L’oficialitat única del català!

Per què ningú no reclama l’oficialitat única del català? Ningú no s’atreveix a fer campanya en contra del bilingüisme imposat? Com es pot aconseguir que el català recuperi el prestigi i l’ús social perdut? 

Actualment tothom parla de la situació de la llengua catalana, de la precarietat i minorització que sofreix en la major part dels àmbits de la vida diària: mitjans de comunicació, justícia, comerç, empreses, sanitat, treball, cinema, xarxes socials, ensenyament... Ens estirem els cabells quan els jutges espanyols ens volen fer creure amb sentències que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament o quan els catalans veiem que els nostres drets són trepitjats cada vegada més sovint. I no serveix de res fer noves lleis, car o bé no s’arriben a aplicar mai o bé no serveixen per a imposar sancions als qui les incompleixen. Els catalans cada vegada estem més atemorits i els espanyolistes més envalentits. 

Si abans dins de l’Estat espanyol havíem de lluitar en contra d’un govern dictatorial que prohibia taxativament l’ús de la llengua, ara hem de lluitar contra un conjunt de jutges que s’han encarregat de continuar i voler enllestir la feina, però amb una aparença democràtica, cosa que fa més difícil de mostrar-s’hi en contra. Amb la benedicció i consagració del mal anomenat bilingüisme i de la cooficialitat es fa costa amunt aconseguir avenços destacables en la recuperació del català. 

On han quedat les manifestacions per a demanar l’oficialitat única del català? L’acceptació del bilingüisme imposat fa que qualsevol intent de prioritzar la llengua catalana per sobre de la castellana sigui un impossible.  L’única solució definitiva és reclamar que, d’una vegada per totes, s’entengui que l’Estat espanyol és un estat plurilingüe i que totes les llengües que s’hi parlen han de tenir el mateix estatus de protecció i oficialitat. L’oficialitat que demanem a Europa per al català, demanem-la també a l’Estat espanyol. Si el castellà és l’única llengua oficial a Castella, el català també ha de ser l’única llengua oficial als Països Catalans. En cas contrari, no hi haurà igualtat. Actualment a l’Estat espanyol només hi ha una sola llengua oficial; les altres llengües oficials només ho són en algun territori, no pas a tot l’Estat; per tant, sempre seran llengües subordinades a la llengua castellana i no es podran fer servir per adreçar-se a cap administració de l’Estat. 

A més de reclamar l’oficialitat única del català als Països Catalans potser també  n’hauríem de demanar l’oficialitat a tot l’Estat (tal com ho és el castellà; només així cap govern autonòmic podria rebaixar l’oficialitat del català al seu territori). Aquesta possibilitat que, no ens enganyem, és molt difícil d’aconseguir i anys enrere ja havia estat proposada per Aina Moll,  potser és l’única solució per a aconseguir que el català lluiti amb el castellà en una situació més igualitària: que a tot l’Estat es donin facilitats per a estudiar català als centres d’ensenyament i universitats, que tots els productes venuts a Espanya tinguin els prospectes i etiquetes en català, que un català pugui adreçar-se a les administracions de l’Estat en la seva llengua, que cap empresa d’àmbit estatal pugui negar-se a atendre un client en la seva llengua”... Mentre no sigui així, el català sempre estarà subordinat al castellà i el tractaran com una llengua local que els fa nosa en comptes de valorar-la com una part importantíssima del patrimoni cultural de l’Estat espanyol. Mentrestant, el Cercle Vallcorba continuarem demanant: Català, única llengua oficial als Països Catalans!

Octubre 2025