La composició és el procés d'ordenació dels diferents elements formals i de les formes que hi ha a les obres amb l'objectiu de crear harmonia i equilibri. 

Hi ha diferents esquemes que ens ajuden a veure la composició que hi tenen les obres. També hi ha regles que ens ajuden a entendre com funcionen els pesos visuals. Els pesos visuals fan referència a aquells elements que generen la sensació de més pes o lleugeresa dins l'espai de l'obra. Per exemple, els colors foscos, els colors saturats i els contrasts generen la sensació de més pes que els clars o els transparents.

També sabem que hi ha àrees de més atracció visual i que per tant generen més pes com són les parts més lluminoses, les més grans, els elements que estan aïllats  i les parts baixes de les obres.

Sense dubte, factors com l'enquadrament (primer pla, pla mitjà, pla de conjunt...) són també una part important de la configuració, de la composició de l'obra, ja que cada pla comunica d'una forma diferent.

Les obres pictòriques solen tenir unes línies de força que ajuden a fer més potent la seva composició. La composició pot ser oberta o tancada. És tancada quan hi ha un centre sobre el qual gira la resta dels elements que hi ha a la pintura. És oberta quan els seus elements s'organitzen sense girar al voltant d'un centre. Aquí trobarem  una estructura compositiva oberta en forma d'aspa, diagonal… mentre que la composició tancada estarà lligada a estructura com la quadrada, circular.... 

Hi ha de molts tipus d'estructura encara que, però que podem dir que entre les més habituals es troben les següents:

El ritme és la combinació i successió de les formes de l'obra seguint un ordre que té en compte tant els espais buits com els plens. 

Podem parlar de tres ritmes destacats que es poden trobar a les obres: de repòs, moviment i d'equilibri.

Parlem de repòs quan predominen línies horitzontals i pesos en la zona inferior de la imatge, que donen una sensació d'immobilitat i repòs. 

Parlem de moviment quan observem elements i línies en direccions diverses, ondulants, caòtiques…

Parlem d'equilibri quan veiem elements o figures verticals que se sostenen en un ordre que dona sensació d'equilibri (no hi ha caos i moviment pero tampoc la immobilitat o descans dels ritmes en repòs).

 L'estil fa referència a la manera creativa que té de pintar un artista o fins i tot a la manera creativa que té un conjunt d'artistes en un moment determinat de la història i que pot crear un moviment artístic amb el qual comparteixen característiques en la seva manera de pintar. 

L'estil a vegades és tan únic que només mirant l'obra podem saber a qui pertany. Això bé donat pel tipus de pinzellada (ampla, solta, minuciosa, gruixuda, ràpida…) el color, la llum, el ritme … I, entre altres coses, per si la pintura és molt dibuixística o pictòrica.

Una obra és dibuixística quan podem observar una degradació suau dels colors en les figures i objectes, delimitats per contorns ben definits.
En canvi, en una obra pictòrica podem identificar la pinzellada, el color es barreja en taques en comptes de difuminar-se suaument i no hi ha una línia o contorn tancat que delimita les figures o objectes. Es pot apreciar la qualitat matèrica de la pintura.