Els Ecos

Agulla del Miracle (1.016 m).

Aquest dia vam abandonar la via C.A.D.E. a la Roca del Centenar. Tot seguit vam acostar-nos al Coll del Miracle per escalar aquesta agulla. Va pujar la Imma Font de primera de la cordada; jo vaig fer molts intents, però no m’atrevia a passar. El primer i únic burí de la via estava molt alt i em feia por.

Via Prunerus [ 30 m / Vº, IVº / Sud]

El Cilindre (1.100 m).

Al fer la Travessa de Montserrat amb els meus fills, vam passar per davant d’aquest monòlit. L’agulla vista des del Coll de les Comes té un perfil impressionant; de seguida vaig començar a buscar informació per fer-hi una visita. Pocs mesos després vam anar a escalar el Cilindre amb la Imma.

Via Normal [60 m / Vº / Oest i sud]

Plec del Llibre Superior (1.041 m).

Aquesta va ser la nostra primera escalada als Ecos. Vam tenir sort, la via acabava de ser reequipada amb parabolts. De fet no teníem molta informació del nivell d’exposició d’aquesta escalada, però les noves expansions van anar molt bé. Vam trobar-nos un escalador solitari al davant nostre, que ens va donar algunes orientacions de per on anava la via.

Aresta Arcarons [220 m / 6a , A2e / Sud]

Rampa de l’Esfinx (1.102 m).

Avui el Daniel ha fet la seva primera escalada a Montserrat. Teníem la idea d’escalar la via Aton i continuar per la cara oest fins al cim de la roca per la via Argos. El vent i el fred ens han fet canviar i buscar una sortida més directa per la cara sud, on les ràfegues no eren tan fortes. En lloc de seguir el díedre de l’aresta Brucs hem pujat per una via desconeguda, però molt ben equipada, que ens ha deixat en un tres i no res al cim de l’agulla. Combinació molt recomanable.

Integral Anton / Dora la Exploradora [240 m / V+, A0 / Sud]

La Falsa Foca (915 m).

Després de triar la via amb la intenció de realitzar una escalada tranquil·la i ben equipada ens hem trobat amb una bona sorpresa. La primera tirada, la més difícil, estava desequipada. Al llibre “Montserrat cara sur” parla d’un equipament d’onze espits, comptant les reunions; en cap moment vaig pensar que al tram més complicat no hi trobaria res. La realitat coincidia amb la ressenya de l’Antonio G. Picazo on hi diu que a la via només hi ha un espit a l’última tirada.

Aresta Brucs [170 m / Vinf / Sud]

Agulla de la Tempestat (990 m).

Avui ens hem acostat per segona vegada a l’Agulla de la Tempestat. Hi hem pujat per l’Aresta Brucs, que coincideix parcialment amb el recorregut que es va seguir la primera vegada que es va escalar aquesta agulla. La Via està desequipada, només hi trobarem alguns burins a les reunions. El segon llarg que supera el díedre, és molt complicat degut a la mala qualitat de la roca. Via exposada i no molt recomanable per enfilar-nos a aquesta roca.

Aresta Brucs [100 m / V^e / Sud]

El Moai Grandot (836 m).

Per segona vegada he intentat enfilar-me a l’Esfinx del Mongròs. Avui el temps era bo, però no he pogut superar el primer pas de IV^art de la via normal. He arribat pràcticament a tocar de l’única assegurança de la via, però he desgrimpat una i una altra vegada. Després de molts intents he decidit abandonar. He pujat al Montgròs i de baixada m’he acostat al Moai Grandot, on he escalat una via més difícil, però molt ben assegurada. Sembla que avui no era el meu dia, no he pogut encadenar la via, he fet més d’un A₀, al tram de V⁺.

Esperó Forts [40 m / V⁺ / Est]

Esfinx del Montgròs (1.115 m).

Avui després d’enfilar-nos a la Salamandra hem vingut cap a l’Esfinx. Jo faig el tercer intent a aquesta via, l’última temptativa la vaig fer tot sol el dia 1 de juny de 2016. He estat una bona estona aturat, al mateix punt on l’altre dia vaig abandonar. Però avui he tirat cap amunt després de col·locar un tascó. L’escalada és exposada, no et pots assegurar fins que no has fet el pas més difícil, i a més la roca és dolenta.

Via Normal [15 m / IVº / Nord]

La Proa (842 m).

Avui amb l’Imma ens hem acostat al vessant sud dels Ecos. Hem escalat una variant equipada de l’Aresta Brucs de la Proa. Roca molt bona, amb trams de V⁺ molt estètics. Encara que amb algunes dificultats he pogut encadenar la via. Una vegada al cim de l’agulla ens hem acostat a la Roca Roja i a la Veïna de la Roca Roja.

Arista del Viento [100 m / V⁺ / Sud]

Agulla Vista (1.043 m).

