Davantal

El moment polític i la llengua a les xarxes socials

Cercle Vallcorba

L'actualitat nacional, social i política dels darrers mesos ha fet créixer l'estat d'ebullició en què ja vivíem i que no costa de preveure que ens acompanyarà una llarga temporada. Enllà de les converses entre companys i amics, enllà dels parlaments públics, l'acceleració de la dialèctica s'ha ensenyorit dels canals i les xarxes socials, on les idees s'han de propagar a la mateixa velocitat a què sorgeixen i a què cal replicar a tot possible oponent. La reivindicació i la defensa de la nació i els seus representants prenen el paper que inevitablement han de tenir.

Si ens referim a opinions expressades per autors de consciència nacional i lingüística ben coneguda, veiem, però, que en molts casos en aquests circuits la presència del català és arrossegada i engolida per un ús potser funcional del castellà. La renúncia a la pròpia llengua en els qui tradueixen el seu pensament respon probablement a l'afany d'una projecció superior a la que deuen creure que aconseguirien en català, sense pensar en el valor de la llengua i, d'altra banda, oblidant que el que pesa i compta en aquests casos són les idees. I amb això precisament abdiquen la identitat lingüística, una de les notes que justifiquen la voluntat de Catalunya. Cliqueu ací per llegir tot el text


Documents del Cercle

La Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC
Cercle Vallcorba

La gramàtica que el febrer passat va presentar l'Institut d'Estudis Catalans (GIEC), elaborada per la Secció Filològica (SF), té, al nostre entendre, dos problemes metodològics generals, si cal mirar-la, com els autors afirmen que és, com la nova gramàtica normativa del català.

El primer problema metodològic és que, volent ser, segons els autors, «una gramàtica que presenta la norma a mesura que descabdella la descripció detallada de les formes i construccions lingüístiques», fa un tractament descriptiu del català [...] Cliqueu ací per llegir tot el text

Què diu Vallcorba sobre...

Evolució i suplantació
Cercle Vallcorba

Jaume Vallcorba i Rocosa no era pas amic d’una llengua encarcarada, arcaïtzant, congelada. Ben al contrari, era partidari de la llengua viva, que evoluciona segons les necessitats de la vida, és a dir, de la societat. Però entenia aquesta evolució segons els recursos i l’estructura propis de la llengua i recelava quan una suposada «evolució» hi anava en contra. Aleshores parlava de «suplantació», perquè aquesta evolució contra la pròpia natura de la llengua consistia, indefectiblement, a suplantar, és a dir, a substituir d’una peça i sense necessitat, unes formes pròpies (lèxiques, sintàctiques, semàntiques) perfectament vàlides i actives per unes altres d’alienes, que, per tant, responien a l’estructura i els recursos d’una altra llengua. [...] Cliqueu ací per llegir tot el text


Articles dels membres

Sobre inclús, fins i tot i àdhuc

Ramon Torrents

El 9 de juny del 2017, en la seva secció setmanal al diari Ara, parlant de l’admissió d'inclús com a adverbi Albert Pla Nualart, ja des del títol, es demana: «¿Trobeu que ‘inclús’ és més informal que ‘fins i tot’?». Com ell mateix ens recorda, fins al 2007 inclús no era oficialment acceptat més que com a adjectiu, sinònim exacte d'inclòs, deixant a part criteris i autoritats no oficials. Amb els canvis del diccionari normatiu, inclús va deixar de ser adjectiu i ara és un adverbi.

Segurament estaríem d’acord que, comparant aquest nou adverbi amb àdhuc i també amb fins i tot, la tesi de l’article no apunta tant a la formalitat o informalitat de l’un o de l’altre com a l’ambigüitat, tan sovint subratllada, dels termes utilitzats per la gramàtica de l’IEC. Cliqueu ací per llegir tot el text






«Si no posàvem aturador a la influència pertorbadora de l’espanyol, el nostre llenguatge literari esdevindria en certa manera un dialecte d’aquesta llengua.»

Pompeu Fabra (1924).


Què diu Marquet sobre...

A propòsit de la derivació nominal
Lluís Marquet

En un altre lloc hem parlat dels sufixos emprats per a formar substantius a partir de verbs i fèiem la comparació d'aquests sufixos en diverses llengües tot remarcant la coincidència o discrepància en determinats casos quant a les formacions nominals amb els sufixos -ment, -ció, -atge, -ància, -ència, etcètera. Intentarem ara de concretar una mica més tot això exposant unes quantes dades estadístiques relatives a l'ús d'alguns d'aquests sufixos en diferents casos observats, limitant-nos, però, a fer la comparació entre el català i el castellà. Cliqueu ací per llegir tot el text.

Tribuna oberta


A començ dels anys seixanta uns quants prohoms patriotes, amb poder econòmic, van planificar una veritable revolució contra la ferotge persecució de tot allò que fos exponent de Catalunya: llengua, cultura, expressió científica, dret i tantes coses més. Els impulsors d’aquesta revolta van convenir que no podien constituir cèl·lula revolucionària de base, sinó que calia fer un front comú i potent amb les armes de la llengua i la cultura catalanes. Cliqueu ací per llegir tot el text

El Cercle Vallcorba recomana...

L'IEC i el cercle viciós de la llengua
Marc Cros (al Temps)

Després de més d'una dècada de feina, informes i valoracions, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat la gramàtica de la llengua catalana i n'ha revisat l’ortografia. Tot s’ha fet, en gran part, a través de la descripció de fenòmens reals. Un mètode que el Cercle Vallcorba considera que contradiu l’esperit de Pompeu Fabra i que podria convertir "el català en un dialecte del castellà". Cliqueu ací per llegir el tot el text


El Cercle Vallcorba recomana...

D'avis a néts
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

Els que tenim una certa edat recordem castellanismes estesos que han passat a la història o gairebé, com ho demostra el fet que són desconeguts per les noves generacions: abans recollíem les cartes del busson, menjàvem bocadillos de pernil, anàvem a puestos a fer recados o ens tancàvem al nostre quarto. Molts mots com aquests han estat substituïts, fins i tot en la parla col·loquial, pels equivalents normatius. N’hi ha molts altres, com a conseqüència de l’absència del català als mitjans de comunicació i en la vida pública durant una bona colla d’anys. Cliqueu ací per llegit tot el text.