1
Sóc n’Andrea Blanco, alumna de 1r de Batxillerat al col·legi Sant Josep Obrer. L’autor del sonet que llegiré és Miquel Martí i Pol, poeta del segle XX nascut a Girona. Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. La seva obra està escrita principalment amb català encara que també es dedicà a traduir textos, principalment del francès. Aquest poema és una clara declaració amorosa. Ens fa adornar-nos de tots els sentiments del poeta en tot moments. Ens mostra el seu desig per estar amb la seva estimada, les ganes de tenir-la a la seva vora i fer que la fantasia d'estar junts es faci realitat. És un poema meravellós per a dedicar-li a aquella persona la qual estimes i amb qui vols estar. El poema és "Un sonet per a tu".
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
2
Jo sóc na Rocío Búrdalo Márquez, vaig a la classe de 1er de Batxillerat D i tinc 16 anys. Aquest sonet no té títol, però comença amb aquest vers: "Veus?, només tu camines pels meus prats". La poeta és na Maria-Mercè Marçal. No sé molt d'aquesta autora, però sí que sé que va escriure un llibre anomenat "Cau de Llunes" a 1977. Va viure de 1952 fins 1998 i va escriure molts de diferents sonets en català. He triat aquest poema perquè crec que expressa amb tota mena de detalls l'amor que sent per una persona. Crec que és molt difícil poder expressar, i a més en vers, el que es sent.
Veus?, només tu camines pels meus prats.
I jo, arraulida a l’escó de la nit,
et sento els ulls, com dos escarabats
que enfilen, lents, la costa del meu pit.
Als vidres resta un tel lleu de tristor
i una oreneta negra estén les ales
sobre els teus llavis. Au, sega la por,
llença l’esglai per l’ull de les escales!
Gosa escalar la boira amb peu solà.
Ran de la deu, amor, ran de l’eixut,
hauràs, al cim de tot, la solitud.
Pots compartir-la amb mi, com un berenar
tendre i amarg, la mel damunt el pa
i el bri de pena que l’hora ens ha dut.
3
Jo som el famós i increïble William Shakespeare. Aquest sonet com a títol té un nombre romà, XX, que sería el número 20. Sobre en William Shakespeare en puc dir que és un dels personatges literaris més importants del món, i va viure entre el segle XVI i el XVII al Regne Unit. He elegit aquest poema perquè em va cridar molt l’atenció la seva forma d’expressar els sentiments a l’hora de contar la història que vol transmetre.
Tens un rostre de dona, pintat per la natura,
senyor i senyora de la meva gran passió,
un cor gentil de dona, pro sense tenir cura
d'exhibir, com les falses, el canvi traïdor;
l'esguard més clar que el d'elles, molt menys fals quan es mou,
que daura tot objecte que els ulls han advertit;
i, amb un aspecte d'home que afalaga i commou,
d'ells en robes l'esguard i d'elles l'esperit.
Per ser dona, en principi, natura et va crear,
i mentre t'esculpia, li vas deixar el cor pres,
i, per una addició, a mi em va derrotar,
afegint-te una cosa que no em serveix de res,
Si t'ha creat per fer ales dones meravelles,
vull meu el teu amor, i l’ús que el tinguin elles.
4
Som na Marta de Haro, alumna de 1º de batxillerat D. El títol del sonet és “quan considero tot el que creix”. El poeta de l’obra és en William Shakespeare, fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. Aquest obra es publicà al segle XVII i la obra originalment està escrita en anglès. Al no ser un poema em va cridar l'atenció ja que parla com és la vida i con flueix el curs de la natura...
Quan considero tot el que creix
Aguanta la perfecció però un petit moment
Que aquest enorme escenari no presenta
més que mostra on les estrelles de secreta influència comenten;
Quan percebo que els homes com plantes creixen,
Encoratjats i encoratjats fins pel mateix cel,
Es vanen de la seva saba juvenil, en alçada disminueixen,
I desgasten la seva valenta estat de memòria;
Llavors la presumpció d'aquesta inconstant estada
Et posa davant els meus ulls el més ric de la joventut,
on el temps malgastador debat amb la descomposició,
Per canviar el teu dia de joventut per una nit tacada;
I tot en guerra amb el Temps per amor a tu,
Com ell et treu, et empelt nou.
