El dia s’allarga: REFRANYS D'HIVERN: EL DIA S'ALLARGA Com els valencians som tan amants del sol, la llum i d'estar a l'aire lliure, quan arriba l'hivern i els dies s'acurten, ja comencem a pensar i desitjar que prompte el dia s'allarga i done pas el sarau, el carrer, la llibertat:
13 de desembre: Per santa Llúcia, un pas de puça. ( Demà Santa Llúcia)
25 de desembre: Per Nadal, un pas de pardal.
26 de desembre: Per sant Esteve, un pas de llebre.
1 de Gener: Per Any Nou, un pas de bou.
6 de Gener: Per Reis, mitja hora creix.
17 de Gener: Per sant Antoni, un pas de dimoni.
20 de Gener: Per sant Sebastiá, un pas de marrà.
22 de Gener: Per sant Vicent de la Roda, el dia allarga un hora.
2 de febrer: Per la Candelera, un hora sencera.
Comentari:És ben curiós tot el cicle de refranys dedicats a l'allargament del dia. Difícil missió la de concretar una cadència que resulta imperceptible a l'ull: a partir del 22 de desembre, la nit s'escurça i les hores de sol van en progressiu augment. . Per santa Llúcia, un pas de puça (quan se celebrava el 23 de desembre; ara ha passat al 13 de desembre i això fa que el refrany ja no resulti cert i ens ballin les dates). . De santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. . Per Nadal, un pas de pardal (25 de desembre). O Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall. . Per sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre). . Per sant Tomàs, el dia més curt de l'any (és el solstici d'hivern, la nit més llarga de l'any) (29 de desembre). . Per Ninou, un pas de bou (1 de gener). . Pels Reis, un pas de vells (6 de gener). . Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix). . Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener). . Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener). . Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer). . Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga. Josep Pons i Lluc, al Refranyer menorquí, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena: Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per sant Esteve, una passa de cega; per any nou, una passa de bou; i per sant Antoni, una passa de dimoni. I així podríem arribar fins a dir que La nit de Sant Joan és la més curta de l'any. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Per Sant Antoni, un pas de dimoni. Per Sant Sebastià, un pas de marrà.