Actualització 20-6-2019

Davantal

Supremacisme lingüístic castellà 
Cercle Vallcorba

És molt interessant que hi hagi algun lingüista espanyol que s’atreveixi a parlar clarament i a reconèixer el següent:

«El supremacisme lingüístic consisteix a dir que l’espanyol és l’única llengua en què es poden entendre tots els ciutadans d’Espanya, cosa que és falsa per una raó molt senzilla: català i castellà són llengües prou pròximes perquè una persona que parla català es pugui entendre amb una altra que parla castellà sense gaires problemes. Per tant, no cal que els catalanoparlants s’hagin d’expressar en castellà per a ser entesos pels castellanoparlants i viceversa. No obstant això, hi ha la idea que l’espanyol és l’única llengua comuna i ho és obligadament, per mèrits i naturalesa pròpia, mentre que el català és una llengua d’exclusió. Aquestes idees són característiques del supremacisme lingüístic»[1].

Realment no estem acostumats que hi hagi gaire qui parli amb tanta claredat i contundència del conflicte lingüístic que patim els catalans, i molt menys que ho faci un lingüista madrileny, Juan Carlos Moreno Cabrera. Els nostres polítics n’haurien de prendre exemple. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text

Cap a la independència sense el català?


Articles dels membres

Els pronoms són vida
Jordi Badia i Pujol

Un dels puntals del català és el sistema pronominal. Especialment, l’ús dels pronoms ‘en’ i ‘hi’ atorga un segell de genuïnitat a la llengua. Per això no els podem perdre. El castellà no els té, aquests pronoms. Se’n surt amb uns altres recursos. I ja us podeu imaginar quina conseqüència té, aquest fet: per imitació de la llengua veïna, en prescindim. Avui veurem exemples de mals usos dels pronoms ‘en’ i ‘hi’, amb un propòsit reparador [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Articles dels membres

Topònims i gentilicis catalans d'arreu del món (primera part)



Juli Moll

Aquesta és la primera part (lletres A-B) d'un treball que vol ésser un aplec de topònims i gentilicis catalans medievals, moderns i contemporanis documentats al llarg dels segles, fruit dels contactes, directes o indirectes, del poble català amb altres pobles d’arreu del món, molts dels quals amb el pas dels anys han estat oblidats i d’altres han estat preterits o simplement substituïts o alterats pels corresponents noms en castellà d’aquests mateixos llocs. La voluntat és, doncs, de reintroducció en l’ús normal de la llengua catalana d’avui, perquè són les formes catalanes de sempre, usades pels nostres escriptors antics i moderns i per la nostra administració pública durant segles, i que són encara perfectament vàlides per a l’ús actual del comú de la nostra gent. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Articles dels membres


Alcaldable? Presidenciable? 
No, gràcies!

Jaume Corbera Pou

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Cada vegada que vénen les eleccions ens afartam de sentir i llegir pels mitjans de comunicació referències a l’alcaldable X o el presidenciable Y. Ho havíeu sentit dir mai, això, els qui sou de mitjana edat per amunt, quan éreu un poquet més joves? Us sona bé? Se us acudiria mai dir que en Tal o en Tal Altre són directorables a la vostra empresa? O que na Dallona és gerentable a tal institució?Al capítol «La derivació» de la secció de Morfologia de la Gramàtica del Català Contemporani (volum 1, 2002, pàgines 731-775), M. Teresa Cabré, experta i reconeguda lexicòloga i avui presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, esmenta [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Articles dels membres


Anàlisi de la GEIEC 
(1) El pronom personal fort de tercera persona referit a entitats no humanes

David Casellas i Gispert

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Aquesta qüestió, tot ¡ que és tractada tant en la GIEC com en la GEIEC, conté alguns punts discutibles i contradictoris, a la qual cosa contribueix que els exemples citats per la GEIEC no tenen context ni referència i, per tant, fàcilment poden ésser mal interpretats, forçats o desvirtuats. [...]
La major part de vegades que usem les formes del pronom fort de tercera persona (i els respectius correlats possessius: seu, seva, seus seves = d’ell, d’ella, d’ells, d’elles) amb referents no animats és per usos indeguts, en gran part causats per calc de la llengua castellana, que no té un equivalent dels pronoms febles hi o en.  [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Articles dels membres


Els polítics i la llengua

Jaume Corbera

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
La llengua de qualsevol comunitat, sigui jurídicament independent o no, no hauria de ser mai un tema de manipulació política, perquè la llengua és una habilitat natural de les persones, i la diferenciació lingüística és una manifestació de la diferenciació ètnico-cultural de determinats grups socials. Parlar diferent és tan natural com ser diferent: hi ha persones rosses i n’hi ha de morenes i de roges; n’hi ha de negres i de blanques (generalitzant); n’hi ha d’altes i n’hi ha de baixes; n’hi ha de grasses i n’hi ha de primes, de pelades i de peludes... N’hi ha que parlen una llengua i n’hi ha que en parlen unes altres, i si parlar una llengua o una altra és una característica diferent de les altres que he esmentat és perquè les persones que parlen més o menys igual solen sentir-se partícips d’una comunitat, dins la qual mantenen unes relacions de solidaritat especial amb els seus membres, cosa que no passa (normalment) amb els que són rossos o morenos, alts o baixos, etc.. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

El Cercle Vallcorba recomana...

