LA CIUTAT
![[P1080867.JPG]](https://lh4.googleusercontent.com/Y_LIQCDmuppJqY1jMNCCvM-V8GfdKLALGJ1B5xesyKKgNLNET4hOeKpt2bMPmKZJ=w1280)
![[P1080955.JPG]](https://lh6.googleusercontent.com/BmmFZ8Nn1xuJPtokNEZy8OhLf9yqL14z60bBUF9lePDYz0ULuvOP1MpPmT3PjH-B=w1280)
Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural.
La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat. Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont.
La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d'origen medieval, on es troben edificis com la casa consistorial i el Palau Llobera, són algunes de les mostres més emblemàtiques de l'art i l'arquitectura solsonins.
Des de finals del segle XI i fins al segle XVII es va construir la catedral, actualment gòtica, que conserva els absis i el campanar d'estil romànic. Una de les joies que s'hi alberguen és la Mare de Déu del Claustre -patrona de la ciutat-, talla de pedra catalogada com una de les escultures més significatives del romànic universal.
Just al costat de la catedral hi ha el Palau Episcopal, que es presenta al visitant amb una majestuosa façana considerada un dels exemplars típics del neoclàssic català.
En el seu interior, una visita al Museu Diocesà i Comarcal ens retorna al passat més remot, a través de les restes i obres d'art del neolític, romànic, gòtic, renaixement i barroc. D'altra banda, per conèixer un vessant econòmic de la història més recent de Solsona, el Museu del Ganivet i Eines de Tall, al carrer de Llobera, revela com n'havia estat, d'important per a la ciutat, la indústria ganivetera.
D'entre els carrers i places, en destaca la plaça de Sant Joan, amb una font del s. XV, a la qual el poeta Josep M. de Sagarra va dedicar uns versos.
A l'entorn del nucli urbà, també resulten un gaudi les excursions per la Solsona de bosc. A dos quilòmetres, hi ha el parc de la Mare de la Font, un pintoresc paratge natural, ideal com a àrea de repòs i de pícnic. Més enllà, només accessible a peu, es troba el pont de l'Afrau, aqüeducte construït al segle XIV per portar l'aigua a Solsona. Així mateix, per tenir una vasta panoràmica de Solsona i la comarca es justifica la pujada al Castellvell, situat al municipi d'Olius.
Tanmateix la història i la cultura de Solsona no només estan impregnades en les pedres i els paisatges. I és que no es pot desvincular la capital del Solsonès, la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya, de la manifestació gegantera.
Durant les celebracions de la Festa Major i el Corpus, la plaça Major és escenari dels tradicionals balls del conjunt folklòric, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XVII. Així mateix, els trabucaires de Solsona, els més antics i prestigiosos del país, constitueixen un referent valuós del folklore de la ciutat. Els gegants més joves, la família de Gegants Bojos, són protagonistes, per la seva part, del Carnaval de Solsona.
La festa de Sant Antoni, al gener; el Carnaval, al febrer; la Fira de Sant Isidre, al maig; Corpus, al Juny; la trobada d'acordionistes i Festa Major , al setembre... En el decurs de l'any es reiteren les expressions de culte dels solsonins envers les tradicions i les festes populars. És precisament en l'amalgama del ric patrimoni de la ciutat i les festes i activitats populars on rau la idiosincràsia de Solsona. Una ciutat dinàmica que, tot i créixer tant en nombre d'habitants com d'activitats econòmiques i nivell de renda, manté l'equilibri entre el progrés i la tradició que la defineix.
Font:"elsolsonesinvita.com"
LA CIUDAD
Con una población que supera los 8.000 habitantes y una extensión de 18 Km2, Solsona mantiene sus principales atractivos, la calma y la riqueza del patrimonio histórico y cultural.
La historia con que los restos de la muralla fortifican las casas del núcleo antiguo enaltecen la capital de la comarca del Solsonés, que desde hace más de 400 años es ciudad -por el título concedido por el rey Felipe II- y sede de obispado. En el siglo X nació la actual Solsona entorno el castillo. Y ocho siglos más tarde se construyó el monumental puente que desemboca a la entrada principal de la ciudad desde entonces, el portal del Pont.
La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, las calles y plazas de origen medieval, donde se encuentran edificios como la casa consistorial y el Palacio Llobera, son algunas de las muestras más emblemáticas del arte y la arquitectura solsonenses.
Desde finales del siglo XI y hasta el siglo XVII se construyó la catedral, actualmente gótica, que conserva los ábsides y el campanario de estilo románico. Una de la joyas que se albergan en ella es la imagen de la Virgen del Claustro -patrona de la ciudad-, corte de piedra catalogada como una de las esculturas más significativas del románico universal.
Justo al lado de la catedral hay el Palacio Episcopal, que se presenta al visitante con una majestuosa fachada considerada uno de los ejemplares típicos del neoclásico catalán.
En su interior, una visita al Museu Diocesà i Comarcal nos conduce al pasado más remoto, a través de piezas y obras de arte del neolítico, románico, gótico, renacimiento y barroco. Para aproximarse a la vertiente económica de la historia más reciente de la ciudad, el Museu del Ganivet i Eines de Tall, a la calle de Llobera, revela la importancia que la industria cuchillera tuvo en otros tiempos.
La plaza de Sant Joan, donde hay la primera fuente de la ciudad y a la que el poeta Josep M. de Sagarra dedicó unos versos, destaca entre las calles y plazas del núcleo antiguo.
En los alrededores de la ciudad, también resultan un placer las excursiones por la Solsona verde. A dos kilómetros, se encuentra el parque de la Mare de la Font, un pintoresco paraje natural, ideal como área de picnic. Más lejos, sólo accesible a pie, hay el puente del Afrau, acueducto construido en el siglo XIV para traer el agua a Solsona. Así mismo, para tener una gran panorámica de la ciudad y de la comarca, se justifica la subida al Castellvell.
Sin embargo, la historia y la cultura de Solsona no sólo están impregnadas en las piedras y los paisajes. No se puede desvincular la capital del Solsonés, la ciudad con más gigantes y "bestiari" popular de Cataluña, de la manifestación de gigantes.
Durante las celebraciones de la Fiesta Mayor y el Corpus, la plaza Mayor es escenario de los tradicionales balets del conjunto folklórico, cuyos orígenes se remontan a finales del siglo XVII. Así mismo, los trabucaires de Solsona, los más antiguos y prestigiosos del país, constituyen un referente valioso del folklore local. Los gigantes más jóvenes, la familia de "Gegants Boigs" (gigantes locos), por su parte, son protagonistas del Carnaval de Solsona, declarado fiesta de interés nacional.
La fiesta de Sant Antoni Abat, en enero; el Carnaval, en febrero; la Fira de Sant Isidre, en mayo; Corpus, en junio; encuentro de acordeonistas, en septiembre... Durante todo el año se reiteran las expresiones de culto de los solsonenses hacia las tradiciones y las fiestas populares. Es precisamente en la suma del rico patrimonio de la ciudad y las fiestas y actividades populares donde reside la idiosincrasia de Solsona. Una ciudad dinámica que, aun creciendo tanto en número de habitantes como de actividades económicas y nivel de renta, conserva el equilibrio entre el progreso y la tradición que la define.
Font:"elsolsonesinvita.com"