REGLAMENT
DE RÈGIM
INTERN
CEIP LLUÍS REVEST
CASTELLÓ
MAIG 2009
I.2.- Principis generals respecte al propi Reglament que s’assumeixen
Article: 3
a) El desenvolupament de l’educació i la convivència dintre d’un marc de tolerància i respecte a la llibertat de l’individu, a la seua personalitat i conviccions, que no podran ser pertorbades per cap tipus de coacció ni obligació d’assumpció d’ideologies o creences determinades.
b) El dret de tots els membres de la comunitat educativa d’intervenir en les decisions que els afecten mitjançant els seus representants lliurement elegits pels òrgans col·legiats de control i gestió.
c) L’orientació dels alumnes perquè puguen assumir progressivament la responsabilitat de la seua pròpia educació i de les activitats complementàries de tipus cultural i associatiu, recreatiu o similar que aporten un enriquiment a la seua formació i educació.
d) El dret de tots a expressar el seu pensament, idees i opinions amb respecte a les llibertats acadèmiques que corresponen als professors, sense utilitzar mai el saber com a mitja de dominació o manipulació dels alumnes.
e) Assegurar l’ordre intern que permeta assolir amb major plenitud els objectius educatius del col·legi Lluís Revest.
f) Assegurar el correcte compliment de les normes vigents que permetesquen el respecte dels drets dels individus components de la Comunitat Escolar.
g) Vigilar el compliment dels deures i obligacions inherents als drets de cadascú dels individus components de la Comunitat Escolar.
h) Vigilar, avaluar i sancionar les normes inherents al present R.R.I., sempre amb un esperit de comprensió i de recerca de solucions mitjançant la mediació i per damunt de la repressió i el càstig.
i) Despersonalització de les accions punitives, quan s'arribe com a darrera via de solució, fent comprendre als individus de la Comunitat Escolar que l’ordre i la disciplina són una necessitat imprescindible per a la marxa i desenvolupament de la tasca educativa en l’àmbit de l’escola.
j) Autoavaluació i proposta d’esmenes o variacions al present R.R.I. segons s’evoluciona i s’adapta a la realitat escolar del col·legi cercant sempre el millor ús diari i la millor operativitat en la consecució dels objectius educatius, i sempre a proposta i amb l’elaboració i aprovació dels òrgans establerts, tant col·legiats com unipersonals.
k) Coordinar l’exercici de les llibertats acadèmiques dins el marc dels òrgans col·legiats de gestió, unipersonals de gestió i dels equips educatius.
En definitiva el present reglament té com a objecte:
1.- Aconseguir una bona convivència escolar que permeta el desenvolupament integral de l’alumnat, facilite el treball docent amb total normalitat perquè el sistema educatiu assolisca els fins i objectius previstos.
2.- La regulació dels drets i deures de l’alumnat; dels pares, mares, tutors o tutores; del professorat, i del personal d’administració i serveis en l’àmbit de la convivència escolar.
3.- La regulació de les normes de convivència i dels procediments per a la resolució dels conflictes que alteren la convivència escolar.
I.3.- Àmbit d’aplicació.
Article: 4
L’aplicació del present R.R.I. afecta a tots els integrants de la Comunitat Escolar pròpia del col·legi públic Lluís Revest de Castelló i dependent de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
Aquest membres integrants seran els següents:
a.‑ Alumnes inscrits en aquest col·legi des de la seua matriculació o integració al Centre fins a la seua baixa o cessament, siga per finalització d’estudis o escolarització o per raó de qualsevol tipus de trasllat.
b.‑ Professors/es en funcions al centre en qualsevol de les seues modalitats: definitius, provisionals, interins o contractats, de suport etc.
c.‑ Pares d’alumnes des del moment de la matriculació del seu fill/a fins, a la seua baixa del Col·legi i amb la possessió de la pàtria potestat d’ells.
d.‑ Personal no docent: conserge, personal de menjador, educadors, personal encarregat d’activitats extraescolars...
e.‑ Totes aquelles persones o entitats que per qualsevol motiu i temporalment entren dins de la Comunitat Escolar del Col·legi.
El seu àmbit físic d’aplicació serà::
a.‑ L’edifici i espais propis del Col·legi Lluís Revest.
b.‑ Qualsevol lloc o edifici on s’hagués desplaçat la Comunitat Escolar en la seua totalitat o un grup disgregat: curs, nivell, cicle, etc., amb l’entitat i representativitat que li és pròpia, siga a la mateixa localitat, a la seua comarca, a una altra comarca o país.
II. 2.‑ ÒRGANS DE FUNCIONAMENT TÈCNIC PEDAGÒGIC ‑ DE COORDINACIÓ DIDÀCTICA:
2.2.‑ Òrgans Unipersonals Docents:
2.2.1.- Professor/a Tutor/a
Article: 41
1.- La tutoria i l'orientació de l'alumnat formarà part de la funció docent.
2.- Cada grup d'alumnes haurà de tenir un professor tutor. Podrà ser un professor tutor aquell que impartisca diverses àrees del currículum.
3.- El tutor caldrà que siga designat pel director, a proposta del cap d'estudis, d'acord amb els criteris establerts pel claustre, considerant requisits ineludibles els següents: Capacitació en valencià per poder dur a terme el P.E.B, i finalitzar cicle.
4.- Els professors tutors hauran d'exercir les funcions següents: LOE
Article: 46
Sovint, quan l'escola es tracta de la disciplina, és a causa de l'existència d'un conflicte que sobrepassa un professor concret o bé que afecta una part substancial del centre docent. En aquest moment, la institució escola, es decideix a prendre el que s'anomenen "mesures disciplinàries" per tal d'establir un altre cop l'ordre que mai havia d'haver estat interromput. Per això, invariablement troben lligats i barrejats els conceptes "disciplina" i "ordre', i en un context que implica repressió.
Sens dubte que de vegades ens veiem abocats a aquest tipus d'actuació, encara que no siga ni de bon tros la millor estratègia. Hi ha un procés previ que hem de portar a terme: analitzar per què s'ha produït el conflicte la seua naturalesa, quina és l'actitud correcta a prendre davant d'aquest conflicte i del subjecte o els subjectes que l'han originat i, sobretot, davant de la conducta a la qual volem reconduir el transgressor.
Així doncs, cal tenir molt clar quan es pot considerar un comportament com a conflictiu. Hi ha, però, altres conflictes que destorben la dinàmica escolar.
Definir els conflictes i fins i tot, poder-los classificar és molt important però encara no és suficient; ens cal fer tot el possible per evitar que es produeixen, en una paraula, per prevenir-los. La disciplina, així, no es justificaria per si mateixa o per un ordre massa carregat de subjectivitat, sinó en funció d'uns objectius educatius, en definitiva pels mateixos objectius pels quals l'escola té sentit com a tal. En aquest punt, podrien aventurar una definició de disciplina: "Per tal d'afavorir el procés d'aprenentatge (l'assoliment dels objectius educatius fixats) i garantir la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa, cal establir unes normes que globalitzen tots els àmbits.
Article: 47
1.‑ En quant als principis de la disciplina, i sense pretendre ser exhaustius, podem considerar:
1.a.‑ Requisit previ i fonamental que el xiquet/a tinga satisfetes les necessitats essencials, com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'afecte,..
1.b.- Que la disciplina es subsidiària de l’ensenyament. Els objectius, les activitats, els hàbits a desenvolupar, l'agrupament dels alumnes, etc.. determinaran el tipus de disciplina a establir.
1.c.‑ Que el desenvolupament maduratiu del xiquet/a condiciona el tipus de disciplina (no podem demanar-li que assumeixi normes que no pot entendre).
1.d.‑ Que tots els xiquets/es no són iguals i que cal respectar aquesta diferència.
1.e.‑ Que l 'objectiu fonamental és aconseguir l'autodisciplina
1.f.‑ Que la disciplina s'ha d'entendre d’una manera dinàmica, canviant, que permetesca als alumnes assolir els objectius de l’ensenyament.
2.‑ No ens ha de fer por l'exhaustivitat a l'hora de fixar normes, ja que, sempre que aquestes no siguen arbitràries, la mera existència d'una normativa afavoreix la seua integració, la qual cosa ens porta una mica més cap a l'assoliment de l’autodisciplina.