5
Som en Pau. El poeta que he triat és Joan Brossa, un poeta del segle XX que escrivia en llengua catalana. Va cobrir diversos gèneres. Va morir dia 30 de desembre de 1998.La seva obra destaca per un interès per l'home i el seu continu procés d'investigació. He triat aquest sonet perquè m'agraden els sontes d'amor i Joan brossa el cap realment commovedors i bonics, del poema m’agrada l'elegància que té.
Però t’escullo a tu; deixa’m a terra;
tant m’endolceix l’altura que m’ensenyes,
que tot em sembla nou, boscos i penyes,
i en la foscor conec dreta i esquerra.
Et trio a tu. El pla es trasmuda en serra
i sembla que la terra em faci senyes,
la millor part de mi neta de grenyes.
Amor omple de llum tota desferra,
i em mou en la blavor tanta finesa,
que jo mateixa em noto porta encesa,
la pell tibant entre la nit i el dia.
De la finestra estant, quanta bellesa!
Quina alegria, amor, quina tristesa!
Quina tristesa, amor, quina alegria!
6
Jo som na Mireia Ecker Ribas i tinc 16 anys. Participar en 33 sonets per a tu ha estat una experiència enriquidora i innovadora. Joan Brossa, poeta del segle XX, va néixer el 1919 i va morir el 1998, poc abans de començar el nou segle. Les seves obres, escrites en català, pertanyen al surrealisme. El fet destacable es que Brossa va lluitar en la guerra civil a la edat de 18 anys. He elegit “Les teves mans” perquè és un poema que simbolitza com a través del fet més simple i senzill (les mans) es pot crear una gran bellesa i transmissió de sentiments. He triat llegir-lo per mostrar fins on pot arribar un enamorament a valorar i veure tan màgiques les mans de l’enamorat.
Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Són sostre d'una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.
M’agraden quan alegen entre el fum
o quan remouen brins de senzillesa;
les teves mans són alegria encesa
i fulles d’un pomer al clar de la llum.
Castellets de l'amor. Flames de ploma.
Són banderetes del teu parlar. Són
i toquen sense pes, clares d'un món
que tu modules des dels teus Bagdads.
Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.
7
Jo sóc un alumne de 1r batxillerat D, el meu no és Orland Jhosep Escudero Zambrana He triat el poema “Quan siguis molt velleta”. El va escriure en Pierre de Ronsard, un poeta renaixentista, el poema originalment està en francès, però va ser traduït al català. M’agrada perquè parla d’un amor de per vida, que vol estar amb aquesta persona especial per sempre, hem dóna una sensació molt agradable d’amor pur.
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma,
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.
Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.
8
Som en Joan Garcia, estudiant de la classe de bachillerat de 1r D. A més som músic i a la vegada un enamorat de la música, també em fascina tot el que té a veure amb la ciència i filosofia. Enric Casasses és un poeta català del segle XX. Actualment, a l’any 2021 és viu amb 70 anys. També és destacat en altres camps com el periodisme, el drama i la narrativa. A vegades també firma amb algún pseudònim i al 2020 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. He triat aquest poema pel fet de que rememora a un gran geni, Antoni Gaudí. Precisament aquest poema tracta de desglosar els grans pensaments abstractes de Gaudí i precisament per això és que l’he triat.
Quin pensament de sola d’espardenya
flexible i ben trenat, quin pensament
de cos despert i aire de mar, potent
com un roca immensa que es despenya,
Bernat com Montserrat, sagrada penya,
com un que ens desafia tots, valent,
fatal, com de planeta el moviment,
precís com una bruixa que se senya.
Quin pensament, la raó, quan s’emprenya,
la fe quan trenca els límits del convent
i el seny quan fa parlar roca vivent
per aixecar d’amor ben alta ensenya!
Vostra lliçó no passarà per ull,
Senyor Gaudí Pitàgores i Llull.
9
Som na Leyre García, alumna de 1r de Batxillerat del col·legi Sant Josep Obrer. Josep M. Llompart va ser un poeta i assagista mallorquí que va morir l’any 1993. Escrivia en català, de fet, va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la Secció Filològica de l'IEC. Va escriure diversos poemes i assajos i va guanyar diversos premis. El que més em va cridar l’atenció del poema va ser la passió que em va transmetre només amb la primera ullada. Les paraules que va seleccionar Josep M. Llompart, les expressions i la visió tan sentimental i passional que té de l’amor és el que més m’agrada del sonet. És un poema de declaració d’amor que et fa creure en l’amor vertader.
