33 SONETS PER A TU

2

Jo sóc na Rocío Búrdalo Márquez, vaig a la classe de 1er de Batxillerat D i tinc 16 anys. Aquest sonet no té títol, però comença amb aquest vers: "Veus?, només tu camines pels meus prats". La poeta és na Maria-Mercè Marçal. No sé molt d'aquesta autora, però sí que sé que va escriure un llibre anomenat "Cau de Llunes" a 1977. Va viure de 1952 fins 1998 i va escriure molts de diferents sonets en català. He triat aquest poema perquè crec que expressa amb tota mena de detalls l'amor que sent per una persona. Crec que és molt difícil poder expressar, i a més en vers, el que es sent.

Veus?, només tu camines pels meus prats.

I jo, arraulida a l’escó de la nit,

et sento els ulls, com dos escarabats

que enfilen, lents, la costa del meu pit.

Als vidres resta un tel lleu de tristor

i una oreneta negra estén les ales

sobre els teus llavis. Au, sega la por,

llença l’esglai per l’ull de les escales!

Gosa escalar la boira amb peu solà.

Ran de la deu, amor, ran de l’eixut,

hauràs, al cim de tot, la solitud.

Pots compartir-la amb mi, com un berenar

tendre i amarg, la mel damunt el pa

i el bri de pena que l’hora ens ha dut.

4

Som na Marta de Haro, alumna de 1º de batxillerat D. El títol del sonet és “quan considero tot el que creix”. El poeta de l’obra és en William Shakespeare, fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Aquest obra es publicà al segle XVII i la obra originalment està escrita en anglès. Al no ser un poema em va cridar l'atenció ja que parla com és la vida i con flueix el curs de la natura...

Quan considero tot el que creix

Aguanta la perfecció però un petit moment

Que aquest enorme escenari no presenta

més que mostra on les estrelles de secreta influència comenten;

Quan percebo que els homes com plantes creixen,

Encoratjats i encoratjats fins pel mateix cel,

Es vanen de la seva saba juvenil, en alçada disminueixen,

I desgasten la seva valenta estat de memòria;

Llavors la presumpció d'aquesta inconstant estada

Et posa davant els meus ulls el més ric de la joventut,

on el temps malgastador debat amb la descomposició,

Per canviar el teu dia de joventut per una nit tacada;

I tot en guerra amb el Temps per amor a tu,

Com ell et treu, et empelt nou.

6

Jo som na Mireia Ecker Ribas i tinc 16 anys. Participar en 33 sonets per a tu ha estat una experiència enriquidora i innovadora. Joan Brossa, poeta del segle XX, va néixer el 1919 i va morir el 1998, poc abans de començar el nou segle. Les seves obres, escrites en català, pertanyen al surrealisme. El fet destacable es que Brossa va lluitar en la guerra civil a la edat de 18 anys. He elegit “Les teves mans” perquè és un poema que simbolitza com a través del fet més simple i senzill (les mans) es pot crear una gran bellesa i transmissió de sentiments. He triat llegir-lo per mostrar fins on pot arribar un enamorament a valorar i veure tan màgiques les mans de l’enamorat.

Embolcallen amb vels goig i tristesa.

Són sostre d'una xarxa de perfum,

són els ventalls, amor, del meu costum

i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M’agraden quan alegen entre el fum

o quan remouen brins de senzillesa;

les teves mans són alegria encesa

i fulles d’un pomer al clar de la llum.

Castellets de l'amor. Flames de ploma.

Són banderetes del teu parlar. Són

i toquen sense pes, clares d'un món

que tu modules des dels teus Bagdads.

Respires per les mans, amor. Són poma

i estel saboner quan renten els plats.

