Embedded Files
Característiques generals de l’art grec
Ha servit de model a la cultura i l'art d'Occident, (etnocentrisme?) ”Món occidental*” Els conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, són els pilars de l'art grec i van ser model i referència de l'art romà, i de les reinterpretacions renaixentistes (ss. XV-XVI) i neoclàssiques (últim terç del s. XVIII).
La frase de Protàgores "l'home és la mesura de totes les coses" sintetitza les característiques generals de l'art hel·lènic.
L’arquitectura i l’escultura van superar el monumentalisme dels estils orientals anteriors (Egipte i Mesopotàmia=colossalisme)
En l’arquitectura va anar guanyant l’esveltesa i elegància, (correccions visuals efectuades a partir de càlculs matemàtics)
En l’escultura , el progrés cap a la bellesa va consistir en la captació naturalista de l'ésser humà, objecte principal de les seves representacions.
L'urbanisme de polis gregues va estar condicionat per tres factors: El caràcter independent de les polis,La topografia muntanyosa - La introducció de la democràcia a Atenes . Hipòdam de Milet va projectar la reconstrucció de la ciutat de Milet, el 475 a.C. després de la destrucció dels perses .Aquest traçat ortogonal*(Plànol hipodàmic*), aposta per integrar política i urbanisme (societat igualitària i sense diferències) model que va servir en les construccions de ciutats posteriors. (contrast amb el model radiocèntric de Madrid i ciutats “imperials”)*Aquesta preocupació per construir un espai al servei del ciutadà, permet afirmar que l'urbanisme va néixer a la Grècia clàssica.
Neix la filosofia que va buscar respostes als problemes humans d'una manera empírica (racional) i al marge de la mitologia.…(Heràclit i Parmènides, Sòcrates, Plató, Aristòtil…)
L'arquitectura: l'ordre i la raó.(Característiques)
1.L'arquitectura grega (a dif amb Egipte i Mesop) es basa en l'ordre i la raó i en el principi d'adaptar els edificis a l'escala de l'home.(Protàgores)
2.recerca constant de la bellesa, a partir de la perfecció i l'equilibri de les formes i els elements que la conformen.
3.utilitza un sistema constructiu arquitravat en el qual predominen les línies horitzontals i verticals, estructurat a partir de la superposició de quatre elements fixos:1.Base.2.Columna.
3.Entaulament, en el qual es diferencien tres parts:a.Arquitrau.b.Fris.c. Cornisa.4. Frontó.
4.Les proporcions i les línies s'uneixen per aconseguir una simetria i una harmonia visual total.
5.Es van utilitzar càlculs matemàtics complexos, per poder corregir il:lusions òptiques,a)corbant (bomant) el centre del fust de les columnes, anomenat èntasi, perquè des de lluny l'ull
humà percebés la columna recta.b)Columes externes inclinades cap al centre…c)Bombant base i entaulament…
Estils arquitectònics:Dòric (a partir del s. VII a.C.).Jònic (a partir del s. VI a.C.).Corinti (a partir del s. IV a.C.).
Tipologia: Arquitectura religiosa: El temple.üplanta rectangular dividida en tres espais :üPronaos, una entrada que precedeix l'accés al lIoc sagrat del temple.üNaos o cel'la, espai sagrat a l'interior del qual s'hialbergava la imatge escultòrica de la divinitat.Opistòdom, cambra o nau posterior adossada a l'altre extrem de la naos però incomunicada amb ella, i en la qual de vegades es guardava el tresor del temple.
Arquitectura civil:üel teatre, lloc on es representaven les grans tragèdies dels dramaturgs clàssics.üEl d'Epidaure és el més espectacular i el més ben conservat.ü Els teatres es construïen aprofitant el desnivelld'una muntanya. Aquest desnivell servia per disposar les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l'escena, on es desenvolupava la representació teatral, i l'orquestra, un espai central circular situat entre les grades i l'escena, on hi havia el cor.
L'escultura: cap a l'ideal de bellesa.(Característiques)
Període Arcaic (s. VII - 475 a.C.)
Temes: Representació de figures humanes masculines, anomenades koúroi (atletes nus), i femenines, anomenades kórai (dones vestides sacerdotesses).
Estil: influència dels models orientals de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos -únicament trencada quan avança lleugerament la cama esquerra-,monumentalitat -podia arribar a fer fins a 3 m d'altura-,i concepció esquemàtica de les diferents parts del cos i el rostre a partir de la geometria.
Període Clàssic (475-323 a.C)
Temes: preocupació dels artistes (Policlet, Miró, Fídies, Praxíteles, Escopes i Lisip) per reproduirl'anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals intenta assolir el model ideal de bellesa humana.
Estil: Gran domini de la tècnica escultòrica, s'arrodonia la musculatura i es representaven postures més naturals, com el contraposat --posició més natural i equilibrada d'una figura en repòs- o la corba praxiteliana -lleuger arqueig de l'escultura en forma de S invertida.
-Es supera la rigidesa i frontalitat i es van establir cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.
Cap al segle IV a.C., període anomenat postclàssic o segon classicisme, iquan les possibilitats de representació de l'home ideal es començaven a esgotar, va aparèixer amb força la preocupació per expressar els sentiments i les emocions a través de l'expressivitat dels rostres.
