Tema 1: El segle XVIII: La crisi de l'Antic Règim

1. La pervivència de l’Antic Règim

Antic Règim és el nom amb què els revolucionaris francesos feien referència a l’organització social, econòmica i política que existia a Europa durant els segles anteriors a la 

Revolució Francesa de 1789 (segles xvI–xvIII). 

Les característiques d’aquesta organització eren:

• Una societat estamental d’origen feudal

• Una economia bàsicament agrària 

• Un sistema polític absolutista

2. Un món bàsicament rural

3. El govern a principis del segle XVIII

4. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat

El Segle de les Llums

Segle de les Llums és el nom amb el qual també es coneix el segle xviii , el segle de la Il·lustració. Aquest segle es va caracteritzar per:

• • La circulació de pensadors i idees

  • La publicació de més llibres i premsa i l’augment del nombre de lectors

  • La creació d’una opinió pública (concepte formulat pels mateixos il·lustrats)

  • L’establiment de nous espais de sociabilitat (societats, cafès, salons)

El despotisme il·lustrat

Nou sistema de govern, variant de l’absolutisme monàrquic, caracteritzat per l’adop• ció d’idees il·lustrades.

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual dominant a Europa des de finals del segle xvII fins a finals del segle xvIII. 

Defensava les idees següents:

• Mitjançant la raó, es poden descobrir lleis naturals universals aplicables a tots els governs i societats.

•  Guiada per la raó, la humanitat progressarà.

• Tots els homes neixen lliures i iguals en drets

•  La llibertat, la igualtat i la tolerància han de ser els fonaments de la societat.

• L’experiència sensible ens proporciona un coneixement en el qual podem confiar. 

• Les arts han de tenir una finalitat didàctic

5. El final del segle XVIII: el liberalisme i la fallida de l’Antic Règim

6. Espanya: el reformisme borbònic

7. La Catalunya del segle XVIII

8. La cultura del segle XVIII

NEOCLASSICISME

A mitjan segle xvIII les idees de la Il·lustració van portar canvis al món de l’art, que va passar de ser un art al servei de l’aristocràcia, a ser un art al servei de la raó: el neoclassicisme. 

Característiques principals del neoclassicisme:

• Rebuig del barroc i el rococó.

• Predomini de les formes i els temes de l’art clàssic.

• Mirada més científica i arqueològica sobre l’art grecoromà.

• Recerca de la senzillesa, l’harmonia, l’ordre i la simetria. 

• Predomini de les rectes.

• Preferència pel dibuix sobre el color.

• L’esperit racionalista de la Il·lustració va portar també l’aparició de noves disciplines • com la crítica artística i la història de l’art.

 Arquitectura

Buscaven la puresa, la severitat i la senzillesa en els edificis, motiu pel qual van adoptar el dòric, l’ordre grec més senzill i corpulent.

Canvi en la funcionalitat dels edificis. Es començaren a construir edificis que servien per millorar la vida de la població, tot donant−los un caràcter monumental, ja que era un art de la burgesia per a la burgesia. Es construïren escoles, hospitals, museus, biblioteques, acadèmies, etc.

Escultura

L’autor més destacat fou el venecià Canova, que seguí les normes estètiques clàssiques d’ordre i harmonia.

El predomini de la raó portà a la representació d’un cos humà que no mostrava emocions, ni tensions ni dramatisme. Es tractava d’un cos idealitzat on tots els moviments estaven pensats sense deixar res a l’atzar ni a l’espontaneïtat.

Pintura

La pintura també buscà l’ordre, la claredat i l’harmonia. Les línies ja no eren corbes sinuoses, sinó que es començà a jugar amb les línies verticals i horitzontals. Les figures ja no es difuminaven en el fons, sinó que van passar a tenir una línia ben marcada i definida. El traç era elegant i mostrava moviments artificials en els personatges.

La figura clau dins la pintura neoclàssica fou Jacques Louis David. Aquest pintor francès va utilitzar els temes clàssics i les característiques de l’art greocoromà per fer referència també a qüestions de la França de l’època..