8

Som en Joan Garcia, estudiant de la classe de bachillerat de 1r D. A més som músic i a la vegada un enamorat de la música, també em fascina tot el que té a veure amb la ciència i filosofia. Enric Casasses és un poeta català del segle XX. Actualment, a l’any 2021 és viu amb 70 anys. També és destacat en altres camps com el periodisme, el drama i la narrativa. A vegades també firma amb algún pseudònim i al 2020 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. He triat aquest poema pel fet de que rememora a un gran geni, Antoni Gaudí. Precisament aquest poema tracta de desglosar els grans pensaments abstractes de Gaudí i precisament per això és que l’he triat.

Quin pensament de sola d’espardenya

flexible i ben trenat, quin pensament

de cos despert i aire de mar, potent

com un roca immensa que es despenya,

Bernat com Montserrat, sagrada penya,

com un que ens desafia tots, valent,

fatal, com de planeta el moviment,

precís com una bruixa que se senya.

Quin pensament, la raó, quan s’emprenya,

la fe quan trenca els límits del convent

i el seny quan fa parlar roca vivent

per aixecar d’amor ben alta ensenya!

Vostra lliçó no passarà per ull,

Senyor Gaudí Pitàgores i Llull.

10

Jo som en Toni Gili, curs 1º de Batxillerat al col·legi Sant Josep Obrer. Aquest poema fou escrit per Blai Bonet, poeta i novel·lista mallorquí, nascut al 1926 i morí el 1997. El poema es va escriure en català al 1952. M’agrada el títol, "Ets un sol", ja que la meva padrina sempre m’ho deia i del que parla també m’agrada.

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.

Font ets de cel que despertes abril

amb el teu peu, la nata més subtil

del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia

tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,

si et vull beure de llamp uses l'estil,

deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable

crit negre, com una aigua amortallable.

Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.

I a tu et pugen abrils, oh, criatura

capaç de convertir un lladruc en bel.

12

Som na Naiara González Rosselló, actualment, curso primer de batxiller a Sant Josep Obrer. Sóc una persona riallera, eixelebrada i apassionada per la dansa, música i els gelats. En un futur m'agradaria poder tenir un lloc de treball que impliqui ajudar a les persones. El meu sonet no és conegut per cap títol sinó com Sonet VIII de William Shakespeare. William Shakespeare, nascut en 1564 i mort en 1616,​ va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Conegut a vegades com el Bard d'Avon i considerat l'escriptor més important en llengua anglesa i un dels més cèlebres de la literatura universal. En llegir-lo em vaig sentir identificada. Parla de temes molt presents en la meva vida en aquests moments, com la música, la família o la simple contradicció de la vida, i per ells la meva elecció.

Si tu ets música, què et fa escoltar-la trist?

Dolçor amb dolçor no es bat, goig amb goig no es rebutja.

Per què t'estimes, doncs, allò que amb pena has vist

I fins reps amb plaer allò que prou t'enutja?

Si un definit acord de sons ben entonats,

amb casament units, ofèn la teva oïda,

és pel suau retret de veure així aplegats

en un de sol els sons, parts que en tu foren vida.

Mira com cada corda, espòs d'amor submís

de l'altra, s'acompassa en múrjua concordança,

i així un pare i un fill i una mare feliç

canten, com un de sol, una alegre romança:

I el cant no té cap mot: és de tots i un només.

I canta per a tu: "Tu , sol, no tens després!"

14

Som en Carles Jaume Rodríguez, som de Palma de Mallorca i estic estudiant actualment en el Sant Josep Obrer. M’agrada llegir i fer esport El poeta és en Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Va néixer el 3 d’agost de 1913 a Palma i la seva defunció va ser el 5 de gener de 1938 a Osona per tuberculosi. Fou un poeta i traductor mallorquí i va estudiar el batxillerat a l’ Institut de Palma on va ser deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga

Al poder-hi llegir i recitar aquest poema, m’ha fet veure totes les emocions que transmet en Rosselló-Pòrcel. En la meva opinió, cada vegada que observo amb atenció aquest sonet, em transmet una batalla entre dos bàndols i que entre ells hi ha un amor ocult, difícil de trobar. La part del sonet que més m’agrada, és el primer vers, que més endavant veureu de quin vers es tracta.

