La costa i els rius

El litoral català el banya el mar Mediterrani i és força extens: més de 550 km de costa des de Portbou fins al riu de la Sènia. La costa no és gaire retallada, però hi ha petits caps (Creus, Begur, Salou) i golfs (Roses, Sant Jordi). Pel tipus de costa, hi podem diferenciar:

- Costes altes: predominen al nord de Catalunya, on les muntanyes arriben fins al mar i hi han format penyasegats. Les platjes són de sorra gruixuda i no gaire amples i solen formar petites cales. El mar es fa profund a pocs metres de la costa.

- Costes baixes: en trobem al sud de Catalunya, on les terres planes arriben fins al mar. Són de formes rectes i allargades, la sorra sol ser molt fina i el mar és poc profund.

LA VIDA A LA COSTA - A Catalunya la costa ha estat tradicionalment un indret amb un assentament humà important: és on hi ha les poblacions amb més habitants. A més, la moderna xarxa de comunicacions ha tingut una importància molt gra n en el desenvolupament de tota aquesta zona. L’activitat econòmica també hi és intensa (agricultura, indústria i comerç). Al litoral s’hi concentren les activitats de pesca. Per mar hi arriben també una gran quantitat de mercaderies i els ports són un gran centre d’intercanvis. Però la font de riquesa més important és el turisme. Els atractius de sol i platja i el paisatge han estat essencials per al desenvolupament de les activitats turístiques. El turisme, però, també ha provocat una degradació important del medi natural (urbanitzacions, vies de comunicació, ports esportius, etc).

Els rius han tingut un paper molt important en el dibuix del paisatge de Catalunya i han potenciat al llarg dels segles l'activitat humana.

En general, els rius catalans són curts i poc cabalosos, a excepció de l’Ebre. També tenen forts estiatges: la manca de pluja a l’estiu fa que portin poca aigua i que s’assequin. A vegades també provoquen inundacions si les pluges són molt fortes i el cabal es desborda. Tots els rius desemboquen al mar Mediterrani. Només la Garona i els seus afluents ho fan a l’oceà Atlàntic.

L’EBRE: És el riu més cabalós a Catalunya. Neix a la Serralada Cantàbrica i arriba al mar Mediterrani, on forma un gran delta. Els afluents de l’Ebre neixen als Pirineus i porten força aigua durant tot l’any gràcies a les nevades i a les pluges. L’afluent principal de l’Ebre és el Segre, que recull les aigües d’uns altres dos rius importants: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

RIUS QUE DESEMBOQUEN AL MEDITERRANI : Tenen un cabal força regular, excepte a l’estiu, que és quan plou menys. Pertanyen a aquest grup el Llobregat, el Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí.

L’APROFITAMENT DELS RIUS: Al llarg de molts rius s’han construït grans rescloses per retenir l’aigua. Els pantans regulen el cabal dels rius i l’aigua s’aprofita per produir energia elèctrica, per regar els camps mitjançant canals i per abastar poblacions i indústries. Alguns dels pantans catalans més important per la seva capacitat són el de Canelles, a la Noguera Ribagorçana; el de Rialb, al Segre; el de Susqueda, al Ter, etc.