Cantata Arcàdia

L'Arcàdia, un paradís de veu i música

Manlleu estrena la cantata L'Arcàdia amb música de Jordi Domènech i lletra de Miquel Desclot. L'obra és interpretada per les corals Regina, Canigó, Nàiades-Cor de noies, Serpencanta-Cor d'homes, Cor infantil i altres corals-Escola de Musica de Manlleu i la coral Bella Companyia de Seva - el Brull, sota la direcció de Jordi Lluch.

La interpretació d'aquesta obra dóna un caire especial al tradicional concert de Nadal, i al mateix temps, tanca la programació de concerts organitzada per commemorar els 20 anys dels cicles musicals de Manlleu.

    🎥 L'enregistrament d'aquest concert ha estat cedit pel Canal Taronja d'Osona.

 L'Arcàdia - Primera part

 L'Arcàdia - Segona part

L'Arcàdia ressegueix el mite del diluvi universal "procedent de la tradició persa, anterior al cristianisme". Segons aquesta llegenda, Noé no hauria escapat de les aigües amb una sola arca, sino amb quatre, una per a ell i tres més per als seus fills i tots els animals. El creador del text encara imagina una cinquena arca amb tots els animals mitològics.  Aquesta arca perduda acaba desembarcant en un continent encara per descobrir, el de la imaginació.

La cantata consta de 15 cançons, pensades per a les diferents formacions, que s'aniran alternant i combinant durant la interpretació. La història ens descriu com el desastre i el caos provocat pel diluvi reneixen en un món millor, un paradís imaginari on tots els colors de la bondat humana bastiran la porta d'accés i la barraran a la grolleria, l'estupidesa i la maldat.

L'obra té un final brillant que eixorda l'ànima, El Paradís terrenal, un moment on totes les veus s'ajunten, s'enlairen i assoleixen moments bellíssims que fan vibrar a tots els oients.