LA MÀGIA

Què és la màgia?

A la màgia se l’anomena de tres maneres diferents:

Màgia: és la realització d’efectes sobrenaturals mitjançant poders ocults. També s’associa aquest terme amb la bruixeria i la fetilleria.

Il·lusionisme: és l’art de crear il·lusions, fent veure al públic efectes màgics utilitzant un truc secret.

Prestidigitació: aquesta paraula ve de presti, que significa ràpid, i dígit, que significa dit, és a dir, rapidesa amb els dits. És l’ il·lusionisme fet amb destresa.

Els il·lusionistes són actors que representem el paper de mags, fent veure efectes meravellosos, manipulant els objectes i la ment dels espectadors, utilitzant objectes trucats, tècniques escèniques i psicològiques.

Un mag crea un món d’il·lusions, somnis i fantasies on tot és possible. Pot aconseguir que una persona floti en l’aire, fer aparèixer coloms d’un mocador o simplement que desaparegui una moneda.

La bellesa d’un joc de màgia depèn de l’actuació de l’artista que la interpreta, perquè la màgia és l’art de fer coses impossibles per mitjans naturals.

La màgia es divideix en dues grans branques:

· Màgia d’escena

· Màgia de prop

Màgia d’escena

La màgia d’escena es realitza per a un nombre elevat d’espectadors. S’actua en teatres o llocs similars. Els objectes i materials que s’hi utilitzen han de ser molt visuals donat que el públic es troba a una certa distància.

Manipulació: és l’especialitat en la qual el mag fa gala de la seva habilitat fent aparèixer i desaparèixer objectes, canviar-los de color... Cartes, boles, mocadors són alguns dels objectes més utilitzats. Aquesta branca de l’ il·lusionisme requereix moltes hores de pràctica i les representacions solen anar acompanyades per música.

Màgia general: és el tipus de màgia més estès entre els mags de tot el món. Els objectes utilitzats són: cordes, flors, mocadors, bastons, anelles metàl·liques, coloms, conills... És molt vistosa si es fa amb un saber estar a l'escenari i amb una bona presentació.

Grans il·lusions: és la que combina grans aparells amb persones i sovint amb animals exòtics com lleons, tigres... Es fa als teatres o grans espais per a un nombre elevat d’espectadors. Tallar a una bella ajudant en dos, fer levitar a una persona, fer aparèixer màgicament un elefant, desaparèixer un avió, són exemples d'aquesta branca.

Màgia còmica: és una màgia divertida que intenta aconseguir que el públic rigui i alhora que es sorprengui i il·lusioni. Per aconseguir-ho el mag utilitza presentacions amb situacions còmiques, errors inesperats, acudits, trucs graciosos...

Mentalisme: llegir la ment d’un espectador, telepatia o predir alguna cosa que succeirà, són alguns dels efectes que es presenten com a reals en aquest tipus de màgia, encara que en realitat són efectes simulats. A Espanya s’hi destaca Anthony Blake, amb la seva popular frase final: Tot el que heu vist és producte de la vostra imaginació.

Escapisme: Harry Houdini ha estat indubtablement el mag més famós en aquest gènere. Escapar emmanillat de peus i mans, de camises de força, de perillosos lligams en una presó, de tancs plens d'aigua..., van ser algunes de les seves famoses i publicitàries gestes.

Màgia de prop

Màgia de prop: es fa per a un nombre petit d'espectadors que normalment són pròxims a l'il·lusionista.

Cartomàgia: és la màgia realitzada amb cartes. Normalment s’empra la baralla francesa o de pòquer, per les seves característiques -els colors del seus pals, el nombre de cartes (54)- donat que amplia les possibilitats de fer jocs de màgia.

Micromàgia: és la que es realitza molt de prop, davant petits grups d'espectadors, des de pocs centímetres fins a uns dos o tres metres. És molt espectacular, perquè tot passa a prop dels ulls del públic. És un tipus de màgia que es pot fer en qualsevol lloc i quasi amb qualsevol cosa. Normalment s’utilitzen: monedes, gobelets, petites esponges, gometes i en general objectes de poca grandària. Per aquestes raons probablement fa que sigui la millor màgia per practicar quan s'està començant. També és coneguda com Close Up.

Història de la màgia

Des de temps immemorials, els humans utilitzen la seva imaginació, creant i realitzant efectes màgics. La màgia és tan antiga com l’home mateix.

El primer mag de la història que es coneix, era un egipci anomenat Dedi. Diuen que davant el faraó Khurfr, al palau de pedra de Memfis, va realitzar el primer efecte de màgia. Va consistir en tallar el cap d’una oca, tornar-li a col·locar i donar-li vida de nou. Altres sacerdots utilitzaven màgies per produir efectes extraordinaris com ara fer aparèixer fum verd o fer que les estàtues ploressin durant cerimònies religioses.

En l'antiguitat clàssica de Grècia i Roma, els mags empraven les seves habilitats per oferir entreteniment al públic. Es creu que el joc dels gobelets té el seu origen en aquesta època. Podem trobar escrits del segle III aC en què el propi filòsof Sèneca parla amb admiració de les habilitats dels manipuladors de gobelets al carrer.

Al començament de l'Edat Mitjana, les creences supersticioses i les limitacions culturals de la majoria de la població, van convertir els mags en una seriosa amenaça. Les autoritats eclesiàstiques els perseguien per considerar les seves pràctiques demoníaques i de bruixeria. Com a resultat, milers d'homes i dones van ser detinguts i acusats. Tot i tractar-se d'una de les èpoques més fosques de la humanitat, en el període medieval el públic tenia accés a la màgia gràcies als mags de carrer, que viatjaven com a acompanyants de grups d'arts escèniques.

El Renaixement fa que torni a prendre força la màgia. L'anglès Reginald Scott escriu el que pot ser considerat com el primer tractat de màgia del món modern: El Descobriment de la bruixeria (The Discovery of Witchcraft) publicat en 1584. Aquest llibre dedica un capítol a la prestidigitació, explicant els trucs més coneguts d'aquesta època i deixant clar que aquests manipuladors no eren ni déus ni dimonis.

Al segle XVII predominen els artistes que treballen a l'aire lliure i executen els seus trucs per atraure la gent. La majoria treballava al costat de venedors d'elixirs, emprant la màgia com un pretext per poder vendre les excel·lències d'aquests miraculosos productes, lucrant-se a costa de la ignorància popular.

Per fi al segle XVIII l’ il·lusionisme adquireix més rellevància i se’l considera un Art. S'obren teatres dedicats a aquest tipus d'espectacles i es comença a innovar amb amagatalls secrets i efectes de llums.

A principis del segle XIX la màgia adquireix el grau de maduresa gràcies a Robert Houdin, el qual es presentava davant el públic correctament vestit, abandonant la xerrameca i utilitzant un llenguatge culte. Fou ell qui perfeccionà les tècniques antigues i en creà de noves. És anomenat El Pare de la Màgia Moderna. Gràcies a ell, la màgia es va popularitzar extraordinàriament.

Al segle XX la màgia va continuar sent un espectacle teatral i, poc a poc, gràcies a la revolució de les comunicacions, ha arribat a tots els racons del planeta.

Alguns dels mags més importants a tot el món: Sant Joan Bosco, Robert Houdin, Harry Houdini, Mèliés, els Davenport, Jasper Maskelyne, Fu-Manchu, Okito, Fred Kaps, René Lavand, Juan Tamariz, David Copperfield, Màgic Andreu, Enric Magoo (Premi de la Federació Internacional de Societats Màgiques), La Capsa Màgica, Mag Lari, Fructuós Canonge, Joaquim Partagás...