Article: 48
En aquest pla estratègic planifiquem unes línies bàsiques de marc d’actuació i fonamentals per a organitzar la nostra actuació educativa de prevenció de la violència en les seues distintes manifestacions. Per a respondre a la violència directa cal dur a terme un procés de reconstrucció o reparació
Les parts directament implicades en el conflicte és la que deu treballar amb l'objectiu de la reconciliació, i per a abordar el conflicte estructural subjacent cal utilitzar l'estratègia de la resolució.
Reparació: Tot conflicte educatiu que es resolga amb violència exigirà, per a la seua adequada atenció educativa, algun tipus de reparació. Aquesta consisteix en una intervenció reparadora dels danys infligits en distints nivells: danys a les persones, ja siguen individuals o col·lectius, danys a les estructures i danys a la cultura (desmuntar la cultura de la violència i crear cultura de pau).
Reconciliació: que és igual a "tancament més curació". Tancament, en el sentit que no es reobriren les hostilitats; i curació, en el sentit que les persones puguen ser rehabilitades. També la reconciliació es projecta al futur, en el sentit que obri una trajectòria diferent de la relació. Aquest futur compartit no ha de contemplar-se necessàriament amb una visió única, ja que no hi ha un sol mode de concretar la reconciliació; ni tampoc amb una visió idealitzada, sinó amb una visió realista i madura de les relacions humanes que assumeix la necessària interdependència entre les persones. Els elements fonamentals que actuaran en els processos de reconciliació són la víctima, l'agressor i una tercera part, situada en un nivell distint. Aquest tercer element serà, segons la situació, el consell escolar, comissió de convivència, equip de mediació o el propi mediador, professor – professora o alumne – alumna.
Resolució: La resolució com la superació de la violència estructural. Els procediments de resolució propis d'aquest marc actuaran aprofundint en la participació, intentant resoldre i superar les seues contradiccions per mitjà de la transformació creativa i no violenta dels conflictes. De vegades, en situacions de violència estructural, podrà resultar necessari tensar un conflicte per a arribar a la seua resolució des d'un paràmetre de cooperació. La confrontació pot ser necessària per a arribar a la fase de negociació; ara bé, no serà legítim l'ús de mètodes violents per a expressar aquesta confrontació, caldrà buscar procediments no violents que respecten a les persones i potencien processos de busca conjunta de la veritat. Arribarem a la negociació si, les parts han pres consciència de la seua interdependència.
Les línies generals d’aquest pla de convivència dissenya un pla integral d’actuació que es determina en tres vessants:
Prevenció de situacions conflictives.
Resolució pacífica dels conflictes que es puguen produir.
Tractament i rehabilitació de l’alumnat amb un comportament que suposa desajust.
Article 49.-
En iniciar el curs escolar o tot el personal de la Comunitat Educativa (Professors, Alumnes, Pares i Personal no docent) o a l’inici de l’escolarització els Pares – Mares, alumne – alumna i s’hi incorpore un Professor – Professora al centre, així com personal no docent (conserge, menjador, neteja, etc.) o qualsevol persona d’aquestes se l’oferirà signar la carta del “PACTE PER LA CONVIVÈNCIA” amb la finalitat d’adquirir un cert grau de compromís personal i col·lectiu, amés de fer d’aquest acte un seguiment i avaluació del grau de compliment i millora
Article: 50
Tots els objectius que concretem i donen sentit a les nostres accions tenen com a finalitat millorar el nivell de convivència entre tots els membres de la comunitat educativa i això ho determinem en els següents postulats per a concretar les nostres actuacions:
Partir de la nostra realitat, tenint sempre presents un anàlisi seriós i exhaustiu de la nostra situació i de la perspectiva de tots els membres de la comunitat educativa del CEIP Lluís Revest.
Mantenir en tot moment una actitud objectiva i racional davant els problemes, dificultats i fer realitat el principi de “pensar abans d’actuar”.
Crear canals de comunicació i potenciar un clima de confiança en el nostre centre, promovent l’escolta activa.
Desenvolupar actituds d’acceptació i confiança entre tots els membres de la nostra comunitat educativa.
Utilitzar i millorar les tècniques de resolució pacífica de conflictes que siguen coherents amb models teòrics de resolució de conflictes de convivència escolar.
Construir una autoritat educativa basada en la coherència, la conciliació, l’argumentació pacífica i respectuosa, i el criteri compartit.
Crear en el nostre centre Lluís Revest un ambient relaxat i productiu.
Contribuir a desenvolupar actituds d’interès i respecte per l’altre.
Ajudar a reconèixer i valorar els sentiments, interessos, necessitats i valors propis i dels altres.
Augmentar el desenvolupament d’actituds cooperatives en el tractament de conflictes, al buscar en comú solucions que accepten positivament les dues parts.
Augmentar la capacitat de resolució de conflictes de forma no violenta.
Contribuir a desenvolupar la capacitat de diàleg i la millora de les habilitats comunicatives i socials, especialment en l’escolta activa.
Millorar les relacions interpersonals.
Afavorir l'autoregulació de les conductes mitjançant solucions autònomes i negociades.
Reduir el nombre de conflictes i, per tant, del temps dedicat a resoldre’ls. Reducció de nombre de sancions i possibles expulsions.
Per aconseguir aquest objectius les nostres actuacions que es detallen al Pla de Convivència van dirigides a::
1.- Organització:
Professors – Alumnes – Pares - Personal no docent
2.- Prevenció:
Professors – Alumnes – Pares - Personal no docent 3.- Accions:
Professors – Alumnes – Pares - Personal no docent
Els objectius especifiquis els concretem:
Article: 51
l.- L’autodisciplina o disciplina interna demana que l’alumne tinga consciència del sistema complex de relacions que s’estableix i tinga voluntat de sotmetre. Tot això no seria possible si no es fonamentés en l’autoritat legítima del mestre (de la qual fa ús positiu) en l’adequació a la necessitat i maduresa de l’alumne, i comptant amb el consens i la col·laboració de tota la comunitat educativa.
2.‑ No obstant això, hi ha un altra disciplina què és la que el xiquet assumeix quan:
a.‑ Reconeix en el mestre la capacitat, prudència, saviesa... i esdevé un model a imitar.
b.‑ Se n’accepta l’autoritat i la jerarquia perquè està legitimat per la seua formació i pel comandament de la societat.
c.‑ La finalitat del seu treball és clara i concreta
d.‑ Per tant, els alumnes assumeixen les seues indicacions (autodisciplina).
Article: 52
1.- L’escola té la necessitat ineludible d'establir una disciplina que abraci tots els seus àmbits d'actuació i cada una de les persones que hi intervenen. Es el que podrien anomenar un sistema de disciplina externa que s'imposa sobre la voluntat dels individus concrets. Això no vol dir que siga en perjudici d'aquests anys, al contrari, aquesta disciplina externa per ser eficaç ha d'esdevenir un mitja per aconseguir un nivell més gran d'autodisciplina. En la pràctica quotidiana podem veure que, de vegades, aquesta disciplina externa s'ha d'imposar no només perquè siga reconeguda com a raonable sinó perquè obeeix a criteris comunitaris, etc. i també mitjançant el càstig o la por al càstig.
2.‑ Ara bé, la disciplina externa, que descansa sobre la seguretat que es l'objectiu, i l'estructura que persegueix són els més positius dels possibles, ha de complir un seguit de requisits:
a.‑ En primer lloc, esdevenir un camí cap a l’autodisciplina, ja que no es tracta només d'imposar normes, sinó de desvetllar la consciència que són necessàries i bones tot intentant que siguen interioritzades.
b.‑ Ha de tenir cura de la seguretat física del xiquet/a i ha de garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques.
c.‑ Afavorir la seguretat emocional del xiquet/a, ja que n'estableix límits i controls que són fonamentals.
d.‑ Estimular la sociabilitat, ja que exigeix dels xiquets/es uns determinats comportaments en aquest sentit.
e.‑ Adequar‑se a les particularitats de cada etapa evolutiva, però afavorint en els xiquets/es el saber alliberar‑se de la subjectivitat, del tancament, de punts de vista egocèntrics massa condicionats.
f.‑ Afavorir un ordre que facilita la relació docent, que possibilite l'aprenentatge en el marc més idoni, i no un ordre repressiu.
