Posa'm límits des del respecte...
Sessió de Pares Font Rosella
Posa’m limits des del respecte i creixeré amb seguretat
a càrrec de Marta Barnils Directora d’Aíla. Centre Psicoeducatiu i Familiar
A continuació us deixem els apunts que recullen els punts més importants del taller així com una lectura final per a reflexionar. També, si ho preferiu, podeu descarregar-vos el document al final d'aquesta pàgina.
COMUNICACIÓ AFECTIVA
Els hàbits positius de comunicació més importants.
· Ser molt clars i precisos, tant en expressar els nostres motius de preocupació o les causes del nostre empipament, com en explicar als fills o filles com esperem que es comportin.
· Tractar un sol tema cada vegada. No barrejar les coses.
· Centrar-nos en el present (en el que ha ocorregut ara), sense remoure en fets del passat.
· En referir-nos a un problema, començar explicant com ens sentim. Per exemple: “Estic molt preocupat/da pel fet que hagis tornat a faltar a classe”.
· Comprovar si ens han entès bé. Si no és així, tornar a explicar el mateix amb altres paraules.
· Després de parlar nosaltres, animar als fills i filles al fet que expressin també ells les seves opinions.
· Escoltar amb atenció als altres (descendència, parella, etc.) quan ens parlen. Indicar a les persones amb les quals parlem que els estem parant esment. Per a això, hem d’assentir amb el cap, mirar a la cara, etc.
· Empatitzar o intentar comprendre el punt de vista de les persones amb les quals parlem.
· Resumir de tant en tant el que ens diu l’altra persona per mostrar-li que parem esment i per comprovar si hem comprès bé el que ens diu. Per exemple: “Si he entès bé, et preocupa la reacció que puguin tenir els teus amics quan els diguis que has de marxar perquè els teus pares volen que tornis a casa abans de les dotze, és així?”.
Els hàbits negatius de comunicació més importants.
Hem d’evitar:
· Generalitzar. Per exemple, dir: “Tu sempre” o “Tu mai”.
· Criticar a la persona (per exemple, dir: “Ets un gandul”), quan el que hauríem de criticar és la conducta (per exemple, dient: “Avui no has fet els deures de l’escola”).
· Cridar o aixecar la veu per fer-nos sentir o per intentar que ens facin cas.
· Culpar, insultar, avergonyir, amenaçar, retreure, etc. Per exemple, dient coses com: “Acabaràs amb mi!” o “No dius més que ximpleries!”
· Endevinar, pressuposar. Per exemple: “Ja sé que tu...” o “Tu el que voldries és que...”
· Usar el sarcasme o ironia. Per exemple: “Quina sorpresa: has aprovat!”
· Pensar en altres coses mentre ens parlen (per exemple: en la llista de la compra, el treball, etc.).
· Mostrar impaciència mentre parla l’altra persona. Interrompre-la. No deixar que acabi.
Coses a tenir en compte al posar límits:
1. Objectivitat.
Crea límits específics amb frases curtes i ordres precises. (“no llencis el menjar al terra” és millor que un “Tingues modals a la taula”).
2. Opcions.
Les opcions són bones per fer que el teu fill obeeixi alguna cosa que no vol, has de saber com mostrar-li una opció entretinguda. (“Prefereixes que et doni jo la verdura o te la pico bé i te la menges tu”).
3. Fermesa.
Amb un to de veu segur, sense crits, i un gest seriós en el rostre és suficient. El nen ha d’entendre que no té una altra opció més que la que dónes.
4. Accentua el positiu.
Els nens reben de millor manera les ordres positives que les negatives (“Parla baixet” a un “no cridis”).
5. Guarda distàncies.
Quan a una ordre se li anteposa un “Jo vull”, estem generant una lluita de poder personal i egos amb els nostres fills. (“Són les 12, hora d’esmorzar”).
6. Explica el perquè.
Els nens necessiten respostes i perquè entenguin una ordre necessites explicar-los el per què. (“No mosseguis a les persones. Això els farà mal”).
7. Suggereix una alternativa.
Les alternatives acompanyen al límit i fa que sembli més positiu (“Aquest és un llapis labial, no és por jugar. Aquí tens un llapis i paper per pintar”).
8. Fermesa en el compliment.
Les regles flexibles confonen als nens, si els dius que l’hora de dormir és a les 8 i un altre dia es fiquen al llit a les 9 de la nit el nen podria després demanar-te aquesta flexibilitat.
9. La conducta és el que està malament, el teu fill NO és el dolent!
Deixa clar als teus fills que la teva desaprovació està relacionada amb el seu comportament i no va directament cap a ells.
10. Controla les emocions. Tant les teves com oferir estratègies als teus fills per controlar les seves.
Has d’evitar que les teves emocions se surtin de control, si estàs molt enutjada, pensa, respira i després castiga o corregeix.
Coses a tenir en compte al posar les normes
· Cal posar el menor nombre possible, només les imprescindibles.
· Han de ser realistes i clares; és a dir, ben definides i que es puguin complir. Han d’estar adaptades a l’edat dels fills i filles.
