Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren dos joves de la ciutat de Babilònia. Aquests vivien l'un al costat de l'altre i aquest veïnatge va ser la raó de la seva coneixença, i de l'amor que va sorgir entre tots dos. Tanmateix, no en van poder pas gaudir, ja que les seves famílies els ho van impedir. Tot i que es podien veure, sí que parlaven a través d'una esquerda que hi havia a la paret que separava les dues cases i és així com tots dos van decidir fugir plegats d'aquesta situació que els impedia estimar-se lliurement. Els dos amants van acordar trobar-se, de nit, sota una morera que hi havia als afores de la ciutat.

La primera a arribar va ser Tisbe, però va haver d'anar-se'n corrents en veure que se li acostava una lleona amb la boca tota plena de sang. Malauradament, en la fugida, li va caure un vel. La fera va anar a beure aigua i, en tornar-se'n, va estripar el vel de Tisbe. Al cap d'una estona, Píram va sortir de casa i es va dirigir al punt de trobada. Quan hi va arribar, es va desconsolar en veure les petjades de la lleona i el vel de la seva estimada tot estripat i tacat de sang. Desesperat, va agafar l'espasa i se la va clavar al pit. Llavors, quan Tisbe va tornar a la morera i va veure el seu estimat ferit de mort, va decidir traspassar-se també amb la mateixa espasa. És per aquest motiu que, a causa de tota la sang vessada aquella nit, els fruits de la morera, que fins aleshores havien sigut blancs, es van tenyir d'un color vermell intens.

Aquest motiu dels amants joves que no poden gaudir de l'amor i que acaben morint a causa d'aquest es troba en un multitud d'obres posteriors, moltes d'elles han adquirit gran renom i han influït en altres tradicions literàries. La més destacada seria Romeu i Julieta de William Shakespeare, però, com a obres anteriors a aquesta, hauríem d'esmentar la francesa Tristany i Iseut (aquesta adquirí tanta fama que se'n van fer traduccions i adaptacions arreu d'Europa) o la castellana Calisto i Melibea de Fernando de Rojas.