En el migdia et vull de crit i flama,
torrent de sang, incendi de clavells;
no el pur atzur que broden els ocells,
sí l’aspre avenc que desespers proclama.
En el migdia et vull: ordit i trama
de besos, dents, engelosits rampells,
designi llaurador, mòrbids flagells
d’ànima i cos que el dur zenit inflama.
T’estim a mort, a vida en pes, a l’aire
de morir-me d’amor. T’estim com si
vinclàssin els rosers espina i flaire.
A mort, amor, enamorada fi
d’una sang en maror, romasa al paire
perquè el teu cos esborri el meu camí.
10
Jo som en Toni Gili, curs 1º de Batxillerat al col·legi Sant Josep Obrer. Aquest poema fou escrit per Blai Bonet, poeta i novel·lista mallorquí, nascut al 1926 i morí el 1997. El poema es va escriure en català al 1952. M’agrada el títol, "Ets un sol", ja que la meva padrina sempre m’ho deia i del que parla també m’agrada.
Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.
¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?
Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!
I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.
11
El meu nom és Mar Giménez, sóc estudiant de Sant Josep Obrer de primer de batxillerat D i m'encanta la poesia. El títol d’aquest poema és “Nocturnàlia” d’en Joan Brossa. Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català. Va néixer el 19 de gener de 1919 i va morir 79 anys després deixant al món una gran quantitat d’obres. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. He elegit aquest poema perquè des de la primera vegada que el vaig llegir m’aporta tranquil·litat i saviesa. Des del meu punt de vista, compara la tranquil·litat amb la inquietud dels éssers humans. Penso que aquest poema representar els meus sentiments ja que sóc una persona molt expressiva amb les meves emocions i sempre em trobo en un mar ple de sentiments contradictoris. Per exemple, amor i tristesa.
Pura contra la nit la meva mà,
Riquesa i força em tiraré a l'espatlla;
Busco la calma en el que puc pensar
I on recompença el plany traço una ratlla.
L'home i el seu misteri em sol bastar,
El sofre que copejo no m'espatlla;
Però la suma escapa al seny humà,
I el tro em fa trontollar i el llamp em ratlla.
Però no dic que senti el meu error:
-Omple't d'arrels, oh terra desatesa!
Dialogant entorn del teu amor,
El que retinc, ho perdo amb avidesa:
Ni de morir com penso sento horror,
Ni de pensar com moro em ve tristesa.
12
Som na Naiara González Rosselló, actualment, curso primer de batxiller a Sant Josep Obrer. Sóc una persona riallera, eixelebrada i apassionada per la dansa, música i els gelats. En un futur m'agradaria poder tenir un lloc de treball que impliqui ajudar a les persones. El meu sonet no és conegut per cap títol sinó com Sonet VIII de William Shakespeare. William Shakespeare, nascut en 1564 i mort en 1616, va ser un dramaturg, poeta i actor anglès. Conegut a vegades com el Bard d'Avon i considerat l'escriptor més important en llengua anglesa i un dels més cèlebres de la literatura universal. En llegir-lo em vaig sentir identificada. Parla de temes molt presents en la meva vida en aquests moments, com la música, la família o la simple contradicció de la vida, i per ells la meva elecció.
Si tu ets música, què et fa escoltar-la trist?
Dolçor amb dolçor no es bat, goig amb goig no es rebutja.
Per què t'estimes, doncs, allò que amb pena has vist
I fins reps amb plaer allò que prou t'enutja?
Si un definit acord de sons ben entonats,
amb casament units, ofèn la teva oïda,
és pel suau retret de veure així aplegats
en un de sol els sons, parts que en tu foren vida.
Mira com cada corda, espòs d'amor submís
de l'altra, s'acompassa en múrjua concordança,
i així un pare i un fill i una mare feliç
canten, com un de sol, una alegre romança:
I el cant no té cap mot: és de tots i un només.
I canta per a tu: "Tu , sol, no tens després!"
