el sobrenom de Milet. Van emparentar amb els de Cal Presas, els de Cal Bonich i amb els Amigó de Cal Pons. 

Durant la segona meitat del segle XIX es van arruïnar i els seus béns van passar a subhasta. El fill va anar a viure a Sarrià. 

Branca de Cal Tomeu. L'iniciador de la saga fou un Bartomeu Amigo, que era el fill petit de Cal Tomeu. Conegut com el Tomeuet, el nom de la família va acabant derivant a Tamuet, més fàcil de pronunciar.

Els Taumet han entroncat amb nombroses famílies. Entre elles, amb els de Cal Faura, els Casanovas de Cal Quim, els Porta de Cal Climent, els Pagès de Cal Maimó, els Oliver de Cal Blanc, els Surià de Cal Patró, els Parrot de Cal Milans i els Arús de Cal Pinyà. 

A mitjans del segle xix va entrar de Pubill un cabaler de cal Milet. El cognom Amigo va continuar ja que aquest també era el cognom dels Milet.

Branques laterals: Cal Pons (1815) i Cal Feliu Tamuet (1830).

Branca de Cal Tamuet. Petits pagesos. El 1841 hi va entrar de pubill en Pau Reig.

Branca de Cal Tomeu. Petits pagesos que van emparentar amb els Pagès de Cal Cai, els de Cal Costa, els Santacana de Cal Trencaurnes i els Font de Cal Papiol.

Han estat també coneguts amb els sobrenoms de Ca la Madroneta o de Ca l'Amadeu, els dos darrers germans de la nissaga.

Branca de Cal Tamuet. Van viure en diverses finques de lloguer. Durant els anys 30 van llogar una casa al carrer de la Creu cantonada Juncoses. Tenien una vaqueria on venien llet de vaca i d'ovella. Van emparentar amb els Muray i amb els Sendra.

Després de la Guerra civil, l'hereu va marxar a l'exili amb la seva família. La seva muller va morir el 1940 a l'Hospital de Carcassona i ell i llurs fills van anar a viure a Chazelles-sur-Lyon.

Un cabaler de Ca n'Amigó de Dalt de Santa Creu d'Olorda va entrar de pubill a Can Mas de la Riera el 1656. Dues generacions més tard l'hereu va casar-se amb la que esdevindria pubilla per la mort de la germana de can Canals de la Riera. 

Després de la Guerra de Successió (1701-1714), l'hereu de can Mas no va poder conservar el seu patrimoni i la casa fou venuda a l'Anton Navarro, notari de Barcelona. Els Amigó van mantenir les propietats maternes i conservaren el cognom Canals de la mare. 

Branca dels Amigó de Can Mas. Pagesos i paletes que durant sis generacions van entroncar amb els de Cal Roig, els Porta de Cal Climent, els Rius de Cal Gotsems, els Mestres de Cal Xico i els de Cal Sebastià Font.

Nissaga que va viure al Papiol fins als anys 20 del segle passat. El darrer hereu va morir sense descendència.

Branques laterals: Cal Tià (1765), en Pau de cal Pau Mas (1781) i els de Cal Mas (1796).

L'iniciador de la nissaga, en Pere Amigó era originari de Santa Creu d'Olorda, possiblement de Ca n'Amigó de l'Església. Va venir al Papiol per dur la masoveria de can Canyelles. 

Quan la família va deixar la masoveria van anar a viure a la Baixada de la Lluna on tenien diverses finques urbanes i que van passar a ser dels Oliver de cal Font amb el casament de la pubilla amb l'hereu (1810). 

Van emparentar també amb els de Can Julià de la Serra, els Civil de Cal Damià, els de Cal Figueras Gros i els Pagès de Cal Met.

Branca de Cal Pere Amigó. Els Cambretes vivien al carrer Migdia cantonada amb Abat Escarré. L'actual carrer del Cardenal Casañas fou anomenat fins a principis del segle XX baixada de Cal Cambretes. El darrer Cambretes va morir solter a finals del segle XIX. 

Van entroncar amb els Amigó de Cal Pau Mas i amb Santacana de Cal Trist.

Branca lateral: Cal Tomeu Cambretes (1800).

Branca de Cal Pere Amigó. Vivien al principi del passatge Bellreguard. A partir del segle XX foren coneguts amb el sobrenom de Pansit. Als anys 40 la seva casa pairal amenaçava ruïna i fou enderrocada.

Al llarg de sis generacions, els de Cal Mallorca o Cal Pansit van entroncar amb els de Cal Faura, els Oliver de Cal Ranci, els Presas de Cal Forner Nou, els de Cal Canet i els Sellés de Cal Pompeio.

Branques laterals: Cal Pau Mallorca (1887), Cal Joan Pansit (1925).

Branca dels Mallorca. En Francesc Amigó (Francisco Mallorca) fou durant un temps masover de Can Canals. Quan va deixar la masoveria, va comprar als Canals una finca que posseïen a la part baixa del carrer de Barcelona. La finca constava de la casa pairal i d'un bloc de pisos que van destinar a lloguer. Durant algun temps aquí hi va haver l'escola de noies del poble i també hi vivia la mestra.

Els de Cal Francisco Mallorca van emarentar amb els Comerma de Cal Forner Vell, amb els Claret de Cal Jaumet del Cafè i amb els Oliver de Cal Blanc. Després de la Guerra civil (1936-1939) va entrar de pubill un Masdeu, cabaler de Ca l'Empaita Gossos.

Sastre originari de Vallvidrera que es va casar amb una Arús. Passada la Guerra del Francès (1808-1814) van anar a viure a Molins de Rei.