LES FAVES
.
.
A tenir en compte
Si la varietat és alta, potser caldrà protegir les plantes amb cordill i canyes.
El cultiu intermedi d’espinacs afavoreix la humitat que necessiten i també son bons companys d’ensalades de fulla.
Vigileu amb els ratolins i els coloms, ja que els hi agraden les llavors i poden proliferar.
Si us apareix pugó, el més convenient és ruixar-les amb ferment d’ortiga.
La collita l’heu de fer quan es notin els grans dintre de la beina i tinguin un color blanc-verdós si les voleu menjar crues. Desprès seran més dures, però igualment delicioses per cuinar. També les beines tendres es poden cuinar saltejades o en truita, proveu-les. Les faves es poden congelar per gaudir d’elles durant tot l’any.
Una vegada acabada la producció, la planta soterrada serveix d’adob verd per millorar encara més la terra de cara a la propera plantació de qualsevol altra hortalissa, com ara els tomàquets.
Un cop tenim la nostra plantació de faves, cal seguir cuidant-perquè puguin continuar creixent i produeixin, arribat el moment, una gran quantitat de fruits. Per a això, cal fer el següent:
Reg: El reg ha de ser freqüent, especialment quan floreixin i fructifiquin. S'ha d'evitar deixar que la terra s'assequi en excés.
Abonat: Durant tota la temporada s'han d'abonar amb adobs orgànics, com fem en el cas que estiguin en terra, o amb guano líquid si están en test.
Podar: Cal treure les fulles més noves de les tiges principals una vegada que ja s'hagin format els llegums. Així s'aconseguirà que madurin abans i, de passada, es disminueix el risc que els pugons les ataquin.
Recollida: Els llegums es recullen abans que s'assequin, als 70 o 90 dies després de la sembrar
CUÁNTA AGUA SE TIENE QUE PONER Y QUE DIAS SE PONE ALEXIA Y ASSA
Receptes: Joaquin,Joel i Ainara
Les cloïsses són baixes en greixos però tenen, en canvi, un alt contingut en ferro, cosa que les converteix en un aliment fantàstic per a persones amb problemes d'anèmia. El safrà, per la seva part, és un condiment molt utilitzat a la nostra cuina. No només destaca pel seu preu alt, sinó també per les seves múltiples propietats. I és que és antioxidant, redueix el colesterol, ajuda a la secreció de bilis i és un sedant natural.
Comencem amb un plat tradicional que combina la important aportació proteica de la botifarra negra i la cansalada amb les propietats de la fava. Es tracta, a més, d'una recepta ben senzilla d'elaborar. Hi podeu afegir qualsevol herba, però la menta hi és indispensable, ja que hi aportarà un punt de frescor que marcarà la personalitat del plat de manera decisiva.
Aquesta recepta, apta per a vegans, celíacs i intolerants a la lactosa, és una nova demostració de la perfecta simbiosi entre les faves i la menta. El resultat és un plat d'arròs lleuger i refrescant, ideal per degustar en un dia d'aquesta primavera que estrenem en un parell de setmanes!
El tret distintiu d'aquest plat són les tallarines, que adopten aquest color negre (i un sabor inequívocament marí) perquè porten incorporada tinta de calamar. Un cop bullida la pasta, escalivar el pebrot vermell, saltem les faves i muntem el plat. El condimentar amb pebre de Caiena en pols.