13
Som en Robert i el meu poeta és Charles Baudelaire. És considerat l'iniciador de la poesia moderna, i el poeta de major impacte en el simbolisme francès; "el Dant d'una època decadent". A les seves obres, redactades en francès, designa l'experiència fluctuant i efímera de la vida a la metròpolis urbana, i la responsabilitat que té l'art de capturar aquesta experiència. Aquest poema és fruit de la unió d'oposats, el sagrat i el demoníac, el bell i el grotesc. Una sensació d'èxtasi en la que s'enllacen el temor i l'atracció.
¿Surts de l’abisme o véns d’aquest cel insondable,
oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,
i per això podem comparar-te amb el vi?
L’alba neix als teus ulls i el capvespre s’hi ajoca;
espandeixes perfums com el vent cap al tard;
són un filtre els teus besos i una àmfora ta boca
que l’infant encoratge i fa l’heroi covard.
Surts d’una gorga negra o davalles dels astres?
El Destí, com un gos, et va seguint ullprès;
vas sembrant a l’atzar la joia i els desastres,
i tu ho governes tot i no respons de res.
14
Som en Carles Jaume Rodríguez, som de Palma de Mallorca i estic estudiant actualment en el Sant Josep Obrer. M’agrada llegir i fer esport El poeta és en Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Va néixer el 3 d’agost de 1913 a Palma i la seva defunció va ser el 5 de gener de 1938 a Osona per tuberculosi. Fou un poeta i traductor mallorquí i va estudiar el batxillerat a l’ Institut de Palma on va ser deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga
Al poder-hi llegir i recitar aquest poema, m’ha fet veure totes les emocions que transmet en Rosselló-Pòrcel. En la meva opinió, cada vegada que observo amb atenció aquest sonet, em transmet una batalla entre dos bàndols i que entre ells hi ha un amor ocult, difícil de trobar. La part del sonet que més m’agrada, és el primer vers, que més endavant veureu de quin vers es tracta.
ESPATLLA
Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
expirava la neu del flanc.
¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari decadent,
l’èxtasi estèril de l’esquena
era exili de la mirada;
i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.
B. Rosselló-Pòrcel
15
És escrit per William Shakespeare, fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. El poema està escrit en anglès antic. El Sonet 18 queda compren dins de la llista dels poemes dedicada a Fair Youth. Perquè va ser recitada per molts d’actors que m’agraden, per exemple, Tom Hiddleston. El vaig escoltar i em va encantar.
"¿Et comparo amb un dia del temps primaveral?
En tu hi ha més bellesa i més comportament:
els bells capolls del maig sovint sacseja el vent,
i a tota primavera li arriba el seu final.
Massa ardent, de vegades, fulgura l'ull del cel
i sovint el seu rostre daurat empal·lideix,
i tot allò que és bell, del bell se n'evadeix
o per l'atzar o bé pel curs del temps cruel.
Però la teva primavera durarà,
guardarà la bellesa com una recompensa,
i detenir-te en l'ombra la mort no es vanarà
quan en versos eterns el temps tu pugis vèncer,
mentre els homes respirin i els ulls puguin mirar,
mentre els meus versos visquin i et puguin recrear."
16
Som na Natalia Jiménez Serra de 1r D i tinc 16 anys. M’agrada molt cantar i fer esport i m’agradaria estudiar física i química o només química, ja que m’agraden molt totes ses ciències en general. L’autora del poema és na Mercè Rodoreda i Gurguí, una escriptora espanyola que va néixer a Barcelona l’any 1908 i va morir el 1983. Està considerada una de les escriptores del gènere narratiu, ja que una de les obres més importants és: La Plaça del Diamant. “Sonet de Guerra” m’aporta una sensació de tristesa i pena, ja que està comptant com un soldat en una situació de guerra perd el seu company per sempre. Això em recorda a quan perd un familiar, ja que és una situació horrible i molt trista. El que m’agrada del poema és que compta aquest fet de la vida, de la pèrdua d’un estimat, ja que a tots qualque dia ens passarà que perdrem un estimat. L’he triat perquè quan el vaig llegir em ha transmetre de veres uns sentiments i pensava que si em transmitia qualque sentiment o sensació, doncs ho podria llegir verdaderament.
De treva era la nit i tot tornava:
el vestit amb la flor que el temps desféu,
esblanqueïda llum del darrer adéu,
en un revolt opac agonitzava.
Al buit on l’aire brunz riu la bandera;
sol entre els homes, com els homes breu,
ploro la mà més freda que la neu
abans total panteix de primavera.