· Deixar que els nens intervinguin a l’hora de fixar-les (si ells prenen part a fixar els límits, els resultarà més fàcil complir-los) però una vegada establertes s’ha d’assumir la responsabilitat del seu compliment.
· Explicar als nens el sentit de cada norma, adaptant el nivell d’explicació a la seva edat.
· És necessari que sàpiguen amb exactitud les conseqüències de no complir les normes i com faran sentir als altres quan se salten els límits.
· Les conseqüències establertes han de fer-se sempre efectives cada vegada que la norma s’incompleixi.
· Han d’acordar-se prèviament entre la parella, per evitar missatges contradictoris. És fonamental que tant el pare com la mare estiguin d’acord amb les normes establertes i facin un front comú. Si els nens descobreixen discrepàncies entre ells, sabran com treure partit a aquesta situació.
· Tampoc resulta eficaç recórrer als crits per part de l’adult.
· En cas de ser els nens els que recorren a crits o rebequeries no es pot accedir al xantatge i complir els seus desitjos, perquè potser es calma la situació momentàniament, però a la llarga, es tornaran més exigents i capritxosos.
· Aconseguir que els nostres fills respectin les normes i límits requereix paciència i determinació. No obstant això, val la pena i acabarà donant els seus fruits.
Una vegada que s’ha fixat una norma, aquesta ha de ser estable i exigir-se’n el seu compliment sempre i per part de tots dos progenitors.
Les normes només han de canviar-se quan deixin de ser adequades. El fet d’incomplir una norma ha de comportar l’aplicació d’una sanció prevista i coneguda pels fills amb anterioritat.
Reforçar el compliment de les normes per part dels fills i filles, per exemple, dient-los com se n’està de satisfet d’això.
Les sancions hauran de ser:
· Petites, però coherents.
· Proporcionals a la gravetat de les conductes que les motiven.
· Si pot ser, relacionades amb les conductes que les motiven.
· Que no castiguin a un mateix o altres membres de la família.
· Que disminueixin o evitin la conducta castigada.
· No orientades a la revenja.
Lectura final (per a reflexionar)
Un nudo en la sábana
“En una junta de padres de cierta escuela, la Directora resaltaba el apoyo que los padres deben darle a los hijos, pidiéndoles que se hicieran presentes el máximo de tiempo posible.
Uno de los padres se levantó y explicó, en forma humilde, que él no tenía tiempo de hablar con su hjo durante la semana. Cuando salía a trabajar era muy temprano y su hijo todavía estaba durmiendo.
Cuando regresaba era muy tarde y el niño ya no estaba despierto.
Explicó, que tenía que trabajar de esa forma para proveer el sustento de la familia. El no tener tiempo para su hijo lo angustiaba mucho e intentaba redimirse yendo a besarlo todas las noches cuando llegaba a su casa y, para que su hijo supiera de su presencia, él hacía un nudo en la punta de la sábana.
Eso sucedía religiosamente todas las noches cuando iba a besarlo.
Cuando el hijo despertaba y veía el nudo, sabía, que su papá había estado allí y lo había besado. El nudo era el medio de comunicación entre ellos.
La directora se emocionó con aquella singular historia y se sorprendió aún más cuando constató que el hijo de ese padre, era uno de los mejores alumnos de la escuela.
Aquél padre encontró la forma para comunicarse con su hijo y demostrarle lo importante que era para él.
Simples detalles como un beso y un nudo en la punta de una sábana, significan mucho.
Está bien que nos preocupemos por las personas que queremos, pero es más importante que ellas lo sepan, que puedan sentirlo.
Hay gestos en nuestro día a día que son como ese nudo en la sábana, un mensaje, un te quiero, una sonrisa, una frase bonita.
Èxit de participació en el taller de pares:
POSA’M LÍMITS DES DEL RESPECTE I CREIXERÉ AMB SEGURETAT
Una trentena de pares i mares van participar al taller POSA’M LÍMITS DES DEL RESPECTE I CREIXERÉ AMB SEGURETAT a càrrec de Marta Barnils directora d’Aíla: Centre Psicoeducatiu i Familiar.
Conceptes com autoestima, límits, respecte i comunicació van ser analitzats per donar pas a reflexions compartides sobre quina és la forma de relacionar-nos amb els nostres fills i filles, i com els ajudem a créixer amb autonomia des del respecte i la confiança. Es van donar algunes orientacions a les famílies en aquest sentit, la xerrada va ser útil i pràctica i va tenir molt bona acollida. La majoria de participants van expressar la seva satisfacció i interés per altres activitats similars.
Aquesta xerrada s’emmarca dins les sessions de pares que L’AMPA organitza periòdicament amb la finalitat de compartir i reflexionar sobre l’educació.
Us passem un link amb la informació principal del taller:
http://prezi.com/khee6eu5vqej/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
Trobareu també la informació d’aquest taller a la web del Centre Aíla :
També podeu accedir als apunts que ens va proporcionar la Marta, així com una lectura final clicant el següent enllaç:
Posa'm límits des del respecte...
Gràcies per la vostra assistència i fins a la propera!
AMPA Font Rosella