Període HeI·lenístic (323-31 a.C.)
-Composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
-Tendència cap a formes barroques caracteritzades per la tensió i el moviment.
-Els rostres dels personatges mostren gran expressivitat i sentiments de patiment i passió (pathos).
-Predominen els grups escultòrics i va sorgir el retrat i l'anècdota, dues temàtiques en què l'idealisme va deixar pas al gust pel realisme.
Període Arcaic (s. VII - 475 a.C.)
a) CONTEXT HISTÒRIC
Moment en què comencen a fixar-se els estils arquitectònics i s'inicia l'evolució estilística grega.(contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica)
Etapa de recuperació política, econòmica i cultural.
Aparició de ciutats-estat i fundació de colònies: costes d’Àsia Menor i Mar Negre, Sicília, sud d’Itàlia, sud de França i costa est de la Península Ibèrica.
L’arquitectura comença a construir-se en pedra, apareixen les escultures arcaiques (kouros i kore).
(Kouros i Kore)
Segle VI a. C. Període d’èxits culturals: naixement de la poesia lírica, Píndar s’especialitza en èpica grega.
Es realitzen els primers Jocs Olímpics.. En Filosofia pas del mite al logos.
b) ESTIL GREC ARCAIC (CARACTERÍSTIQUES):
Influència de l’art egipci en l’escultura.
Inicis de la ceràmica.
Es fixen els ordres arquitectònics.
Inici de l’art Grec.
Període des del segle VII al segle VI.
c) ESCULTURA (CARACTERÍSTIQUES):
simetria;
Representació nua.
Influència egípcia.
representació estereotipada de la boca (somriure arcaic) i la musculatura (músculs esquemàtics); ulls en forma d’ametlla.
Una cama avançada i braços enganxats al cos.
Policromía.
d) EXEMPLE D'ESCULTURA CARACTERÍSTID'AQUEST PERÍODE:
Període Clàssic (475-323 a.C)
a) CONTEXT HISTÒRIC
La victòria contra els perses (Guerres Mèdiques :499-479 a.C.) inicia un període d’autonomia cultural i artística, centrat a la pròspera Atenes de Pèricles, màxima esplendor de l'art grec.
Apogeu de les grans polis, que absorbiren els febles veïns en lligues o confederacions. Destacaren Atenes (democràcia), que unificà l’Àtica, i Esparta, estat militaritzat i aristocràtic.
Època d’esplendor d’Atenes. Segle de Pericles, d’Esquil, de Sòflocles, d’Eurípides, d’Heròdot, Sòcrates... Atenes s’omple de grans i magnífics edificis (Acròpolis).
Política exterior agressiva d’Atenes, que porta el 431 aC a la guerra del Peloponès, que acaba amb la imposició de l’hegemonia d’Esparta.
b) ESTIL GREC CLÀSSIC (CARACTERÍSTIQUES):
(tres moments d'evolució...)
c) ESCULTURA (CARACTERÍSTIQUES):
Període HeI·lenístic (323-31 a.C.)
a) CONTEXT HISTÒRIC
Alexandre el Gran, va unificar les polis i va aconseguir el somni hel·lènic de conquerir l'Imperi persa .
La cultura de l'antiga Grècia es va traslladar cap a orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria.
üExpansió del regne de Macedònia. Conquestes d’Alexandre el Gran, que derrota a l’Imperi persa.
ESCULTURA (CARACTERÍSTIQUES):
Composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.
Tendència cap a formes barroques caracteritzades per la tensió i el moviment.
Els rostres dels personatges mostren gran expressivitat i sentiments de patiment i passió (pathos).
Predominen els grups escultòrics i va sorgir el retrat i l'anècdota, dues temàtiques en què l'idealisme va deixar pas al gust pel realisme.
Influència de les cultures asiàtiques.Tallers de Pèrgam, Alexandria, etc.
Cert paral·lelisme amb el Barroc(S.XVI-XVII)
Exemples: Victoria se Samotràcia(200 aC),Laocont i els seus fills i Altar de Zeus
Frontalitat i rigidesa;
INICIS DEL PERÍODE CLÀSSIC:
- Actitud més natural:braços separats del cos i en posicions diferents.
- Contraposto (una pan del cos tensa -la cama que aguanta elcos-i l'altra distesa).
- El cap perd la frontalitat i rnira c:ap a altres bnndes.
- La figura expressa moviment, però contingut.
- Canon de bellesa (proporció matemàtica
entre les diferents parts delcos).Exemple: Dorífor (Policlet).
PERÍODE CLÀSSIC
-L'ideal de la bellesa humana es basa la proporció j l'equilibri.
- La semblança amb el natural s'imposa però no el retrat sinó l'ideal d'home: el canon-
- La policromia (perduda amb el temps)
- Materials més usats: marbre, pedra i bronze.
- Tipologia: escultures exemptes i relleus.
SEGON CLASSICISME
-S'apana de la duresa dteriors.
- Major suavtat i harmonia del cos.
- Corba praxiteliana..
- Atenció als sentiments i emocions.
Exemple: Hermes amb Dionís Infant(Praxíteles)
Font: Resums a partir de Proves PAU i solucionari.Hª de l'art de Vicens Vives i Teide.
Page updated
Google Sites
Report abuse