Van viure amb mi mentre la nit moria,
fantasmes blancs en mars de melangia,
el company mort en el combat darrer,
l’acerba mà, la mà de l’estimada,
i amb bandera de bales clivellada
la terra de l’espiga i l’ametller.
17
Soc en David Ledezma Ari, tinc 16 anys i estic en el batxillerat científic al centre Sant Josep Obrer El meu sonet s’anomena “Amèrica”. El poeta s’anomena Enric Casasses és un poeta, rapsode i traductor espanyol en llengua catalana. El 2012 va ser guanyador de el Premi Nacional de Literatura de Catalunya. El 2020 va ser el guanyador de el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I segueix amb vida. Me transmet un sentiment molt pur i a mes me transmet una cercaria i un any oralment a la terra on varen néixer tota la meva família
AMÈRICA
Que no, que no hi ha cas, som fills d’Amèrica,
fills de la trumfa, fills de la tomata,
del metge sant malalt que cura i mata
la histèria trista i la tristesa histèrica
per tal d’encendre música hemisfèrica
dues vegades, perquè plogui plata
damunt del públic de cada sonata,
l’argent viu de la vida i no genèrica
sinó per mi la pura calma edènica,
per tu la pura força zenital,
per ell la inspiració esquizofrènica,
per ella el meu pollastre aquí tal qual,
per tots la pena amb gust d’arsènic a
la punta de la llengua genital.
18
Jo som en Marc López Cañellas de primer de Batxillerat D. Joan brossa fou un poeta, dramaturg, artista plàstic català i fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau la Set així com un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. Joan va néixer el 19 de gener de 1919 a Barcelona i va morir el 30 de desembre del 1998 al mateix lloc. El que més m’agrada o el que més em crida l’atenció d’aquest poema és la manera en que el jo poètic expressa els seus sentiments, des del meu punt de vista ho fa d’una manera molt elegant i acurada.
Pura contra la nit la meva mà,
Riquesa i força em tiraré a l’espatlla;
Busco la calma en el que puc pensar
I on recompença el plany traço una ratlla.
L’home i el seu misteri em sol bastar,
El sofre que copejo no m’espatlla;
Però la suma escapa al seny humà,
I el tro em fa trontollar i el llamp em ratlla.
Però no dic que senti el meu error:
-Omple’t d’arrels, oh terra desatesa!
Dialogant entorn del teu amor,
El que retinc, ho perdo amb avidesa:
Ni de morir com penso sento horror,
Ni de pensar com moro em ve tristesa.
19
El meu nom és Febe, som una alumna de 1º de Batxillerat D. L’autora de "Lluu el sol" és Carme Cabús. Va néixer a Cerdanyola i actualment és una llicenciada en Ciències de la Informació, especialitzada en Periodisme. També és professora i corregidora de català. Aquest poema m’agrada molt perquè expressa com una persona amb el cor trencat, que pensava que mai tornaria a ser ella mateixa, es torna a estimar, alliberant-se de tot el dolor. Aquest poema expressa com, encara en els moments més dolorosos de la nostra vida, sempre podem trobar la llum una altra vegada.
Lluu el sol sobre el fred de l’estrenat gener,
plàcida vaig al tren, passant turons i valls.
En aquests dies sols torna la meva vida,
els dolors, trencadisses, tot l’esquarterament.
Sense fer-hi les paus, llisco cap a savieses
molt més grans, més intenses, que són el meu regnat.
Quaranta anys endarrere va ocórrer tot allò,
ha passat no fa gaire un horror sense nom.
I sense saber com m’he refet del carnatge,
la llibertat em basta, baten els horitzons.
He arribat a ser nítida, dúctil, ferma, lleugera,
em tinc a mi mateixa, cavalco il·lusions,
i visc sobre el saber que he sigut qui volia,
tot i la trinxadissa, els grans dolors d’amors.
