Davantal

No deixem que el català se'ns desfaci 
2. La realitat lingüística i els mitjans de comunicació

Cercle Vallcorba

A l’article anterior ens vam referir al camí de dissolució creixent en què, d'uns decennis ençà, ha entrat l'evolució de la llengua, fins al punt que se n'esborren els signes propis i l'estructura, i al capdavall en resulta arrasada la totalitat del cos com a sistema i signe d'identitat. Parlàvem en primer lloc del paper dels mitjans de comunicació, que intentarem sintetitzar tot seguit. Aclarim que en aquesta aproximació no hem tingut en compte la situació de les zones situades enllà dels límits administratius de la Generalitat de Catalunya.

En prop de quaranta anys, l'aprenentatge de la llengua entre els joves, teòricament garantit pel sistema educatiu, no ha assegurat el mínim de salut ni una evolució natural basada en els recursos propis del català. Per damunt, però, del paper de l'ensenyament de la llengua en l'àmbit escolar –ens hi referirem a l’article següent–, tota l'àrea lingüística viu sota la pluja inevitable dels mitjans de comunicació  –premsa, ràdio, televisió, internet–, en un pla de desequilibri absolut entre llengües. Els mitjans de comunicació són avui la primera via d'aprenentatge i consolidació de les tendències lingüístiques. Pel que fa als de llengua catalana, s'hi detecta un interès escassament actiu per la qualitat expressiva i formal. Parant
l'orella i obrint els ulls, no costa de veure-hi el domini general de la fonètica, la prosòdia, el vocabulari, els girs, la sintaxi, etc., del castellà. La llengua que hem d’entomar sota la pluja dels mitjans de comunicació no impedeix tan sols que la possible i tan migrada llavor d'una llengua exemplar pugui fructificar, sinó que contribueix positivament a agreujar i erosionar la magra salut del català.
Cliqueu ací per llegir tot el text

Què diu Vallcorba sobre...

Qui fa la llengua?

Cercle Vallcorba

«La llengua la fa el poble, es modernitza o modifica i les paraules a mesura que passa el temps adquireixen accepcions o significats nous.» Afirmacions d’aquesta mena, abocades pel broc gros, ja sabem que sovintegen, i no solament de llavis de persones desinformades, sinó fins i tot d’acadèmics. Jaume Vallcorba hi reaccionava enèrgicament en contra, perquè hi havia rumiat molt. Deia que «aquests arguments potser no són a hores d’ara tan ponderats com sembla». I ho raonava així:
Cliqueu ací per llegir tot el text


El «Polònia» parla de la gramàtica de l'IEC

«Al vespre, llegeixo la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea —en la Gramàtica francesa d'Augier, per exemple— i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible!»

Opinió de Josep Pla sobre la
Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra  dins El quadern gris (1918)



Què diu Marquet sobre...

Gravem o enregistrem

Lluís Marquet

Amb aquest article iniciem una secció on anirem fent una selecció d'articles de Lluís Marquet i Ferigle (1937-2011), extrets de l'obra Novetat i Llenguatge, la qual consta de tres volums publicats per l'editorial Barcino dins la Col·lecció Popular (núm. 233, 235 i 238.) Lluís Marquet va ser membre del Cercle Vallcorba i un lingüista especialitzat en terminologia científica i tècnica.