En aquesta franja costanera, a més del poble de la Colònia, es concentra també la majoria de la població resident (uns 250 habitants), se situen els nuclis turístic-residencials del Estanyol i Betlem. Conjuntament, durant l'època estival, oferixen una capacitat per a allotjar a unes 2.500 persones, fet que posa de manifest que es tracta, encara, d'una de les zones menys saturades de la costa mallorquina. Hi ha escassos allotjaments turístics i tots són de petites dimensions, ja que la majoria dels estiuejants resideixen en habitatges unifamiliars, pròpies o de lloguer. Aquestes característiques fan que tingui una fisonomia molt distinta de les típiques zones turístiques masificadas i que es pugui gaudir d'un ambient molt tranquil i silenciós fins i tot en ple estiu.
Vista de Ferrutx
La costa
La costa, que va des del Estany del Bisbe, en la desembocadura de na Borges, fins Es Caló, té uns 12 quilòmetres. Baixa i rocosa en general, desplega una àmplia platja de gairebé 2 quilòmetres de longitud en l'extrem occidental: la Canova. Cap a llevant freqüenten petites cales excavades en la arenisca, que solen coincidir amb les desembocadures dels torrents: l'Estanyol, cala Tonó, la macada de la Torre, l'Estret, l'arenalet dels Ermitans, ca los Cans, cala Mata, na Clara, el Barrancar i Es Caló. Hi ha algunes que tenen petites platges de sorra o pedra petita que les fan adequades per als banyistes.
Les muntanyes
Sempre a menys d'un quilòmetre d'aquesta línia de costa treuen el cap els cims de les muntanyes més altes de les serres de llevant: la talaia Freda, la forest de Ferrutx, de Xoroi o la Tudossa. Formen una barrera de penya-segats d'uns 500 metres d'altura que separen la Colònia de la resta del municipi d'Artà i li donen una forta personalitat paisatgística. Són muntanyes rocoses i pelades amb escassos boscos de pins en les parts baixes.
La vinya
El principal cultiu introduït en les noves terres conreades gràcies a la colonització va ser la vinya, que ja havia estat important en l'edat mitja, quan Jaume II va ordenar la sembra de vinyes en la Devesa per a abastir els cellers reals. La filoxera la va afectar a la fi del segle XIX i principis del XX, però es va repoblar una part amb peus americans resistents, encara que algunes sementeras van ser substituïdes pels ametllers. Aquests dos cultius i el de la figuera han donat personalitat al paisatge agrícola colonial fins a la dècada dels vuitanta, que la vinya va entrar en una forta decadència i fins a finals dels noranta no es va començar a recuperar.
Testimoniatges de la prehistòria
Milers d'anys abans de tot això, els pobladors prehistòrics de Mallorca ja van habitar aquestes terres. I si no es conserven documents escrits, sí que han deixat importants restes arqueològics que abasten des del bronze antic fins a l'època romana.
El poblat de navetes de na Xinxeta, el dolmen del Aigua Dolça, les coves Bartolines i la cova del Capità (coves naturals retocades), la cova de la Devesa (cova natural de soterrament) i la cova del Turó del Vaig Moldre són alguns de les restes pretalaiòtics més destacats.
La cova del Turó del Vaig moldre es troba en ple nucli urbà de la Colònia, en el carrer de Sant Mateu i serà de fàcil accés una vegada s'hagi condicionat per a la visita. Es tracta de l'únic exemple bé conservat de cova artificial de soterrament del municipi d'Artà i es poden observar tots els elements típics d'aquest tipus de monuments.
De l’època talaiòtica es conserven també vestigis importants, especialment les restes del poblat de la Canova, que, àdhuc sense excavar, demostra que va haver de ser un dels grans nuclis habitats de la seva època.
Aquí es poden observar les restes d’un poblat amb muralla, un centre cerimonial format per talaiots quadrats, com el dels Llenques, santuaris i un dels talaiots circulars més impressionants de tota Mallorca: el talaiot de la Clova del Xot. Aquest talaiot, amb un diàmetre de 16,2 metres i una altura de 5,5 metres, conserva una columna central polilítica de tipus mediterrani feta amb cinc peces circulars de pedra superposades. Una de les característiques més espectaculars són les dimensions de les pedres utilitzades en l’aparell exterior, algunes de les quals tenen prop de 4 metres de llarg i un d’ample. Solament amb 6 fileres arriba a els 5 metres d’altura.
Arribada a Sa Colònia
Moll
El talaiot quadrat dels Llenques té 10,5 metres de costat i uns murs de 4 metres d’altura, amb el portal orientat cap al sud-est.
Aquestes dues construccions són fàcilment accessibles des de la carretera PM 3331, en l’altura del punt kilomètric 1,350.
El petit poblat de ca Pamboli és interessant sobretot per la seva situació sobre un petit altell a molt poca distància de la costa, cosa poc freqüent en aquest tipus d'assentaments i que podria indicar una certa especialització pesquera que tindria com base el port natural de ca los Cans.
Altre talaiot bé conservat és el de ca Blai, quadrat i molt proper al poble de la Colònia.
Un poc d'història. La batalla del rei En Jaume
Abans de la creació de la Colònia, aquesta comarca ja havia entrat en la història de forma espectacular quan, en 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que van rendir als musulmans de les muntanyes d'Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers van rendir el 31 de març, després d'un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa molt prop de la Colònia, en el barranc de la Jonquera.
La cacera real
En l’època del Regne de Mallorca el protagonisme històric de la Colònia va continuar, ja que el rei Jaume II de Mallorca va comprar la Devesa, que incloïa totes les terres d’aquesta franja costanera i la va convertir en cacera real, repoblada amb cérvols i senglars, tirada dels més famolencs falcons del regne i conreada amb vinyes per a abastir els cellers de palau.
La silueta elegant de la torre de la Devesa, als peus de d’impressionant bec de Ferrutx, recorda encara la importància que van tenir aquests paratges durant l'època medieval. AL marge de la Devesa, entre les edificacions d’origen medieval hem de citar les cases de la Canova, un predio fortificat que conserva la torre.
Text extret de l'itinerari realitzat en el marc del projecte "Ferrutx, cap a un model municipal d'interpretació ambiental en àrees turístiques saturades". Aquest projecte ha estat realitzat pel grup d'Educació Ambiental i Interpretació del Patrimoni del Departament de Ciències de l'Educació de la UIB i està cofinançat per la DG11 de la Comissió Europea, el Ayntamiento d'Artà i la UIB.
Edita: Edicions de Turisme Cultural. Autor: Miquel Pastor Tous. Fotografies: Agustí Torres Domenge, Antoni Muñoz Navarro. Dibuixos: Caterina Estelrich. Traducció: Joana Aina Beltran, Lluis Tudela, Antoni Morro.
© Autors dels textos i de les fotografies. Adreça: Jaume Sureda Negre i Miquel Carrió Servera. Coordinació: Margalida Castells Valdivielso. Edició i disseny editorial: Baltar & Associats. Impressió: Alpha-3. Fotocomposición: OMNI SL. D.L.: PM-2047-2001 ISBN: 84-95572-13-3 .
webmaster | 2021 © Kipmion Tecnologia, S.L.