20
Som na Paula Mas Moreno, de 1r de batxillerat D, tenc 16 anys i encara no sé el que vull ser o estudiar però m’agraden molt les ciències. El poeta de “Declaració” és Enric Casasses. Va néixer a Barcelona l’any 1951, fa uns 70 anys. Encara és viu. Normalment escriu poesia o narrativa en català. També és un rapsoda, dramaturg, ilustrador i traductor espanyol en llengua catalana. Ha rebut uns quants premis importants de literatura. Aquest poema descriu la personalitat i algunes qualitats del jo poètic. A part d’això, transmet el seu amor que sent cap a la seva estimada. Em transmet la sensació que el jo poètic és una persona insegura que veu l’amor cap a l’estimada un poc difícil, pel fet d’ell ser així. Vaig triar recitar aquest poema perquè em va parèixer interessant i original la manera amb què s'expressa l’autor.
Sóc tan enganyador com aquests núvols
i tan de veritat com la tempesta
i sóc tan de fiar com els cartutxos
xops de la pluja d'un final de festa.
I sóc constant igual com els catúfols,
sóc infidel com prometé la pesta,
i sóc dur de pelar com els dos cuiros
que em tapen els ullets quan faig la sesta.
T'oblido cada dia vint vegades
i vint cops cada dia et veig entrar
portant o no portant les arrecades
al circuit terminal que el condemnar
comprèn del viure meu, de com m'agrades,
a prendre'm en morir fins a estimar.
21
Soc n’Hugo Morata, de 1r D, i sóc una persona que li agrada la història. El poeta és Melcior de Palau, un enginyer i poeta que passà gran part de la seva vida a Madrid, on va morir el 1910, amb devers 67 anys. Conreava tan poesia com crítica literaria, tan en castellà com català. D’aquest poema m’agrada com l'autor transforma una pregunta sense resposta, com la de “que és la ciència?” en una obra d’art. A més és un poema que em fa pensar i em dóna tranquil·litat, per la seva elegància.
Un sonet a la Ciència fer deuria,
però de començar no’n trob manera.
Ho dic sincerament. Si tan sisquera
sapigués lo que és Ciència, ho provaria.
Vaig preguntar-ho a un savi l’altre dia,
i, alçant els ulls a la blavera esfera,
--És un au,--me digué,--que vola austera
enllà d’enllà, i sols ‘ombra aquí’ns envia.--
Confesso que la meva intel·ligència
no va poder-ne treure res en net,
i serva encar sa folla impertinència;
més quan mon cos se trobi mort i fred,
si pujo al cel i veig la vera Ciència,
si m’en recordo, enviaré’l sonet.
22
El meu nom és Carolina Ossorio García tinc 16 anys i sóc alumna de 1r batx D. Màrius Torres va néixer el 1910 i vam morir el 1942, va ser un poeta que escrivia en català. En l'àmbit poètic de la seva obra, va reunir un total de 38 poemes. Les seves Poesies, de to intimista, formen una espècie de diari dels últims anys de la seva vida. Em transmet un sentiment d'esperança per recuperar allò perdut ja que l'obra va ocurrir en l'època de la guerra. El vaig triar perquè em va agradar el que em va transmetre. El poema es diu "La ciutat llunyana"
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
23
Som na Inés Osto. El títol del sonet és "Zodíac". El poema és de Maria Mercè Marçal, el poema està inclòs a l'obra "Bruixa de dol", escrita el 1977. El va escriure originàriament en català. L'autora del poema va morir al 1998 per càncer de mama. Al 1998 va rebre Medalla d'Honor a Barcelona. M'agrada el tema i el títol d'aquest poema perquè fa referència d'alguna manera a tot l'àmbit del Zodíac, el destí i l'amor. Vol transmetre que de vegades és necessari deixar el passat enrere i anar sempre cap endavant. També fa referència a l'atzar quan diu llancem daus inèdits al camí, amb això crec que vol referir-se a que l'amor és imprevisible i en ocasions t'has d'arriesgar.
Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí
cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur de mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.
24
Hola, jo soc n’Ana Prat. Tinc 17 anys i soc alumna de Sant Josep Obrer de primer de batxillerat D. Llegiré "Mitges al garró” de Carme Cabús. És una escriptora catalana, la qual escriu poemes i relats. És viva. M’agrada aquest poema perquè crec que és un poema que parla sobre la feminitat independentment de l’edat i com se sent jove i feliç.
Amb el vestit incòmode, les mitges al garró,
la son rere l’orella, vull anar avui de festa,
gairebé amb seixanta anys, ment d’intel·lectual
i del tot abatuda, encara cerco creure.
Cap envernissament si no és la tendresa
que se m’escola fresca ferida amb ganivet,
i la cicatriu viva que a ningú no interessa
en aquest món que visc de desconcert i pèrdua.