3.‑ La disciplina externa és, en definitiva, un mitjà educatiu que condueix cap a l’autodisciplina, que és l'objectiu de l'educació.
Article: 53
La nostra conceptualització:
Davant la situació negativa i pessimista del conflicte nosaltres volem desenvolupar una visió positiva i optimista que, en primer lloc, el situe com allò que és: un procés natural, necessari i potencialment positiu per a les persones i per als grups socials, el conflicte és consubstancial a la vida. Sempre que hi ha un conflicte no té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta valoració dependrà fonamentalment de la forma com l’encarem i no tant del conflicte en sí mateix.
Volem educar en conflicte.
En les situacions de convivència al nostre centre escolar tenim present la valoració docent que nosaltres fem del conflicte com una eina de treball que ens possibilita un treball d’aula, amb una solució no violenta, en conseqüència tenim present què:
1.- Perspectiva positiva del conflicte al considerar que:
- La diversitat i la diferència és un valor, un enriquiment i creixement mutu. De vegades el conviure amb aquesta diferència presenta divergències, disputes, conflictes que cal superar.
- El conflicte ha de servir per a transformar als alumnes i l’escola.
- És una oportunitat per a aprendre. Si el conflicte el considerem quelcom connatural a les relacions entre els alumnes aprendre a intervindre en ells és fonamental i bàsic. Tanmateix convertim la resolució en una adquisició per resoldre altres conflictes en el futur.
- Aquesta resolució no violenta del conflicte ens exigeix abordar-lo fins a descobrir i resoldre les causes que l’han originat.
2.- El conflicte com procés:
- Som conscients que el conflicte no es produeix en un moment determinat, sinó que té el seu origen en les necessitats, de diferent aspectes, que té l’alumne/a. I aquesta és una primera fase.
- Quan les parts són antagòniques, sorgeix el problema, la no intervenció ens dura a l’aparició de desconfiança, incomunicació, temors, etc. I en un moment determinat apareixerà la crisi, que serà la tercera fase i en aquesta és el pitjor moment per a intervindre de manera creativa i no violenta. La resposta immediata en aquest moment ens obliga a no reflexionar i actuar desesperadament, sense equilibri, sense objectivitat. Si esperem a què els conflictes es solucionen en la fase de crisi serà pràcticament impossible.
3.- Actituds que considerem fonamentals per a intervindre en la nostra escola del Lluís Revest davant el conflicte -
- La cooperació. Es tracta de guanyar tots i totes. Cooperar no és acomodar-se, no podem renunciar a allò que és fonamental.
- La negociació. Som conscients que arribar a la cooperació plena és molt difícil, per això ens plantegem un altre model, en el que dues parts guanyen en allò que és fonamental.
4.- Al marge del procés de mediació que utilitzarem per a resoldre el conflicte, tindrem presents diferents aspectes actitudinals que tant els adults, professors – pares, com alumnes hem de tenir presents a l’hora d’enfrontar-nos amb un conflicte i afavorir la seua solució.
Article: 54
1.‑ Es obvi, que no podem preveure totes les situacions que es poden produir i la prevenció no es treballa del tot, per això els conflicte són gairebé inherents a tota la dinàmica de treball.
2.‑ Els tipus de conflictes són diversos i les causes també: cridar l'atenció del mestre, dels companys, dificultats d’aprenentatge, sentiment de marginació, immaduresa, problemes clínics, etc.
3.‑ En detectar un conflicte, el mestre, abans d'intervenir-hi, compta ja amb un bagatge, el més important del qual és l acord pres a la classe. En virtut d'aquest acord, aquest conflicte s'ha de considerar com un enfrontament d'un individu amb el grup ‑classe i no amb el mestre. Ara bé el mestre ha de tenir la valoració dels fets abans de continuar endavant: Quina és la naturalesa del conflicte ¿qui hi està implicat?. És necessària una intervenció immediata. La resposta a aquestes preguntes determinarà la seua actuació.
Si es decideix a actuar, ja que la conducta negativa pot encomanar‑se fàcilment i crear precedents perillosos, el mestre ha de reconduir aquesta conducta aportant‑hi una actitud positiva, reincorporant l'alumne a la dinàmica de treball. Quant a la conseqüència a aplicar, cal ser conscients que hi ha sancions que es converteixen molt fàcilment en reforç positiu, ja que l'alumne aconsegueix el que es proposava: obtenir l'atenció del mestre i dels companys.
En funció de la gravetat o de la reincidència sistemàtica en un comportament conflictiu, que el mestre ha hagut d'observar i registrar sense deixar‑se portar per fàcils etiquetes i estereotips la seua intervenció pot contemplar:
. Col·laboració de la resta de la classe per evitar que la conducta siga reforçada i com a par afectada per aquesta.
Aplicar l’acord Global establert, evitant l'arbitrarietat (els xiquets/es acostumen a ser molt durs).
. Demanar al grup que intervinga activament per aïllar la conducta perniciosa.
. Informar de la situació als pares, tutors, el Consell Escolar si és necessari.
Fer servir l'autoritat del mestre (autoritat legítima): reconduir en veu baixa, sense dramatismes, mantenir una entrevista amb l'alumne en qüestió per conèixer els motius del seu comportament, orientar-lo, motivar‑lo envers el treball i la cooperació.
. Deixar sempre oberts els lligams perquè el subjecte puga reincorporar‑se al grup.
. Si l'enfrontament és entre alumnes, el mestre ha de procurar aconseguir una veritable reconciliació, per a la qual cosa pot fer servir, a més del seu prestigi, diferents jocs i dramatitzacions ‑en funció de l'edat: explicar un conte, representar la situació mitjançant titelles, demanant a cadascú que es posi en el lloc de l'altre, a través de debats, etc.
4.‑ La flexibilitat i la prudència són criteris bàsics en el moment d’aplicar les conseqüències per tal que no es visquen com a càstigs. No obstant això no s'ha de deixar passar gaire temps entre l'incompliment de la norma i l'aplicació de la conseqüència; aquesta s'ha d'aplicar sempre, sense excepcions, per, això sí, considerant els possibles atenuants i actuant amb tota justícia.
Article: 54
5.‑ La conseqüència millor és, sens dubte, la que consisteix a donar un reforç, positiu i no en l'aplicació d'un estímul negatiu.
6.‑ El mestre i també els alumnes, encara que menys, té la capacitat de reforçar aquells comportaments que serien desitjables; aquesta és una acció que ha de realitzar contínuament per tal de prevenir els conflictes. Hi ha, però, diferents tipus de reforç,:
a.‑ Reforç social. l’atenció del mestre, el reconeixement dels companys, són molt eficaços. És amistosa, na proximitat física, etc. és el tipus de reforç més recomanable
b.‑ Reforç intrínsec. El treball ben fet hauria de funcionar també com un reforç eficaç; perquè això passe, cal que l'alumne en siga conscient. El gust per l'estudi, l’ànsia de conèixer, l’interès per les qüestions més diverses... Tot això, funciona com un reforç i més si va acompanyat del reconeixemt social.
c.- Reforç de l’activitat. Una activitat agradable, motivadora, interessant, en un ambient càlid, pot ser un bon reforç i, d altra banda, pot donar suport a una altra activitat considerada com més feixuga.
d.‑ Reforç material. Consisteix a donar alguna cosa (joguina, etc.) per reforçar un tipus de comportament o una activitat concreta. Comporta molts problemes, ja que no deixa de ser un premi, un preu, la qual cosa va en detriment del valor de la conducta o l'acció desenvolupada.
Article: 55
1.‑ Cal que el mestre faça un exercici d'introspecció personal:
a.- Prendre consciència dels condicionaments institucionals.
. b.- Controlar al màxim les pròpies reaccions.
c.- Acceptar el lideratge que es desprén de la seua autoritat legítima.
d.- Reflexionar sobre la pròpia escala de valors i la seua relativització
e.- Considerar la seua historia personal com a alumne.
2.‑ Cal que el mestre conega els seus alumnes/as:
a.- Fent ús de totes les fonts d'informació possibles.
b.- Rebutjar les etiquetes i els prejudicis.
c.- Considerar que tots els xiquets/es són diferents i que per tant no hi ha normes universals.
a.- Conèixer el context social del xiquet/a, família, problemàtiques, possibilitats, etc.
b.- Conèixer les seues necessitats i els interessos primordials.
