CONTEXT HISTÒRIC
Per entendre aquest gran desenvolupament que va tenir l’art romànic, a tot Europa, durant l’Edat Mitjana, cal que tinguem en compte dos factors principals:
a) Per una banda, com ja hem vist a l’assignatura de Geografia i Història, la societat medieval era una societat profundament religiosa, on l’Esglèsia catòlica tenia una gran influència sobre la vida privada de les persones (creences, cerimònies, relacions entre persones i entre les persones i Déu…) i també sobre la vida pública de la comunitat (celebracions, festivitats, normes morals…).
A més, l’Esglèsia era també la dipositària de la cultura i els sabers de l’època, a través, sobretot, dels monestirs i les seves biblioteques, la còpia de textos que feien els monjos, i del control del poc ensenyament que hi havia en aquell moment.
b) Per altra banda i, paral·lelament, a partir del segle XI, deixen de produir-se grans invasions extrangeres com les que hi havia hagut durant tota l’Alta Edat Mitjana, i comença un periode de relativa pau i tranquil·litat que
redueix el clima de por i recerca de protecció que havia caracteritzat el feudalisme,
i afavoreix també el desenvolupament social, econòmic i cultural, als regnes d’Europa.
Amb aquests dos factors a la vegada, la cultura religiosa podrà expandir-se per tot Europa a través dels seus monestirs, i podrem parlar d’una nova “moda”, un nou estil artístic, el Romànic, que tindrà unes particularitats molt característiques en arquitectura, pintura i escultura.