Però faig el llarg viatge, contenta amb la trobada,
que hi hagi un lloc de festa on pugui transformar-me,
jo que duc el plor a punt, sense eixugar les llàgrimes.
Expectativa àrdua la que sempre em proposo,
creure en una trobada que faci foc al viure,
que m’obri a l’esperança, que avui guanyi a la banca.
25
Som en Joan Roig Lorente, tenc 16 anys i faig 1° de batxiller consider que soc un nin molt sociable, educat i empàtic. "Ocell en corba" és d'en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un poeta i traductor mallorquí del segle XX. Va morir el 5 de gener de 1938 per tuberculosi. Va participar al creuer universitari pel mediterrani de 1933. D'aquest poema m'agrada les comparacions que té, i el vaig elegir perquè m’agrada la forma en què nombra l'ocell.
Tria de la corba blana
entre aires de plenitud
quan l’ull sospita i demana
ratlles de volteig eixut,
ploma viva i ombra, plana
entre llums de joventut,
l’ocell remot, en ufana
corba davant l’ull retut.
Estilitzar-se afuat,
cenyit, vast de ploma i ala,
llança de l’ull astorat,
corbes en eternitat
tancades -passa i exhala
cercles brunzents del combat.
26
Sóc Lucía Sarquis tinc 16 anys i vaig a primer de batxiller D. “Amor i amor“ de Vicent Andrés Estellés va ser escrit en 1986, català, aquesta mort. És considerat com un dels principals renovadors de la poesia contemporània en valencià, amb un paper similar al que van tenir en altres èpoques. L’he triat perquè té un tema que és interessant i a més està molt lligat a l'època.
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit al primer crit,
i l'oli socarrant-se en el cressol.
L' amor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dona i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles...
D' amor de cap a peus vinc amarat,
d'amor i de furor quan et despulles
vora al llit on t' espere despullat.
27
Jo som Ana-Mariya Stoyanova Piruleta, alumna de 1er de batxillerat D. "Sonet 91" és un poema d'en William Shakespeare que a part de poeta també va ser dramaturg, i escriptor de obres mundialment conegudes com Hamlet. Va formar part del segle XVI i Originàriament, aquest poema va ser escrit en anglès. Quan tu vols representar un poema, llegir-ho, l'has d'entendre i no només amb el cap ni el cervell, l'has d'entendre amb el cor donat que és això el que expressa un poema, sentiments. Llavors, vaig escollir aquest poema perquè encara que haguessin poemes molt interessants, jo vaig connectar amb aquest.
Hi ha qui és glòria de l'estirp, qui del talent,
qui de riquesa, qui de força muscular,
qui del vestir (seguint la moda del moment)
i hi ha qui és de falcons o de cavalls avar.
Cadascú al seu plaer (i cadascú al seu aire),
on troba l'alegria que està al damunt de tot;
pro a mi, tot el que he dit no se m'adequa gaire:
jo tinc un bé suprem millor que tot el lot.
El teu amor és molt millor que l'alt llinatge,
més ric que la riquesa, més preuat que el vestir,
més bell que cap falcó o cap cavall salvatge:
si et tinc, tinc més del que cap home pot tenir.
Puc ser pobre només en això sol: que tu,
si t'ho enduus tot, em fas més pobre que ningú.
28
Soc la pseudorecitadora del col·legi Sant Josep Obrer. El sonet "Ara és demà" està escrit pel poeta Miquel Martí i Pol. Fou el poeta català del segle XX que va néixer en una vila Roda de Ter, de la comarca d'Osona. És una poeta que expressa les seves emocions dins els seus poemes amb el tret de combatre l'injust. M'agrada aquest poema, perquè encara que no estic segur si ho he entès bé o malament, però puc sentir en el seu poema, l'esperança que encén el fosc. Ja que ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. A més a més, també sé que el poeta va tenir l'esclerosi múltiple, però no va parar d'escriure i va en contra del sistema injust o la malaltia amb la seva arma de lletra i utilitzava la seva emoció, sentiment per demostrar el seu esperit dins el poema.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou
amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud
29
Hola em nom Xi ZHENG i sóc un alumne de primer de batxiller D. Espero que pugueu gaudir aquest poema. L’autora de ‘’Penèlope’’ s’anomena Mercè Rodoreda, que va néixer en Barcelona en 1908 i va morir en Girona en l’any 1983. El poema originalment està escrita en català. Es considera una de les escriptores del segle XX. Em va impactar quan el vaig llegir. No és tracta un poema de alegría sino el sentiment d’estar sol.