. c.- Fer un diagnòstic i seguiment acurat dels problemes del xiquet/a.
3.‑ Cal alhora, que el mestre facilita als alumnes el coneixement d'ells mateixos:
. Com a persones individuals.
. Com a membres d un grup classe, d'una família.
. A exterioritzar les pròpies angoixes i problemes.
. A assolir la pròpia acceptació.
4.‑ Cal, també, que el mestre es deixe conèixer pels seus alumnes, sense intentar donar una imatge falsa del tipus que siga.
5.‑ Cal que el mestre elabore amb la Comissió Pedagògica una estratègia per abordar els problemes de disciplina que contempla:
. La seua intervenció per establir un marc disciplinari que afecte tota la classe i estiga vinculada al Projecte Educatiu de Centre.
. Que la disciplina és programable en el mateix sentit que ho són els continguts, els objectius, les tècniques i els hàbits de les àrees curriculars, als quals, d'altra banda, està subordinada.
. Que pot establir acords globals amb els alumnes en l’ àmbit del seu grup classe.
Que pot tractar diferencialment els alumnes segons la seua problemàtica.
Article: 56
Els següents elements de gestió de la nostra escola, cal considerar-los com afavoridors de la prevenció de conductes disruptives, formaran part de l’àmbit de solució i avaluació de la nostra gestió i tindran un caràcter susceptible de modificació, en funció del nostre grup d’alumnes i sempre amb l’objectiu de conduir l’aula en una determinada direcció.
Considerem que cal treballar els següents aspectes de l’aula:
Distribució i ocupació d’espais. Es fa necessari posar en qüestió i flexibilitzar els patrons tradicionals, així com el treball en grup que es contempla en el nostre Projecte Curricular, quan parlem de metodologia.
Distribució i ús del temps. Racionalitzant i coordinant els criteris pedagògics a la confecció d’horaris lectius, així com afavorint el temps dedicat a activitats de treball cooperatiu que té una incidència positiva en la prevenció de la disrupció.
Discurs de professor – professora i interacció verbal. Discurs i interacció promouen i reforcen determinats tipus de relacions interpersonals (cooperatives o competitives, d’autonomia o de dependència ) i bloquegen altres.
Interacció no verbal i paraverbal. Quan el professorat multiplica el contacte no verbal i paraverbal amb els seus alumnes i es mou per l’aula, distribueix la seua atenció entre tots els alumnes i indirectament està prevenint les conductes disruptives.
Reacció (immediata davant) la disrupció. Sempre valorant que hi ha diferents tipus de reacció, però nosaltres potenciarem l’assertiva o cooperativa.
Estil emocional. Es fonamental aquesta relació abans d’iniciar una tasca, per a no fomentar en els nostres alumnes el síndrome de dèficit d’atenció (SDA).
Preparació i gestió de les activitats i tasques d’aprenentatge. Sempre que es done una deficiència en aquest aspectes potenciem l’aparició a l’aula d’alumnes que assisteixen com a espectadors passius i que mantenen conductes disruptives.
Ús i elogi del reforç positiu en general. Enfocaments sobre la disciplina escolar, fonamentals en els principis de la modificació de conducta i reforços positius.
Distribució del poder i exercici de l’autoritat dintre de l’aula: transferència de responsabilitats, de lideratge del propi professor i dels propis alumnes.
Article 57.-
Les nostres consideracions en el treball a l’aula les concretem en les següents actituds:
Facilitar a l'alumnat un ambient favorable a l'aprenentatge i la interacció social.
Concretar el treball de l'autoestima en situacions concretes i anar generalitzant-lo.
No fomentar una imatge del «jo» idealitzada i llunyana de la realitat.
Donar suport a l’alumne, per entendre i valorar el seu propi «jo», autoconcepte, valorant adequadament les seues capacitats, limitacions i interessos.
Conèixer i acceptar les característiques, capacitats i limitacions de cada alumne i alumna. Evidenciar í transmetre el respecte, l'acceptació i la confiança que com a professor – professora tenim per cada un d'ells i elles i valorar les seues habilitats sense fer comparacions. No utilitzar enfocaments competitius.
Donar eines a l’alumnat per elevar les seues competències i capacitats.
Atribuir l’èxit a cada alumne/a segons les seues capacitats.
Plantejar tasques que puguen assumir-se per part de l'alumnat fent previsió dels suports necessaris. Generar el sentiment d'autoeficàcia.
Article: 60
El perfil del nostres mediadors:
- Inspira confiança a les parts.
- Sap escoltar i desitjarà escoltar.
- Té criteri propi davant els problemes (moral)
- Sap relacionar-se bé amb els altres: alumnes i professorat.
- Té capacitat per a rebre crítiques
- Està disposat i motivat per a resoldre conflictes.
Article 61.
Grups de mediadors: Les seues funcions seran:
Dur endavant les mediacions que se li encomanen.
Fer propostes per a la prevenció dels conflictes dirigits als òrgans competents del col·legi.
Col·laborar amb la Comissió de Convivència del Consell Escolar en el desenvolupaments de les seues funcions.
Elaborar els materials de difusió i informació sobre el seu funcionament a tota la comunitat educativa.
Afavorir el procés de millora de la formació de l’equip de mediació.
Col·laborar amb els Professors Tutors, en casos de grups especialment conflictius i dissenyar un pla d’actuació a l’aula i al grup i el seguiment en la seua fase pràctica.
Elaborar i desenvolupar un pla d’avaluació del funcionament de la mediació.
Protegir a les víctimes que sol·liciten la seua mediació.
Article 62
La seua composició i funcionament:
Es constituiran dos Consells de mediació, una al segon cicle de primària i un altre al tercer cicle de primària.
Cada Consell estarà format pel Director, Cap d’Estudis, els delegats d’aula de cada cicle i els tutors, llurs alumnes estiguen involucrats en l’incident.
Cada Consell tractarà els conflictes que es produïsquen en el seu cicle.
Durant la primera quinzena d’octubre es constituiran i rebran tot tipus de formació i informació per a desenvolupar les seues funcions. Sempre prèvia convocatòria del Director/a del CEIP Lluís Revest.
Els actes de mediació se celebraran sempre abans de les 24 h. a partir del succés a mediar en la Sala de Professors i sempre serà convocats pel Director/a del Centre amb la presència mínima del Director/a. Cap d’Estudis, el professor/a, dos alumnes i les parts implicades, que segons l’acte de mediació seran els alumnes implicats o fins i tot els seus Pares o Tutors legals.
La seua actuació serà sempre pacífica, oberta, sense emetre judicis de valors ni normatiu. Tant sols oferirà estratègies, vies pacífiques de conciliació i convivència.
Article 63
L’acte de la conciliació el valorem com a molt positiu per a millorar les situacions de conflictivitat i alteracions de la convivència, ja què l’iniciarem desprès de no tenir èxit amb el procés de mediació i quan es done una conseqüència d’imposició de mesures disciplinaries, encara que també intentarem arribar a un pacte consensuat, sense imposicions.
En principi l’acte de conciliació és intentar un pacte amb l’alumnat, per tal que s’implique en l’execució de les mesures disciplinàries correctores imposades de forma consensuada i on la seua urgència en l’aplicació és fonamental per a què tota la comunitat educativa la valore com a positiva.
Article 64
- El seu desenvolupament.-
L’iniciarem a partir del quart dia del fet que volem modificar i millorar. Ens donarem 48 hores per a la seua solució i acord i en el cas contrari s’obrirà expedient disciplinari, segons la legislació vigent, contemplada en aquest reglament, amb totes les garanties procedimentals.
El tipus de sanció disciplinària, pactada, sempre intentarem què siguen del tipus de restitució comunitari i escolar amb un marcat caràcter d’ajuda i solidaritat amb el col·legi. Intentarem que hi participa en aquesta activitat la pròpia família i algun adult. Exemples d’aquestes podrien ser: neteja i manteniment de jardins, pati, parets, aules, etc.
L’acte de conciliació ha d’estar acceptat per la pròpia família a iniciativa del Cap d’Estudis.