ESPATLLA

Conflicte del negre i el blanc

i el mirall boig que els extenua.

Sota la cabellera nua

expirava la neu del flanc.

¿Quina és la seda, quin l’atzur

que vibri tacte més pervers?

¿Quin mot és el mot més impur

per empresonar-lo en el vers?

A l’escenari decadent,

l’èxtasi estèril de l’esquena

era exili de la mirada;

i la paraula condemnada

mentia delicadament

una subtilesa serena.

B. Rosselló-Pòrcel

16

Som na Natalia Jiménez Serra de 1r D i tinc 16 anys. M’agrada molt cantar i fer esport i m’agradaria estudiar física i química o només química, ja que m’agraden molt totes ses ciències en general. L’autora del poema és na Mercè Rodoreda i Gurguí, una escriptora espanyola que va néixer a Barcelona l’any 1908 i va morir el 1983. Està considerada una de les escriptores del gènere narratiu, ja que una de les obres més importants és: La Plaça del Diamant. “Sonet de Guerra” m’aporta una sensació de tristesa i pena, ja que està comptant com un soldat en una situació de guerra perd el seu company per sempre. Això em recorda a quan perd un familiar, ja que és una situació horrible i molt trista. El que m’agrada del poema és que compta aquest fet de la vida, de la pèrdua d’un estimat, ja que a tots qualque dia ens passarà que perdrem un estimat. L’he triat perquè quan el vaig llegir em ha transmetre de veres uns sentiments i pensava que si em transmitia qualque sentiment o sensació, doncs ho podria llegir verdaderament.

De treva era la nit i tot tornava:

el vestit amb la flor que el temps desféu,

esblanqueïda llum del darrer adéu,

en un revolt opac agonitzava.

Al buit on l’aire brunz riu la bandera;

sol entre els homes, com els homes breu,

ploro la mà més freda que la neu

abans total panteix de primavera.

Van viure amb mi mentre la nit moria,

fantasmes blancs en mars de melangia,

el company mort en el combat darrer,

l’acerba mà, la mà de l’estimada,

i amb bandera de bales clivellada

la terra de l’espiga i l’ametller.

18

Jo som en Marc López Cañellas de primer de Batxillerat D. Joan brossa fou un poeta, dramaturg, artista plàstic català i fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau la Set així com un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. Joan va néixer el 19 de gener de 1919 a Barcelona i va morir el 30 de desembre del 1998 al mateix lloc. El que més m’agrada o el que més em crida l’atenció d’aquest poema és la manera en que el jo poètic expressa els seus sentiments, des del meu punt de vista ho fa d’una manera molt elegant i acurada.

Pura contra la nit la meva mà,

Riquesa i força em tiraré a l’espatlla;

Busco la calma en el que puc pensar

I on recompença el plany traço una ratlla.

L’home i el seu misteri em sol bastar,

El sofre que copejo no m’espatlla;

Però la suma escapa al seny humà,

I el tro em fa trontollar i el llamp em ratlla.

Però no dic que senti el meu error:

-Omple’t d’arrels, oh terra desatesa!

Dialogant entorn del teu amor,

El que retinc, ho perdo amb avidesa:

Ni de morir com penso sento horror,

Ni de pensar com moro em ve tristesa.

20

Som na Paula Mas Moreno, de 1r de batxillerat D, tenc 16 anys i encara no sé el que vull ser o estudiar però m’agraden molt les ciències. El poeta de “Declaració” és Enric Casasses. Va néixer a Barcelona l’any 1951, fa uns 70 anys. Encara és viu. Normalment escriu poesia o narrativa en català. També és un rapsoda, dramaturg, ilustrador i traductor espanyol en llengua catalana. Ha rebut uns quants premis importants de literatura. Aquest poema descriu la personalitat i algunes qualitats del jo poètic. A part d’això, transmet el seu amor que sent cap a la seva estimada. Em transmet la sensació que el jo poètic és una persona insegura que veu l’amor cap a l’estimada un poc difícil, pel fet d’ell ser així. Vaig triar recitar aquest poema perquè em va parèixer interessant i original la manera amb què s'expressa l’autor.

