«L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món».

Pablo Freire

Doctor en Educació - Formador - Facilitador- Mentor

Trajectòria professional

Formació al llarg de la vida

Doctor en Educació i Societat per la Universitat de Barcelona, Llicenciatura en Pedagogia i Màster en Intervencions Socials i Educatives, per la mateixa universitat. Diplomatura en Educació Social (URL). La meva trajectòria també inclou formació inicial com a Tècnic en Animació Sociocultural i Turística.

Una trajectòria àmbit social.

He orientat la meva carrera cap al treball amb infància i adolescència, acumulant més de 20 anys d’experiència en aquest camp. Els meus inicis van ser en l’escoltisme i l’animació sociocultural, on vaig coordinar diversos projectes en l’àmbit associatiu, incloent-hi estades internacionals que vaig compaginar amb la tasca d’educador social amb centres de màxima complexitat.

Experiència docent

Amb el desig constant de continuar aprenent, em vaig iniciar en la docència com a professor de secundària i en cicles formatius. Amb més de 20.000 hores de docència acumulades, actualment exerceixo com a professor Associat en el Departament de Pedagogia Aplicada a la UAB. I professor col·laborador a la UOC. També ofereixo formacions, mentories, xerrades i tallers destinats a famílies i professionals del sector socioeducatiu.

Col·laboracions mitjans de comunicació

He col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, entre ells: Els Matins de Ràdio 4, Ràdio Molins de Rei, Social.cat, entre d'altres.

Declaració de bones intencions:

6 irrenunciables.

La meva visió sobre l'ensenyament i l'aprenentatge

Ecosistemes d’aprenentatge.

L’aprenentatge ha d’anar molt més enllà de les quatre parets de l’aula i de la figura del docent. És essencial fomentar aprenentatges connectats amb la realitat de la comunitat i del seu entorn, aprofitant totes les oportunitats que es presentin en qualsevol moment i espai. Així, es crea un ecosistema educatiu ric i divers.

2. El clima social.

És fonamental crear ambients acollidors i motivadors per a l’aprenentatge, que promoguin la comunicació, la interacció, el sentiment de pertinença i l’autoestima. Un bon clima social és un multiplicador del coneixement, ja que afavoreix un entorn on l’aprenentatge pot florir.

3. Metodologia.

Per promoure l’èxit educatiu, és necessari transformar el "COM". La societat industrial del segle XX i l’aprenentatge memorístic han quedat enrere. La classe tradicional ha evolucionat, donant pas a noves metodologies que conviuen amb la classe magistral. Aprenem mentre fem, de manera col·laborativa, amb un rol més actiu dels participants, immersos en un aprenentatge vivencial i significatiu.

4. Les tecnologies de la informació.

Les TIC no són un fi en si mateixes, sinó un mitjà per assolir objectius educatius. Quan estan integrades en una metodologia adequada, les tecnologies poden fer l'aprenentatge més significatiu i rellevant. Cal utilitzar-les amb sentit i intenció, per enriquir el procés educatiu.

5. La figura del docent.

El rol del docent ha de ser redefinit com el d’un acompanyant en el procés d’aprenentatge dels alumnes, un catalitzador del saber. El formador ha de tenir un bon coneixement sobre com s’aprèn, juntament amb habilitats socials i humanes sòlides. És important valorar l’esforç per sobre dels resultats, posant èmfasi en les potencialitats i el talent dels alumnes.

6. Finalitat de educació.

L'educació ha de buscar l’empoderament dels participants en el seu propi procés formatiu. Cal anar més enllà dels continguts teòrics i centrar-se en estratègies i recursos que permetin resoldre problemes reals. També és crucial potenciar els valors i les actituds. Sense benestar no hi pot haver un aprenentatge autèntic.