S’iniciarà l’acte recordant als presents que és un acte voluntari acceptat per les parts i amb la finalitat d’intentar un acord consensuat i pactat. S’expliquen cada una de les parts implicades amb els seus arguments, tot el procés seguit així com les possibles propostes d’eixides al conflicte mitjançant la realització d’activitats educatives, a ser possible compartides amb els familiars de l’alumne, que beneficien al centre i a la seua Comunitat Escolar.
Article: 65
Els acords (tant globals com individuals) no han de tenir un caràcter inamovible, encara que és bo no fer‑hi massa canvis per donar idea d’una cosa excessivament passatgera. Ara bé, el grup ‑ classe el va establir i també pot modificar si ho considera oportú.
Normalment, però, els canvis procediran del mateix mestre després d´analitzar-ne regularment la idoneïtat. Es convenient que porte un registre de les normes incompletes més habitualment i dels alumnes que les incompleixen, que n'analitze els motius, les situacions. que hi prepare alternatives, que realitze una valoració de l'efectivitat, de les conseqüències i en considere el grau de validesa...En definitiva, cal adequar les normes a l'alumne i no a l'inrevés.
Article: 66
El mestre, en el marc de l'escola, disposa d'un marge de maniobra que li permet acostar-se a aquest tipus d'alumne i facilitar-li, a poc a poc, la integració en el grup-classe. Un camí en aquest sentit pot ser l’establiment d'un acord individual que hauria de contemplar el decàleg següent, que no és, d'altra banda, exhaustiu:
1.‑ Motivar‑lo, dissenyar un pla de treball personal en funció dels centres d’interès que ell manifeste.
2.‑ Establir objectius concrets per tal que puga adonar-se de com els assoleix.
3.‑ Preparar activitats poc extenses, amb un ritme adequat.
4.‑ Fer servir material didàctic atractiu, fàcil de manejar, etc.
5.‑ Tractar amb coses properes, significatives per a ell.
6.‑ Introduir l’aprenentatge de tècniques instrumentals, d'estudi
7.‑ Evitar‑ne la dependència total del mestre pel que fa a l'estudi, facilitar que puga avançar per si mateix.
8.‑ Actitud positiva (professionalment i afectiva) del mestre respecte a
l’alumne
9.‑ Potenciar el treball en petit grup.
10.‑ Integrar‑lo en comissions de caràcter divers (festes, esports,...) perquè puga sentir el grup ‑ classe i l'escola com a seus.
Serà un objectiu prioritari del professor/a tutor/a la integració al grup-classe dels alumnes amb problemes de conducta, de rendiment, d'adaptació, sociabilitat, situació social, familiar, econòmica, cultural etc., amb l’assessoria i les directrius de la Comissió Pedagògica que farà una revisió i avaluació de la situació de l'alumne de forma continuada.
Article: 67
1.- Davant qualsevol ACTUACIÓ o esdeveniment que es produïsca en el nostre CEIP Lluís Revest o el seu entorn i que afecte a la convivència escolar, el professional del centre que ho detecta: mestre, tutor, educador, conserge, personal no docent, etc., ho comunicarà amb la major urgència possible, verbalment o per escrit, a la Direcció d'aquest centre o al Cap d’Estudis, Secretari, en la seua absència.
2.- Si el cas correspon a alumnes del centre, l’Equip Directiu juntament, amb el Professor Tutor o Professors Tutors, si es tracta d’alumnes de diferents grups, realitzarà una valoració dels fets i decidirà sobre les mesures a prendre:
a..- Disciplinàriament aplicant el nostre R.R.I.
b.- Avaluar l’esdeveniment com a lleu, greu o molt greu.
c.- Aplicació d’altres mesures actitudinals, conductuals que modifiquen i milloren aquesta acció, segons la nostra regulació de la convivència i el nostre Pla d’Acció Tutorial
d.- Comunicació verbal o escrita a les famílies afectades.
e.- Registrar l’esdeveniment, per a la seua estadística Annex I, en el PREVI, segons l’ Ordre 23 de novembre de 2005, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
f.- Elevar informe de la Direcció del CEIP Lluís Revest al Sr. Inspector d’Educació del nostre centre.
g.- Valorar i decidir si el cas i l’alumne – alumna, o alumnes, implicats deuen de figurar en un llibre d’incidències del propi centre per al seu seguiment i posterior informació, si procedeix, a la Comissió de Convivència i al Consell escolar del CEIP Lluís Revest.
3. Sempre que el cas es considere greu o molt greu o quan hi haja denúncia davant d’altres Administracions Públiques, i/o comunicat mèdic o d’altres circumstàncies d’especial gravetat el Director – Directora o responsable de ‘Equip directiu comunicarà i informarà immediatament a l’Inspector d’Educació d’aquest centre sobre el cas. per telèfon i posteriorment. a través d'un breu informe per fax o e-mail: Al mateix temps informarà a la FAMÍLIA i. si és procedent a l’AJUNTAMENT, Serveis Socials Municipals. JUTJAT o autoritat competent.
4.- Amb la finalitat de dur un registre d’aquestes incidències, el/la Cap d’Estudis arxivarà tots els documents, del Pla de Convivència que serà presentat i avaluat trimestralment, en la de la Revisió P.G.A. corresponent, per la Comissió de Convivència del Consell Escolar del CEIP Lluís Revest. Quan es donen actuacions molt greus o amb denúncia també serà informada la Comissió Permanent del Consell Escolar
Article: 130
El menjador escolar complirà la reglamentació tècnic ‑ sanitària de menjadors escolars:. R.D. 2505/83 de 4 d agost, pel qual s’aprovà el Reglament de Manipuladors d’aliments (BOE, 20‑9‑83),i. R.D. 2817/83 de 13 d’octubre, pel qual s’aprovà la Reglamentació Tècnic ‑Sanitària dels Menjadors Col·lectius (BOE, 1 1‑11‑83).
El menjador té una capacitat de 264 comensals i tots els alumnes del centre poden utilitzar els serveis, de forma preferent els alumnes amb ajuda social. La resta d'alumnes seran designats pel Consell Escolar del Centre d'acord amb la normativa vigent.
Els alumnes de menjador estaran sota la vigilància dels educadors del menjador als quals respectaran i obeiran.
A.- Resolució de 24 juliol 2003 Direcció General d’Ensenyament..
Els monitors del menjador tindran les funcions següents:
Atendre i custodiar els alumnes durant les menjars i, si és el cas, en el temps anterior i posterior a les mateixes. Resoldre les incidències que pogueren presentar-se durant eixe temps.
Vetlar pel manteniment de l'ordre en el menjador.
Prestar especial atenció a la labor educativa del menjador; adquisició d'hàbits socials i higiènic sanitaris i utilització correcta del parament del menjador.
Desenvolupar el pla d'activitats educatives i recreatives aprovades pel Consell Escolar del centre.
Qualsevol altra funció que li puga ser encomanada pel responsable directe de la prestació del servei en coordinació amb el director del centre, amb vista a l'adequat funcionament del menjador.
Serà obligació del personal que preste els seus serveis en els menjadors escolars:
- Guardar el degut respecte cap a l'alumnat usuari del servei i respectar les normes escolars establertes pel centre.
- Ser coneixedors de les dues llegües oficials de la Comunitat Autònoma.
- Les seues actuacions seran coherents amb l’aplicació del Projecte Educatiu de Centre i Pla de Normalització Lingüística.
- Anar identificat convenientment.
- El seu aspecte estarà d'acord amb la higiene requerida per les característiques del seu treball.
B.- Circular NÚM. 1 sobre menjadors escolar Curs 05-06, Serveis Territorials d'Educació de Castelló
7.- CUIDADORS.- “Tots els cuidadors hauran d'estar en possessió del carnet de manipulador d'aliments o document substitutiu”.
5.- Ràtios (Resolució 28-06-02 – Apartat 8)
Infantil 3 anys 1/15 o fracció superior a 8
Infantil 4 i 5 anys 1/20 o fracció superior a 10
Primària 1/30 o fracció superior a 15.
Article: 131.
1.‑ El mobiliari i material escolar no fungible del centre haurà de relacionar‑se de manera detallada a l'Inventari General del centre. Aquest inventari s’hi relacionarà tot el mobiliari i material escolar no fungible existent al centre, amb expressió del tipus, la classe, el nombre d’unitats, l’estat de conservació, la data d'alta al centre.