Em compta el temps la marinada amarga,
la mar amb son abominable crit!
La mel dintre la gerra s'ha espessit
i els brots que vas deixar fan ombra llarga.
Oh xaragall lluent! La seda blanca
serà la lluna de la meva nit;
l'arbre cairat, capçal del nostre llit,
estén encar un pensament de branca.
Esquerpa, sola, tota fel i espina,
faig i desfaig l'absurda teranyina,
aranya al·lucinada del no-res.
Un deix d'amor arran de llavi puja
i mor com una llàgrima de pluja
al viu del darrer pètal que ha malmès.
30
Jo soc na Paula i venc a Sant Josep Obrer des de que tinc 3 anys. Ara estic cursant primer de batxillerat de la modalitat científica. “Amic i desamic et diré” el vaig triar perquè em va agradar el títol, i la lletra és molt emocional.
Amic i desamic et diré ara.
Com un peix dolç llisques entre la pell
de l’ona i de la mort. Però un ocell
sinistre ve, i em veig l’ombra a la cara.
Al vell jardí que el teu desig em para
hi ha ganivets que floreixen de nit.
L’heura du al cor un missatge d’oblit.
Lluu el verí al clar de l’alimara.
La lluna ho sap, que he ben perdut l’anell?
sí, duc tristeza esparsa pel cabell
i l’aigua em clava agulles d’escorpit.
I mentre encenc cuques de llum al pit
que, a trenc d’amor, m’incendien la cara,
amic i desamic et dic encara.
31
Soc Aaron Meca Jiménez, estic cursant 1r de batxillerat en el col·legi de Sant Josep Obrer, soc una persona molt esportista i activa. El títol del sonet és “Confinats”. El poeta s’anomena Roc Casagran. Aquest poeta està viu i té una edat de 40 anys. Un fet a destacar d’aquest poeta és que ell mateix va explicar el llibre de les bèsties del gran Ramon Llull. El que m’aporta aquest poema és com una espècie d’ensenyament sobre el confinament. M’agrada perquè és creatiu i l’he triat perquè és un poema bastant actual.
Com el cargol, el musclo, la tortuga,
ens ha tocat d'estimar-nos la closca,
ser l’animal que per fugir s’embosca,
i es fa el mig mort, i per res no es belluga,
i fa anar el cap, i somia una fuga
que no du enlloc, i sols gra i s’enrosca
i no hi veus gens, però la mirada llosca
no li és cap mur, sinó un tel que això pluga
per’nar més lluny, per inventar camins
i no estar quiets, i estar-ho molt alhora,
i rebentar resclosques i confins,
i escoltar bé si la dermis ens plora,
i palpar el cor, guaitar-nos ben endins
fins a l’esclat de la vida de fora.
32
Som na Deniz tinc 18 anys, estic estudiant batxillerat científic a SJO. M’agrada molt viatjar, anar d’excursions i passar temps amb la meva família. Maria Mercè Marçal va néixer a l’any 1952 a Pla d’Urgell i va morir a l’any 1998 a Barcelona. Maria Mercè Marçal va escriure aquest poema a l’any 1977. Aquest poeta originàriament escriu en català. A més de poeta també va ser activista política cultural i feminista. Aquest poema m’ha agradat molt perquè em relaxa, al llegir els versos em sent més tranquil·la. Vaig elegir aquest poema perquè com ja he dit, la primera vegada que el vaig llegir em va transmetre tranquil·litat i pau.
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Som n'Antònia Ramon Villalonga, professora de Llengua i literatura catalana. El sonet que he triat es diu "És un forat cavat, la teva absència o Sense germana" i forma part del poemari Terra campa. La seva autora és Gemma Casamajó i Soler, natural d'un petit poble de Lleida, La Portella, i actualment viu a Barcelona. És poeta, editora i professora de periodisme. Tenc la immensa sort de ser la seva amiga.
El regal que ens feim, en el dia de Sant Jordi, és l'alegria de compartir poesia. Bon Sant Jordi, alumnes!