El 21 de maig del 2005 vam intentar escalar aquesta agulla. Primer vam estar buscant l’inici de la via GEDE i de la via Paret Est, però no ho vam trobar. Eren les dues vies que sortien a la guia dels Ecos. Finalment ens vam enfilar per una via d’esportiva que puja per la mateixa paret est i que no tenia ressenyada. Vaig anotar que estava entre el 6a i el 6a⁺ i que hi havia una altra via a la dreta més llarga. La meva idea era continuar per la GEDE fins al cim de l’agulla. Però la via s’acabava a mitja paret i no es veia res més amunt. Avui amb la informació de la nova guia dels Ecos hem pogut escalar la via Normal.

Via Normal o Paret Est [145 m / IV^art / Est i Sud]

Cavall dels Brucs (863 m).

Avui ens hem trobat les pistes tallades a l’altura del Mas Grau, on he hagut de deixar el vehicle. Ens hem acostat a aquest racó dels Ecos amb la intenció d’enfilar-nos al Cavall dels Brucs. M’havia mirat la via Panellets, però al final ens hem decidit per la Foguera Nocturna. El primer llarg és molt dur, després la via es deixa fer. Ni he provat el sisè del segon llarg, que semblava factible. Hem fet una escalada combinada de lliure i artificial de dalt a baix. El monòlit és molt solitari; la via està ben equipada, val la pena fer-hi una visita.

Foguera Nocturna [65 m / V^è, A1e / Sud-oest]

Serrat Occidental del Faraó (920 m).

Via curta, amb els primers metres molt drets, però ben assegurats. Més amunt s’acaben els espits i s’ha d’anar pujant per un terreny lleig, amb roca dolenta. No vam trobar la primera reunió, que sembla que era a una savina. Vam fer la via amb una sola tirada per anar a parar a la reunió del ràpel. Després de mirar-nos per on baixava el ràpel ens vam decidir a sortir pel Serrat Occidental de Faraó. Aquest tram de grimpada pel serrat val la pena.

Via de les Escorrialles [60 m / V^è / Sud]

El Patufet (1.168 m).

Per casualitat tot fullejant el llibre dels Ecos del David Hita, vaig localitzar aquesta escalada al Patufet. Havia estat al Serrat del Patufet i em feia gràcia enfilar-m’hi. A diferència de la via Normal, l’aresta Brucs està equipada amb parabolts. La veritat és que m’ha costat molt l’artificial, he estat a punt de no passar! Després la via és maca i la roca està bé, però he hagut de fer un A₀ al pas de V⁺. A més a més hem aprofitat per combinar-ho amb una escalada a l’Eco d’en Nubiola.

Aresta Brucs [95 m / V⁺ , A_1e / Sud]

La Cajoleta (908 m).

Repetim a la Cajoleta, l’any 2012 ens vam enfilar per l’Aresta Brucs. Aquell mateix dia ens vam trobar una cordada a la via Esquivabolas, i ens la van recomanar. La via té una segona tirada maca i amb bona roca, però la tercera ja és una altra cosa! Malgrat tot val la pena fer-hi una visita. Nosaltres la vam combinar amb una escalada a la cara sud del Montgròs, d’aquesta manera s’aprofita la llarga aproximació per fer un parell de vies.

Via Esquivabolas [145 m / V^è / Sud]

El Montgròs (1.133 m).

Avui ens hem enfilat primer a la Cajoleta i per acabar d’arrodonir el dia hem decidit provar una via de la cara sud del Montgròs. La idea inicial era provar la via Juan Bala o la via el Bueno de Cutlas, però finalment ens hem decantat per una de més a l’esquerra. M’ha fet gràcia provar un V⁺ en lloc d’un V^è. He estat a punt de no fer el primer pas! Després a casa he vist que a la guia del Luis Alfonso està marcat com un 6a. La via és maca i val la pena fer-hi una visita, però el primer pas és molt complicat. He estat una bona estona abans no he col·locat la primera assegurança, després tot ha anat bé.

Via Padmasambhava [160 m / 6a / Sud]

Agulla de les Formigues o Veïna del Musclet (873 m).

Avui ens hem acostat de nou als Ecos, amb la intenció d’enfilar-nos per la via Albert Masó. L’accés a la primera reunió ens ha deixat una mica desanimats. La primera tirada ha estat més complicada de l’esperat. He hagut de col·locar vàries peces entre dos pitons molt allunyats, la fissura molt terrosa i trencadissa no convidava a estat tranquil. Sembla que abans hi havia una savina! Superats els primers metres hem fet un parell de tirades molt maques, amb bona roca i ambient. Indret molt solitari, en ser a dalt hem aprofitat per enfilar-nos a la Gorra (874 m).

Via Albert Masó [150 m / 6a / Oest]