Sóc tan enganyador com aquests núvols

i tan de veritat com la tempesta

i sóc tan de fiar com els cartutxos

xops de la pluja d'un final de festa.

I sóc constant igual com els catúfols,

sóc infidel com prometé la pesta,

i sóc dur de pelar com els dos cuiros

que em tapen els ullets quan faig la sesta.

T'oblido cada dia vint vegades

i vint cops cada dia et veig entrar

portant o no portant les arrecades

al circuit terminal que el condemnar

comprèn del viure meu, de com m'agrades,

a prendre'm en morir fins a estimar.

22

El meu nom és Carolina Ossorio García tinc 16 anys i sóc alumna de 1r batx D. Màrius Torres va néixer el 1910 i vam morir el 1942, va ser un poeta que escrivia en català. En l'àmbit poètic de la seva obra, va reunir un total de 38 poemes. Les seves Poesies, de to intimista, formen una espècie de diari dels últims anys de la seva vida. Em transmet un sentiment d'esperança per recuperar allò perdut ja que l'obra va ocurrir en l'època de la guerra. El vaig triar perquè em va agradar el que em va transmetre. El poema es diu "La ciutat llunyana"

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d'ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,

que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze

que de torres altíssimes s'allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

26

Sóc Lucía Sarquis tinc 16 anys i vaig a primer de batxiller D. “Amor i amor“ de Vicent Andrés Estellés va ser escrit en 1986, català, aquesta mort. És considerat com un dels principals renovadors de la poesia contemporània en valencià, amb un paper similar al que van tenir en altres èpoques. L’he triat perquè té un tema que és interessant i a més està molt lligat a l'època.

Amor i amor quan plou i quan fa sol,

amor quan és de dia o és de nit,

i a la taula i al llit al primer crit,

i l'oli socarrant-se en el cressol.

L' amor, que és una pena i un consol,

un desembre plujós i abril florit,

atrevit, enardit i decidit,

que tot ho té i ho dona i tot ho vol.

Plou i plou en finíssimes agulles,

plou i plou en la brossa, en el terrat,

plou i plou en la roba i en les fulles...

D' amor de cap a peus vinc amarat,

d'amor i de furor quan et despulles

vora al llit on t' espere despullat.

28

Soc la pseudorecitadora del col·legi Sant Josep Obrer. El sonet "Ara és demà" està escrit pel poeta Miquel Martí i Pol. Fou el poeta català del segle XX que va néixer en una vila Roda de Ter, de la comarca d'Osona. És una poeta que expressa les seves emocions dins els seus poemes amb el tret de combatre l'injust. M'agrada aquest poema, perquè encara que no estic segur si ho he entès bé o malament, però puc sentir en el seu poema, l'esperança que encén el fosc. Ja que ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. A més a més, també sé que el poeta va tenir l'esclerosi múltiple, però no va parar d'escriure i va en contra del sistema injust o la malaltia amb la seva arma de lletra i utilitzava la seva emoció, sentiment per demostrar el seu esperit dins el poema.

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir

ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.

Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou

amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí

seran el pa i la mar, i el fosc renou

d'ara mateix, el càntic que commou,

l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus

pel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret

proclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud

32

Som na Deniz tinc 18 anys, estic estudiant batxillerat científic a SJO. M’agrada molt viatjar, anar d’excursions i passar temps amb la meva família. Maria Mercè Marçal va néixer a l’any 1952 a Pla d’Urgell i va morir a l’any 1998 a Barcelona. Maria Mercè Marçal va escriure aquest poema a l’any 1977. Aquest poeta originàriament escriu en català. A més de poeta també va ser activista política cultural i feminista. Aquest poema m’ha agradat molt perquè em relaxa, al llegir els versos em sent més tranquil·la. Vaig elegir aquest poema perquè com ja he dit, la primera vegada que el vaig llegir em va transmetre tranquil·litat i pau.

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.