2.‑ Quan algun element del mobiliari o del material no fungible es faça malbé, siga robat o transferit a un altre lloc, es donarà de baixa a l’Inventari i se’n farà constar la causa i la justificació documental.
3.‑ Cada cop que hi haja un canvi de director o Equip Directiu, cal comprovar l’Inventari i, una vegada conforme, signar la corresponent Acta de lliurament i recepció pels equips entrants i dels cessants.
4.‑ La formulació i manteniment actualitzat l’Inventari General del centre és tasca específica de la secretaria del centre.
Article: 132
1.‑ Els espais del centre es concreten en tres grups:
a.‑ Edifici Central: on realitzen les classes d'aula, les reunions, les funcions administratives i el servei de menjador.
b.‑ Edifici d’Educació Infantil, on es duen a terme l’ensenyament a Infantil.
c.‑ Els patis i zones esportives.
d.‑ Zona amb jardí on els alumnes tenen prohibit l’accés. Només poden accedir acompanyats d’un professor per a realitzar tasques a l’hort escolar.
Article: 133.
1.‑ Les instal·lacions són les següents:
a.‑ Edifici central.
16 Aules (12 aules de primària, 2 d’infantil, 1 de música, 1 d’anglés.
1 Biblioteca
1 Aula informàtica
1 Sala del professorat
1 Despatx direcció
1 Secretaria
1 Despatx per a la psicòloga
1 Aula per a educació especial
1 Aula de recolzament
1 Aula de logopèdia
1 Gimnàs
5 Serveis d’alumnes
8 Serveis de professors
1 Aula d’usos múltiples
1 Despatx per al zelador
1 Sala de reprografía
1 Magatzem per al material
1 Menjador
1 Cuina
1 Vestíbul
1 Casa del conserge
b.‑ Edifici d’Educació Infantil
4 Aules
1 Aula de suport
1 Sala de reunions
1 Habitació per a material i productes de neteja.
1 Sala polifuncional
. 3 Serveis alumnes
. 1 Serveis Professors
c.‑ En el pati:
2 vestuaris
2 Serveis alumnes
Zona esportiva.
Article: 134
1.‑ Cadascuna de les instal·lacions s'utilitzarà de forma correcta i amb ordre. Els professors i alumnes seran els responsables dels danys ocasionats.
2.‑ L'ordre i el manteniment de la neteja de les classes i dependències correspondrà al grup d’alumnes que les utilitza.
3.‑ Causar, intencionadament, danys molt greus en els locals, materials i documents del centre o en els objectes que pertanyen als altres membres de la Comunitat Escolar, són considerades com faltes molt greus.
4.‑ Els papers de l’esmorzar, els alumnes els tiraran en les papereres de les classes. abans d'eixir al pati. Cadascú dels Cicles es responsabilitzarà directament de la seua zona de pati.
Article: 135
1.‑ Els llibrets de text i material didàctic a utilitzar al centre hauran de comptar amb la preceptiva autorització, es a dir, estaran autoritzats per l’Administració educativa competent per fer‑ne ús docent.
2.‑ Els llibres de text i el material didàctic imprès utilitzats al centre no podran ser substituïts abans d'haver transcorregut un període mínim de quatre anys.
3.‑ L'òrgan competent per a determinar els llibres o materials didàctics serà el claustre
4.‑ La substitució abans de quatre anys per motius excepcionals se sol·licitarà a la Inspecció Educativa abans del 30 d'abril de cada any. Aquesta substitució s’efectuarà únicament quan es dispose de l’autorització expressa per a fer-ho.
5.‑ Durant la segona quinzena del mes de juny s'exposarà al tauler d’anuncis del centre la relació dels llibres i del material didàctic que s’utilitzarà en el curs acadèmic següent. Quan aquesta llista siga publicada no s'hi podrà fer cap modificació.
Article: 136.
1.‑ Els llibres i materials se seleccionaran d’acord als criteris establerts en el PEC i el PCC
Article 137
1.‑ Els programes de l'escola seran elaborats de manera que eviten, com a norma general, la sobrecàrrega de l’activitat dels alumnes amb tasques suplementàries per realitzar fora de la jornada escolar.
2.‑ Es podran assignar tasques i de forma individual a aquells alumnes que, per absència prolongada de l'escola o d'altres raons de pes. no hagen pogut seguir el ritme normal de treball de la classe.
3.‑ Quan es considere necessari per part de l'equip de mestres programar activitats en equip o individuals a realitzar per alumnes fora de l'escola, es ponderarà els seus aspectes quantitatius i qualitatius.
a.‑ Quantitativament es graduaran amb molta cura aquesta mena d’activitats, de tal manera que la seua intensitat siga inversament proporcional a les edats respectives i sense que en cap cas vaja en perjudici del temps que els alumnes han de disposar per al repòs, el temps lliure i la convivència
b.‑ Qualitativament les tasques que es realitzen fora de l’escola s’ajustaran també a les edats i nivells aconseguits. En aquests casos són més adequades les activitats que suposen consulta de llibres, recerca d' informació i de materials diversos, com també activitats d'expressió i creativitat.
Article 138
1.‑ Es consideren activitats complementàries les que no figuren expressament en els plans i programes oficials, tenen com a finalitat el perfeccionament i l’ampliació de la tasca educativa, curricular, cultural i social realitzada pel centre, de manera que es completa el procés de formació dels alumnes mitjançant el desenvolupament de determinats aspectes del Projecte Curricular de Centre i la seua concreció en la Programació d'aula corresponent.
2.‑ Es consideren activitats extraescolars les que tenen com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes socio ‑ educatius i de temps lliure, no relacionades amb l'activitat escolar i que poden ser previstes al Projecte Educatiu de Centre.
3.‑ Correspon al Consell Escolar del centre l’elaboració de les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats complementàries. Així com la seua aprovació com a part de la Programació General Anual.
4.‑ El Claustre de Professors informarà i aportarà propostes al Consell Escolar i a l’Equip Directiu per al desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars.
5.‑ Correspon al Cap d’Estudis amb la Comissió d’Activitats Complementàries la coordinació dels objectius, activitats actes acadèmics, etc.
Article: 139.
1.‑ L’horari de les activitats complementàries programades tindrà per als professors la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de treball. La diferència d'hores seran considerades com hores complementàries de còmput de cinc hores complementàries a la setmana en el centre.
2.‑ La realització de les activitats complementàries serà de caràcter voluntari per als professors i alumnes, i no podran comportar discriminació alguna als alumnes que no hi participen. Aquests alumnes seran atesos al centre.
3.‑ La tasca de l’AMPA en les activitats extraescolars ha de ser de col·laboració amb els òrgans de govern del centre en el desenvolupament d'aquestes activitats, però que de cap manera poden assumir la funció d'organitzar-les.
4.‑ Tota activitat d'aquest tipus desplegada pels pares dels alumnes, sense comptar amb el previ acord del Consell Escolar, se situa fora de 1´ambit de l'Administració educativa i, per tant, les persones que hi participen ho farien, a tots els efectes, sota la seua pròpia i exclusiva responsabilitat.
Article 140
Les instal·lacions i dependències del Centre podran ser utilitzades fora de l'horari escolar per a activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o associatives, en els termes previstos en l'Ordre de 27 de novembre de 1984 de Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula la utilització de les instal·lacions i dependències als centres escolars de la Comunitat Valenciana.
Article: 141
l’ajuntament tindrà preferència per a la utilització de l’edifici escolar, per a les activitats referides en l’article anterior respecte d’altres que ho sol·liciten.
Article: 142.
Les sol·licituds es faran al Consell Escolar Municipal en el mes de setembre i per a cada curs escolar acompanyant la documentació següent:
a.‑ Programa d activitats.
b.‑ Instal·lacions i/o dependències sol·licitades.
c.‑ Calendari amb indicació de les dades i els horaris.
d.‑ Valoració de les despeses originades per la utilització de les instal·lacions i/o dependències del Centre.
Article: 143.
Les peticions que es formulen al llarg del curs escolar, hauran de realitzar-se amb prou antelació i acompanyant‑hi la mateixa documentació que la referida l'article anterior.
Article: 144.