La lluita de l'escola de les mil llengües

Odei A.-Etxearte

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Àrab, bengalí, georgià, hindi, italià, francès, portuguès, romanès, ucraïnès, rus, tagal, urdú, xinès, anglès i castellà. Els alumnes de l’escola pública Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, la primera que va instaurar el català com a llengua vehicular, parlen aquestes llengües, i altres, a casa. [...] Han passat més de tres dècades des que un fort moviment de mestres i pares, la majoria castellanoparlants, va aconseguir que aquesta fos la primera escola de la immersió, en un barri construït amb l’esforç i l’orgull de la immigració dels seixanta. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

«Per a exterminar un poble no cal pas matar-ne cada un dels membres; n'hi ha prou de destruir-ne la capacitat d'autoestima; n'hi ha prou de fer que la comunitat que el constitueix s'arribi a convèncer que la seva cultura és inútil.»

Johnny Depp, actor de cinema i músic nord-americà, descendent d'indis.

Què diu Vallcorba sobre...

De totes passades
o a totes passades
Jaume Vallcorba i Rocosa
 
Aquestes locucions, tal com figuren a l’encapçalament, han estat dites en català des dels primers temps fins a hores d’ara.
Ja la fan servir, per exemple, Ramon Llull i Bernat Desclot en textos de final del segle xiii: [...]
El lector, llegint els fragments literaris anteriors, es deu haver adonat immediatament que l’expressió a totes passades, o de totes passades, es correspon amb la castellana de todas, todas, que alguns dels nostres parlants tradueixen al català amb la fórmula acastellanada, calc d’aquella llengua, de totes, totes. No; en català és a totes passades o de totes passades. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Fets i llibres

Presentació de l'InformeCAT 2019, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. (20-6-2019) Vegeu-ne més informació

Presentació a la Casa de Cultura de Girona del Projecte ÈLIA, Estratègies de Llengua i Aprenentatge, que ha estat seguida per una trentena de professionals de la llengua (7-6-2019) Vegeu-ne més informació

Nova actualització del Diccionari de la llengua catalana en línia de l'Institut d'Estudis Catalans (4-6-2019) Vegeu-ne més informació

Es presenta a l'IEC el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, un projecte que clou trenta anys de feina i agrupa més de 110.000 entrades. (27-5-2019) 

Lliurament del 33è premi de Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC. (31-5-2019) Vegeu-ne més informació

Joan Beltran i Cavaller, membre de la Seccció Filològica de l'IEC, guardonat amb un dels premis Maestrat Viu. (20-5-2019) 

La II festa 'Fes-te de la llengua' fa jugar amb el català els alumnes d'ESO. (18-5-2019)

Sessió en memòria de Jordi J. Costa, a l'IEC. (17-5-2019)

L'IEC i Linguapax debaten sobre la diversitat lingüística al CCCB (16-5-2019)

Se celebra a l'IEC la V Jornada d'Intercanvi Pedagògic "Fem l'escola plurilingüe". (11-5-2019)

Publicació del llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, Alfons Esteve i Francesc Esteve. Onada Edicions. (abril 2019). Vegeu-ne més informació 

Signa perquè el català sigui la 25a llengua oficial de la Unió europea. (16-5-2019) Campanya de la Plataforma per la llengua

Presentació del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals. (27-5-2019)

Publicació de Cròniques negres del català a l'escola, Pere Mayans. (Abril 2019)

El Cercle Vallcorba recomana...

La llengua prescindible
Josep-Lluís Carod-Rovira

En el procés cap a la independència de Catalunya, la llengua catalana no hi té la més mínima importància o funció icònica. El retrocés del català, en l'espai públic, arriba a límits insospitables. [...] L'ús de les llengües expressa el paper que hom atorga a cadascun dels idiomes: al català, el passat, la llengua inútil, i el futur, la llengua útil, al castellà. la campanya electoral, en els espots, mítings i debats ho ha confirmat. Hom canvia al castellà en resposta als parlants monolingües que, aquests sí, mai no canvien de llengua. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.

Entrevistes

Alfons i Francesc Esteve:
'És el moment de superar la subordinació lingüística al País Valencià'

Núria Cadenes

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”

L'un llicenciat en dret i l’altre en filologia, Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) i Francesc Esteve (Xàtiva, 1965), fa anys que es dediquen a l’anàlisi i l’assessorament lingüístic. I a la defensa pràctica dels drets en aquest camp. 
[...] han fet ara un llibre, que ha editat Onada i on queda recollida, fil per randa, una proposta per a una llei d’igualtat lingüística. I expliquen que amb aquesta proposta es podria revertir l’actual situació de regressió. Duu un títol explícit, Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, i reclama atenció. I posada en pràctica.

El Cercle Vallcorba recomana...

L'efecte papallona

Pau Vidal

Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
Soc professora de català d’un institut de Salt on la majoria de l’alumnat són catalans fills d’immigrants. En una tutoria, una alumna negra em va fer una reflexió que em va arribar al cor. Em diu: “Malgrat dirigir-me jo en català, una vegada i altra he vist com persones catalanoparlants se’m dirigeixen sempre en castellà... El que em sembla més trist encara, és que molts d’ells, a sobre, tenen un nivell de castellà lamentable i se’ls veu clarament que són catalanoparlants... Jo soc negra, però soc catalana, he nascut aquí, a Salt! Però soc estrangera als ulls dels altres, soc una catalana invisible.”
La setmana passada, un sol visitant va fer canviar de llengua un grup de vint-i-cinc persones. Però això no ha d'anar sempre necessària-ment en contra del català. Ho podem girar a favor nostre?
L’episodi penós de la Nit dels Museus ens va anar bé per allunyar-nos un poc de l’esquema dual que ens condiciona a l’hora d’analitzar els hàbits lingüístics. Quan ens demanen si practiquem la convergència lingüística (si canviem de llengua davant d’un interlocutor que no parla la nostra), solem repassar l’actitud que tenim en diversos àmbits quotidians: la venedora i jo, el passavolant i jo, el cambrer i jo. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text.