Edició núm. 13, actualitzada 7-12-2018

Davantal

L'ESO no garanteix un bon coneixement del català

Cercle Vallcorba

Fa uns dies el Departament d’Ensenyament va publicar un document anomenat «Nou model Lingüístic», criticable en molts aspectes, però que implícitament reconeix el fracàs de l’aprenentatge de la llengua catalana al final de l’ensenyament obligatori. Aquest reconeixement respon al fet que es proposa que, a partir d’ara, quan obtenen el graduat d’ESO (a setze anys), els alumnes no obtenen automàticament el nivell C1 de llengua catalana (domini funcional efectiu), sinó el nivell B2 (domini funcional limitat), dins del Marc comú europeu de referència per a les llengües. I és amb el títol de batxillerat que els alumnes adquireixen el nivell C1. El nivell B2 és equivalent al coneixement que molts catalans tenen d’una llengua estrangera; per tant, és un fracàs que aquest sigui el nivell de coneixement assolit pels escolars que acaben l’ensenyament obligatori; però ens alegrem molt d’aquesta dosi de realisme del Departament d’Ensenyament, tot i que no sabem quan s’aplicarà (i probablement ens n’assabentarem abans a través dels mitjans de comunicació que per comunicacions directes als centres d’ensenyament).
Fins ara ens havien volgut fer creure que els alumnes acabaven l’ESO amb un bon domini de la llengua, i per això se’ls atorgava la titulació equivalent al nivell C1. Per tant, fins ara ens han mentit, perquè tothom sabia que el títol de graduat en ESO només garantia (i en molts casos segons un criteri discutible) l’adquisició de les competències bàsiques de comprensió i expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. Però aquest coneixement bàsic dista molt del que ha de tenir una persona mitjanament escolaritzada, sobretot si ha d’usar la llengua com una eina bàsica de la seva feina. Per tant, com es pensa aconseguir que els professionals tinguin un bon domini del català?

Articles dels membres

El nou model lingüístic no resoldrà el problema
Jordi Badia Pujol

El nou Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya és una defensa del bilingüisme, aquesta fal·làcia que pretén fer creure que Catalunya dues llengües i que aquesta situació s'ha de mantenir perquè ens enriqueix, ens agermana i ens allarga la vida. Tot i que el document diu que el català és llengua pròpia, en el fons considera que ho són tant el català com el castellà. La insistència constant a anomenar llengües estrangeres totes aquelles que no són oficials és una manera d’acotar el cap a la legalitat del règim del 78. Són estrangers l’amazic, el mandarí o l’àrab, però el castellà no. El bilingüisme no es toca. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text

Articles dels membres

S'acosta Nadal (divagació d'hivern) 

Ramon Torrents

Indiferent i al marge de la política i altres neguits, arriba un moment de l'any, quan la tardor comença de perdre l'or de les seves coloracions variables, quan, complert el seu cicle, les castanyes i els panellets han passat avall i l'abric ja agraeix la companyia d’un mocador de coll, que trobeu algú que diu:

—S'acosta Nadal!

La sola pronunciació d'aquesta frase també produeix sovint una resposta més o menys habitual:

—És molt català, això de «S'acosta Nadal». Català del bo!

Si l'afirmació anterior és certa, on és, doncs, el secret d'aquesta simple frase? Què s'hi amaga? De fet, composta com és d'un verb i un nom, no sembla poder contenir gaire misteri. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text


Articles dels membres

Qui ho ha fet 

Ramon Torrents

Amb certes excepcions, tota acció és normalment obra d’un subjecte determinat i identificable. Amb uns quants exemples observem que el subjecte és l’autor de l’acció expressada pel verb (el subjecte, en blau, respon a la interrogació formulada al verb, en vermell, sobre l’autor de l’acció) [...] Cliqueu ací per llegir tot el text


Articles dels membres

La «carnadura» de la llengua 
(1a corominada)
Jordi Badia i Pujol

Hi ha un gran llibre que es diu Llengua i Pàtria, amb escrits de Joan Coromines. Conté discursos, articles i cartes, sobretot cartes, que tracten d’això: de la llengua i del país. Comentar aquests texts, amb citacions, serviria per a omplir dotzenes d’articles del Clot. Avui faig el primer.

L’octubre de l’any 1984, a la Universitat de València, Coromines va dictar una ponència en el cicle «Els Països Catalans: un debat obert», amb motiu dels XIII Premis Octubre. El títol de la conferència ja ho diu tot: «La unitat de la llengua com a fet científic». Com convindria que el llegissin els blaveros de dalt i de baix, aquest article [...] Cliqueu ací per llegir tot el text


«Cal canviar molt els hàbits ancestrals heretats com a poble sotmès; el model que intenten inculcar-nos com una obligació de pobles bilingües

Ferran Zurriaga, parlament a la XVI Nit d'Escola Valenciana, 17-11-2018.


Què diu Marquet sobre...

Nombre i número

Lluís Marquet

Sembla que hauria d’estar completament clar l’ús d’aquests dos mots. Pompeu Fabra, tant al Diccionari general com a la Conversa filològica núm. 512, ho va deixar resolt. Però, naturalment, sempre hi ha punts i petits detalls que es presten a una certa confusió. Així, hem sentit dir diverses vegades, a fi d’establir un criteri simplificat i entenedor sobre l’ús d’aquests dos termes, que cal emprar nombre en expressions generals com ara nombre enter, nombre complex, nombre racional, etc. i número quan immediatament després segueixen una o més xifres, com, per exemple, número 24, número 376. Això, que en alguns casos és cert, no sempre ho és, com intentarem de posar en clar en aquestes ratlles. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.


Fets i llibres

Plataforma per la llengua denuncia el diari El Mundo (8-12-2018)

Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes (14-12-2018)

Els 180 participants a la V Nit Digital amplien la Viquipèdia amb continguts sobre Fabra en 18 idiomes (29-11-2018)

La consellera de Cultura lliura l'Informe de Política Lingüística de 2017 al president del Parlament de Catalunya (29-11-2018)

El govern valencià presenta el Consell Social de les Llengües.
L'acte s'ha fet coincidir amb els 35 anys de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV). (24-11-2018)

Isabel Clara Simó presenta un escenari pessimista de l'ús del català. (23-11-2018)

XVI Nit d'Escola Valenciana (17-11-2018) 

Presentació del model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya (23-10-2018)

El Cercle Vallcorba recomana...

Carme Junyent: "Ningú no té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió"

Bel Zaballa i Elisabeth Magre

Entrevista a la lingüista, professora de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades

"Jo voldria que el Departament d’Ensenyament fes complir la llei; tots sabem que això no passa, però ningú no ho diu." Carme Junyent ha passat part del cap de setmana llegint amb deteniment el document ‘El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya‘ per poder-lo comentar amb nosaltres. El text ha suscitat força polèmica, tota mena de reaccions, i volem parlar-ne amb ella i saber què en pensa. Lingüista que ha passat per un centenar d’instituts de secundària del país i a la universitat i experta en llengües minoritzades, coneix, doncs, la realitat de les aules del país i ha estudiat els processos que porten a la desaparició de llengües. Una de les causes, el bilingüisme. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

El Cercle Vallcorba recomana...

Resposta pública del Grup Koiné a les manipulacions contràries al manifest «Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent»

Grup Koiné

Atès que, dos anys i mig després de la presentació del manifest de Koiné, determinats polítics i opinadors i mitjans segueixen etiquetant tant el manifest com els seus signants de supremacistes, considerem necessari desmentir aquestes acusacions i fer uns quants aclariments i puntualitzacions. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text