El Consell Escolar Municipal, a la vista de les peticions, elaborarà un programa d'utilització del centre, segons les disponibilitats existents. Aquest programa serà remés a l'Ajuntament i al Cap dels Serveis Territorials d’Educació, qui ho comunicarà a la Inspecció
Article: 145.
La persona o entitat sol·licitant es farà càrrec dels danys que es deriven de la utilització del Centre.
Article: 146.
1.‑ Durant les hores de classe, no es permetrà l’entrada a l’escola de cap persona, llevat del personal pertanyent a l'Administració Educativa i pares d'alumnes o tutors, i d'aquell que estiga autoritzat especialment pel Director o Cap d Estudis.
2.‑ Els accessos al recinte escolar es tancaran després de l’entrada dels alumnes a les classes.
3.‑ Els alumnes que per circumstàncies especials arriben tard a l'escola, seran acompanyats pel conserge i amb l'autorització del Director o Cap d Estudis podran entrar en la classe sense interrompre la tasca docent, i amb el coneixement del professor/a tutor/a.
Els alumnes que arriben tard sense causa justificada esperaran dins del vestíbul fins a la classe següent.
4.‑ Les eixides dels alumnes del centre, dins de l'horari escolar, solament es faran per motius justificats i amb el permís del professor/a tutor/a
Article: 147.
1.‑ Els alumnes entraran i eixiran del centre acompanyats pel seu professor/a tutor/a.
2.‑ En les classes mantindran l’ordre i comportament adequat i amb l’absència del professor seguiran les instruccions del Delegat del curs
3.‑ Cap alumne estarà als passadissos en temps lectiu
4.‑ L'eixida de temps de pati és obligatòria per als alumnes i cap alumne podrà romandre sol a classe.
5.‑ Cada mestre/tutor és responsable de la vigilància dels seus alumnes durant el temps del pati, ja que, com a manifestació espontània del xiquet, li permetrà conèixer el seu caràcter i naturalesa.
6.- En les hores de pati, cap alumne, podrà jugar o fer ús de materials durs que poden provocar lesions o mal físic a la resta de companys. Tant sols es pot jugar amb pilotes toves, de plàstic tou i suau. És el Professor Tutor/a el responsable dels objectes amb els quals juguen els seus alumnes i deurà d’actuar en conseqüència.
7.‑ Cap alumne podrà eixir al servei en temps lectiu de classe, a excepció de casos d’urgència.
Article:148.
1.‑ Correspon al mestre tutor el control diari de l'assistència de l’alumne. Tasca, aquesta, que es portarà a terme mitjançant un Registre d’assistència mensual i posteriorment el Professor/a Tutor/a els introduirà informàticament en el programa ITACA El Tutor/a comunicarà als pares les faltes d assistència sense justificar, per tal de tindre control directe de l alumne.
Article: 149.
Amb la finalitat de complir la normativa vigent, el nostre col·legi té elaborat i aprovat un Pla d’Autoprotecció amb els següents objectius mínims a complir:
- Conèixer els edificis que componen el centre i les seues instal·lacions (continent i contingut), la perillositat dels distints sectors, els mitjans de protecció disponibles, les carències existents segons la normativa vigent i les necessitats que han de ser ateses prioritàriament.
Garantir la fiabilitat de tots els mitjans de protecció i de les instal·lacions generals.
Evitar les causes que són origen de les emergències.
Disposar de persones organitzades, formades i ensinistrades que garantisquen rapidesa i eficàcia en les accions a emprendre per al control de les emergències.
Tindre informats tots els ocupants de l'edifici o edificis, que componen el centre, de com han d'actuar davant d'una emergència i, en condicions normals, per a la seua prevenció.
Per a l’assignació dels càrrecs en els equips corresponents per a cada curs escolar utilitzarem els següents criteris:
EQUIP D'EVACUACIÓ DE PLANTA:
- Coordinador PLANTA BAIXA: El professor que estiga en l'aula de 2n A.
- Coordinador PLANTA PRIMERA: El professor que estiga en l'aula de 4t A.
- Coordinador EDUCACIÓ INFANTIL: El professor de l'aula de 4 Inf B.
FUNCIONS DEL COORDINADOR:
- Designarà la via o vies d'evacuació d'acord amb l'emergència i les ordres del Cap d'Intervenció.
- Donarà les ordres per al torn d'eixida.
- Verificarà que no quede ningú en cap dependència de la planta.
- Verificarà que les portes i finestres de totes les dependències estiguen tanca- des.
- Evacuarà la planta en darrer lloc.
- Una vegada acabada l'evacuació de la planta, n'informarà el Cap d'intervenció.
Llei 9/2002, de 12 de desembre, de Protecció Civil i Gestió d’ Emergències de la Generalitat Valenciana (D.O.G.V. nº 4398, de 13 de desembre de 2002).
Article: 150.
1.‑ Es tindrà cura del compliment de la normativa del Pla de Vacunacions a l'hora d'admetre alumnes al centre, i se'ls demanarà la corresponent cartilla de vacunacions i informe mèdic sanitari.
2.‑ Per part del personal mèdic facultatiu del Centre de Salut de Rafalafena es faran els exàmens de Salut Escolar:
a.‑ lr. Nivell: Revisió i vacunacions.(6 anys).
b.‑ 5è. Nivell: Revisió i vacunacions (xiquets).(10 anys).
c.- Revisió buco-dental
3.‑ Els pares rebran les informacions corresponents i signaran l'autorització corresponent.
Article 151
1 Es prohibeix el consum de tabac i alcohol per part de qualsevol persona present en el Centre, així com la seua publicitat o venda.
Article: 152.
El present Reglament es d'obligat compliment per part de tots els membres de la comunitat educativa del CEIP. Lluís Revest i que són els següents, segons aquest reglament,:
. Alumnes inscrits en aquest col·legi.
.Professors/es en funcions al Centre.
.Pares/ Mares, Tutors d'alumnes matriculats al centre.
.Personal no docent.
.Totes aquelles persones o entitats que per qualsevol motiu entren dins de la comunitat educativa. També si es de forma temporal.
Article:153
El contingut del present Reglament es farà arribar a tots els sectors implicats en el procés educatiu. Una copia d'aquest Reglament romandrà dipositada a la Secretaria del centre a disposició de qualsevol persona o entitat reconeguda com a part implicada.
Article: 154
Anualment pel Claustre, Consell, i Junta de Delegats es faran reunions extraordinàries per valorar pedagògicament l'aplicació del present Reglament.
Article: 155
l.‑ El present Reglament podrà ser modificat, ampliat o revisat quan:
a.‑ Ho sol·liciten una tercera part dels membres del Consell Escolar.
b.‑ A petició del Claustre de Professors, Junta Directiva d’ AMPA o qualsevol altre estament o entitat, previ acords respectius per majoria absoluta dels seus membres.
c.‑ Amb la publicació de normativa que modifique l'existent.
2.‑ El present reglament necessitarà per a la seua modificació, quan les circumstàncies ho aconsellen i es compleixen els requisits necessaris, l 'acord favorable de les dues terceres parts dels membres del Consell Escolar.
3.‑ Per a la seua modificació se complimentarà i remetrà als Serveis Territorials de Cultura i Educació els tres fulls següents:
Article 156
Primera. Reglament de Règim Interior del centre
De conformitat amb l’article 127.a), en relació amb l’article 120.2 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, el consell escolar del centre serà l’òrgan competent per a l’aprovació del Reglament de Règim Interior dels centres docents públics. El Reglament de Règim Interior no podrà tipificar conductes disciplinàries ni establir procediments sancionadors diferents dels previstos en el present decret.
Article 157
ANNEX I
Mesures educatives correctores davant de conductes contràries a les normes de convivència
MESURES EDUCATIVES CORRECTORES
La direcció del centre delega la seua competència d’imposició de les mesures educatives correctores en:
Amonestació verbal. El professor o professora present quan l’alumne o alumna realitze la conducta contrària a les normes de convivència.
Compareixença immediata davant la caporalia d’estudis o la direcció: El professor o professora present quan l’alumne o alumna realitze la conducta contrària a les normes de convivència.
Amonestació per escrit: El professor o professora present quan l’alumna o alumne realitze la conducta contrària a les normes de convivència de què es tracte.
Retirada de telèfons mòbils, aparells de so o altres aparells electrònics aliens al procés d’ensenyament–aprenentatge, utilitzats durant les activitats que es realitzen en el centre educatiu: El professor o professora present quan l’alumna o alumne realitze la conducta contrària a les normes de convivència.
