Davantal

No deixem que el català se'ns desfaci 
4. La llengua i l'acadèmia

Cercle Vallcorba

La normativa afecta la llengua que s’ha de fer servir en els registres formals, especialment l’ensenyament (primari, secundari i universitari, cadascun amb llurs característiques); els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió i publicitat); i la producció tant literària (assaig, narrativa, teatre, poesia, etc.) com científica. Les solucions diverses amb què les llengües resolen l’establiment de la normativa vénen del fet que cada llengua té una història pròpia i cada país fa, en el camp de la normativització lingüística, la seva guerra particular.

El castellà, que acompanyà l’expansió colonial dels segles XVI-XIX, s’imposà arreu sobre les llengües natives i, a partir del segle XVIII, ho intentà amb les altres llengües de la península Ibèrica, amb resultats desiguals. Al segle XVIII la llengua castellana es dotà de la Real Academia Española, que és la institució rectora a Espanya pel que fa a les normes de la llengua. Ho féu a imitació de França, on l'Académie Française basà la normativa en les característiques lingüístiques del francès de l’Illa de França, que el sistema jacobí s’ha encarregat de difondre, amb prou succés per a anorrear tots els altres dialectes francesos i per a reduir a llengües residuals totes les altres del territori estatal.              

Pel que fa a l’italià, ja el 1582 fou fundada l’Accademia della Crusca per defensar el predomini de les normes del florentí contra els altres dialectes. El cas de la normativització acadèmica italiana ens és especialment interessant perquè ha aconseguit, amb el suport de l’estat, l’acceptació general d’un estàndard unificat. El cas de l’anglès és ben singular, perquè els seus parlants no tenen una autoritat lingüística determinada. Els americans fan servir, entre més diccionaris, el Webster’s Unabridged Dictionary of the English Language, i els britànics, els diccionaris i les obres gramaticals d'Oxford University Press i Cambridge University Press. Cliqueu ací per llegir tot el text

Què diu Vallcorba sobre...

La reversió del procés de castellanització i la recuperació del català genuí
Cercle Vallcorba

Vallcorba constata que, amb el pas d’unes generacions a les següents, la llengua va canviant: «aquell català que era habitual en la nostra infantesa i adolescència ha canviat força: aquelles construccions habituals, les de tothom i nostres, han estat substituïdes en força casos per unes altres maneres de construir l’expressió, i alhora constatem que, en quantitat proliferant, s’han entaforat en la dicció comuna paraules noves que en substitueixen unes altres que eren habituals». [...] Cliqueu ací per llegir tot el text

Articles dels membres

El «xiringuito» de TV3
Divendres, dia 19 de febrer de 2017, el «Telenotícies Migdia» de TV3 explica per què a la platja de Badalona encara no han pogut obrir les guinguetes que presten servei als banyistes, que ja hi han començat a concórrer en bon nombre. És per un problema burocràtic del consell municipal que ara no fa al cas. Tota l’estona, prou llarga, que dura la notícia tant el locutor del programa que en fa l’explicació, com els subtítols que en destaquen els conceptes principals no paren de dir «xiringuito» cada vegada que pertocaria dir guingueta o, si ho voleu, cantina. Cliqueu ací per llegir tot el text

Articles dels membres

Acabar amb la vida, 
acabar amb la mort
Jordi Badia

És possible que les dues frases del títol, que semblen oposades, es facin servir amb un significat semblant? Doncs sí, en el català del segle XXI tot és possible…
Acabar amb: heus ací una construcció forana que ha arrelat amb força en el llenguatge periodístic. No pas gaire en el llenguatge corrent, encara. Però sí en les notícies i en les opinions que es publiquen o es pronuncien en els mitjans de comunicació, justament els que haurien de contribuir a evitar l’ús de formes espúries i empobridores com aquesta. 
Cliqueu ací per llegir tot el text

El «Polònia» parla de la gramàtica de l'IEC


El Cercle Vallcorba recomana...

El manifest Koiné, un any després
Joaquim Arenas

El lector ho recordarà. Prop de tres-cents intel·lectuals entre ells reconeguts lingüistes i acadèmics varen signar el Manifest, que impulsat, pel Grup KOINÉ, va ser presentat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el dia 31 de març de l’any passat.

El Manifest es titulava: Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent.

Un any després, a l’hora de voler fer-ne balanç, cal consignar que la seva incidència en la societat i en els mitjans de difusió va ser esclatant. Cliqueu ací per llegir tot el text.


«Si la meva llengua sacseja els fonaments del teu estat, això vol dir que has construït el teu estat a la meva terra.»

Ape Musa Anter (1920-1992), escriptor i intel·lectual kurd.



Què diu Marquet sobre...

Sobre certs mots derivats "innecessaris"
Lluís Marquet

Tots hem sentit parlar darrerament i en diverses ocasions del verb promocionar format a partir del substantiu promoció. Ara bé, el verb corresponent a promoció és promoure i, per tant, diem que promocionar és un verb completament inútil que cal bandejar de la llengua literària perquè és "horrible", "mal fet" i... perquè és un "castellanisme". Ja ha sortit la paraula màgica: tot allò que no ens agrada és un "castellanisme". Cliqueu ací per llegir tot el text.

Tribuna oberta


A començ dels anys seixanta uns quants prohoms patriotes, amb poder econòmic, van planificar una veritable revolució contra la ferotge persecució de tot allò que fos exponent de Catalunya: llengua, cultura, expressió científica, dret i tantes coses més. Els impulsors d’aquesta revolta van convenir que no podien constituir cèl·lula revolucionària de base, sinó que calia fer un front comú i potent amb les armes de la llengua i la cultura catalanes. Cliqueu ací per llegir tot el text

El Cercle Vallcorba recomana...

Dir que som bilingües és edulcorar el conflicte
Entrevista a Josep Murgades (al Diari de Tarragona)

- El debat sobre la llengua no s’acaba mai...
- No, com tampoc no s’acaba la llengua. Deixaríem de ser éssers humans!
- És curiós que articles sobre la llengua de fa trenta anys o més, com els seus que recull a ‘Escrits de llengua’ (Pagès Editors), semblin escrits ahir.
- Sí. Aquest país viu en una situació de conflicte lingüístic des de fa segles. La llengua és un dels camps simbòlics de batalla ideològica per excel·lència.
- Simbòlic?
- Per sort, la gent no va pel carrer a mata-degolla per això de la llengua. El conflicte es produeix en l’àmbit simbòlic, a nivell de la llengua de l’administració, de la política comunicativa, de les exigències laborals... Cliqueu ací per llegir el tot el text