Llegir i escriure a l'era digital
La humanitat des dels seus inicis ha necessitat comunicar, comunicar-se i emmagatzemar allò expressat. Amb la invenció de la pintura i posteriorment de l'escriptura es va aconseguir retenir en el temps allò expressat. La impremta va propiciar la reproducció i la difusió de textos escrits.
L'evolució de les tecnologies al llarg del temps, paral·lelament a les transformacions econòmiques i socials, ha permès l'aparició de múltiples tipus de suports per a la comunicació (llibres, diaris, revistes, fotografia, cinema, ràdio, televisió, ...).
La darrera revolució tecnològica ha incorporat en les relacions humanes noves maneres de comunicar-se i emmagatzemar la informació i la comunicació.
Aquestes noves maneres d'escriure i de llegir comporten l'aprenentatge de noves capacitats i habilitats, que permeten comunicar-se de formes diferents i relacionar-se amb els textos de qualsevol tipologia (escrits, orals, audiovisuals, multimèdia,...) amb noves mirades i noves percepcions.
Imatge treta del web de l'escola Can Cantó d'Eivissa. http://cancantotablets.blogspot.com.es
En el segle XV, quan es va inventar la impremta, les pàgines no estaven numerades. La cerca de la informació es feia difícil i feixuga. No és fins el segle XVI que es generalitza la numeració de les pàgines. Amb aquesta innovació es facilita enormement la gestió de la informació en els llibres.
En el nostre segle, amb la incorporació dels múltiples formats en que es presenta la informació, a través de diversos dispositius, som encara en la fase de la innovació que ens permeti (metafòricament parlant) numerar les pàgines. Per tant és difícil encara poder classificar sota un sol criteri tots els aspectes que condicionen les formes d'escriptura i lectura en digital, i l'organització de la informació.
Entre els condicionants que actualment actuen sobre l'estructura i l'organització de la informació digital trobem quatre grans blocs, tal com es pot observar al quadre següent:
Tret d'un escrit del Departament d'Ensenyament