Privació de temps d’esbarjo per un període màxim de cinc dies lectius: El professor o professora present quan l’alumne o alumna realitze la conducta contrària a les normes de convivència.
Realització de tasques educadores per l’alumna o alumne, en horari no lectiu: La caporalia d’estudis del centre, a proposta del professor o professora present quan l’alumne o alumna realitze la conducta.
Suspensió del dret a participar en les activitats extraescolars o complementàries que tinga programades el centre: La caporalia d’estudis del centre, a proposta escrita i argumentada del Professor/ra Tutor/a.
Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius. No és delegable, si bé la cap o el cap d’estudis del centre organitzarà d’adequada atenció d’aquest alumnat.
Article 159
Abans d’aplicar qualsevol mesura disciplinària, legislada en l’article 99 d’aquest reglament, treballarem des de les tutories, equip de mediació, comissió convivència, etc. tots els indicadors que afavoreixen la convivència i que estan reflectides entre els articles 46 fins el 66 d’aquest reglament.
Qualsevol mesura disciplinària que s'aplique als nostres alumnes, en el marc de les tipifiques en l’article 98 d’aquest reglament i que es contemplen en les mesures educatives disciplinàries de l’article 99, necessitaran l’aprovació unànime i consensuada de tots els membres de la comissió de convivència. En el cas de no existir aquesta unanimitat es traslladarà al Consell Escolar per a la seua resolució.
Article 160
Cap persona física, empresa mercantil – comercial o entitat de qualsevol tipus, podrà obtindre cap tipus de benefici econòmic ni material al realitzar una activitat en el nostre centre educatiu amb els nostres alumnes, tant comercial com lúdica, excepte quan les despeses siguen pagades per l’AMPA del col·legi, com a conseqüència de realitzar activitats educatives o lúdiques per a tots els alumnes, sense cap discriminació.
VI. 7.- FULLS A COMPLIMENTAR
GENERALITAT VALENCIANA
SERVEIS TERRITORIALS D'EDUCACIÓ I CIÈNCIA
Avgda. del Mar, 23
12003 CASTELLÓ
INFORME ‑DE LA DIRECCIÓ DEL CENTRE SOBRE EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL REGLAMENT DE REGIM INTERN O NORMES DE CONVIVÈNCIA.
CENTRE: CEIP LLUÍS REVEST
ADREÇA: Carrer VILAVELLA
LOCALITAT: CASTELLÓ
CODI: 12003225
D'acord amb les instruccions del cap de La Unitat de la Inspecció Educativa que desenrotllen la resolució del Director territorial de data 10 de febrer de 1992, que ordena les mesures per a aplicar als centres el decret 246/91, informe:
1. JUSTIFICACIÓ DE MOTIUS PELS QUALS S'HA PRODUÏT EL CANVI DE LES NORMES DE CONVIVÈNCIA O REGLAMENT DE REGIM INTERN:
2 DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT I DE LES ACTIVITATS DUTES A TERME PER A LA REVISIÓ DEL REGLAMENT DE REGIM INTERN.
2.1. Del Consell escolar o comissió creada a l'efecte:
2.1.1. Calendari
2.1.2. Incidències.
2.2. Del Claustre.
2.2.1. Calendari.
2.2.2. Incidències.
2.3. Procediment de difusió del Reglament de Regim Intern entre Pares i alumnes
2.4. Anàlisi de l'equip directiu sobre la participació de la comunitat educativa i virtualitat dels canvis introduïts:
3. S'adjunta en l'annex la documentació següent:
3.1. Acta del Consell Escolar que aprovà els canvis o el text refós en la qual es fa constar que tot ha estat elaborat amb la participació de l'alumnat.
3.2. Un exemplar del text refós del reglament aprovat per a substituir l'anterior que obra en poder dels Serveis Territorials de Cultura i Educació
Castelló a de abril de 2009
El/La Director/a.
Sr. Director Territorial d’ Educació. de Castelló.
EXTRACTE DE L'ACTA DEL CONSELL ESCOLAR AMB L'APROVACIÓ DEL REGLAMENT.
CEIP LLUÍS REVEST
CASTELLÓ
Reunit el Consell Escolar del Centre, amb caràcter ordinari, el dia
del mes de de dos mil nou, es va llegir i tractar el text d'aquest Reglament de Règim Interior de Centre.
Es va realitzar la votació dels membres assistents, amb els següents resultats:
Assistents..................
Vots a favor.............
Vots en contra.........
Abstencions............
De la qual cosa en done fe com a Secretària.
Castelló a de de 2009 .
Vist i plau
President La Secretària
1.‑ El Menjador Escolar.
1* RD 2505/83 de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de Manipuladors d'Aliments (BOE, 20‑9‑83).
2* RD 2817/83 de 13 d'octubre, pel qual s'aprova la Reglamentació Tècnic ‑Sanitària dels Menjadors Col·lectius (BOE, 11‑11‑83).
2.‑ Els espais escolars, les instal·lacions i materials del Centre.
3* Reglament d'Escoles de 1967 (BOE, 20‑2‑67) (22).
4* LODE. Llei Orgànica 8/85 de 3 juliol (BOE, 4‑7‑85) (1)
5* Decret 246/1991 de 23 desembre, del Consell G. Valenciana. (17).
3.‑ Els llibres de text i el material didàctic imprès.
6* Decret 2.531/74 de 20 juliol, sobre la utilització de llibres de text i material didàctic imprès (BOE, 11‑7‑79). i
7* OM de 6‑6‑79, reguladora del procediment per a la substitució dels llibres de text i material didàctic imprès (BOE, 11‑7‑79).
8* Resolució de 30 juliol de l991, de les Direccions Generals d'Ordenació i Innovació Educativa, de Centres i promoció educativa i de Règim Econòmic i de Personal, per la qual es dicten Instruccions complementàries per a l'organització i funcionament dels centres d'Educació Pre‑escolar, General Bàsica i Educació Especial, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Comunitat Valenciana.
5.‑ Els deures de casa.‑
9* Reglament d'Escoles de 1967 (BOE, 20‑2‑67, article 13).
10* Resolució de la DGOE del MEC de 3 d octubre de 1973.(BOE, 18‑10‑73).
6.‑ Activitats complementàries i extraescolars del centre.‑
11* LODE. Llei Orgànica 8/85 (BOE, 4‑7‑85).
12~ Decret 246/1991 de 23 desembre del Consell Generalitat Valenciana.
13* Ordre del 29‑7‑91 de Conselleria Cultura, Educació i Ciència
7.‑ Activitats organitzades per altres organismes en el centre escolar.‑
14* Ordre de 27 de novembre de 1984, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula la utilització de les instal·lacions dependències dels centres públics de Pre‑escolar, Educació General Bàsica, Educació Especial i Educació Permanent d Adults.(DOGV 211, de 13‑12‑84)
8.‑ Seguretat, control i vigilància.‑
15* Reglament d Escoles de 1967 (BOE, 20‑2‑67, article 22. (22).
16* Ordre del 29‑7‑91 de Conselleria Cultura, Educació i Ciència. (12).
9.‑ Pla d'Autoprotecció i Emergència.‑
17* Ordre del MEC de 13‑11‑84 (BOE, 17‑11‑84).
18* Llei de Protecció Civil. Manual d'autoprotecció, de la Direcció General de Protecció Civil.(1985).
19- Llei 9/2002, de 12 de desembre, de Protecció Civil i Gestió d’ Emergències de la Generalitat Valenciana (D.O.G.V. nº 4398, de 13 de desembre de 2002).
20.- Ordre de 31 de gener de 1995 de la Conselleria d’Educació i Ciència sobre autoprotecció de centres d’infantil, primària, secundària i ensenyaments de règim especial dependents de la Generalitat Valenciana
10.*‑ Pla de sanitat i salut.
21* Decret de 17 març i 169/80 de 3 d octubre de 1980.
22* Ordre de 21 d abril de 1986, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es desplega a nivell d'Ensenyaments Bàsics, el Decret II/1986 del Consell de la Generalitat Valenciana, que regula els criteris d'admissió d'alumnes en els centre públics docents no universitaris finançats amb fons públics.