El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona. És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. Es va iniciar el 1882 i es calcula que s'acabarà el 2026.

Què és el trencadís?

El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte,típic de l'arquitectura modernista.

Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en l'ús de les rajoles ceràmiques, però Antoni Gaudí va proposar uns sistemes fins aleshores inèdits. Josep Maria Jujol i Gibert va ser l'encarregat d'aplicar-les i qui li va donar la personalitat característica.

Utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, emplaçada a Esplugues de Llobregat, i també trossos de plats i tasses de cafè de pisa blanca d'altres manufactures d'Espanya. També va utilitzar rajoles de ceràmica i el mosaic amb la tècnica de l'opus tessellatum.

Per tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar ceràmica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superfície llisa i polida i alhora la superfície tridimensional de la seva arquitectura per causar el màxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.

La tècnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca Güell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convertí en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.

En trossejar les rajoles que ja tenien la seva pròpia decoració i fer una nova composició sense res a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a més a més barreja amb fragments de diferents peces, s'aconsegueix efectes visuals peculiars i distintius de la tècnica.

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample. Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

"és un somriure arquitectònic, d'una explosió de plaer compositiu de qui es troba en ple domini del seu propi i personal estil, que li permet deslligar-se de tota imitació o de tota escola contemporània o històrica."

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.

La Casa Milà, també coneguda com «La Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1912.

Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, natural de Reus i vídua de l'acabalat indià Josep Guardiola i Grau. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

Arquitectònicament és considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.

L'any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional.Des de l'any 2013 és la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera, que gestiona les diverses exposicions i activitats que s'hi fan i les visites a l'edifici.

El Palau Güell és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1886 i 1890. El palau està situat al carrer Nou de la Rambla núm. 3-5 de Barcelona, al barri del Raval. L'empresari i mecenes barceloni Eusebi Güell va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar, que havia de ser també un punt de trobada de la burgesia d'aquell moment. És la primera obra de gran envergadura que Eusebi Güell va confiar a Gaudí i destaca per com l'arquitecte va concebre l'espai i la llum.

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitza una sèrie d'obres inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment l' art mudèjar i nassarita. Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs parabòlics, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.

L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d'arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, l'eix principal i vertebrador de l'edifici.

Al terrat hi ha vint xemeneies que, lluny de ser tractades com a simple xemeneies Gaudí les va concebre com a escultures. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins a arribar a assolir resultats espectaculars a la Casa Milà.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col·laboració de l'arquitecte del seu taller Francesc Berenguer, el mestre forjador Joan Oñós, l'ebenisteria d'Antoni Oliva i Eudald Puntí, la decoració, vitralls i mobiliari de Francesc Vidal i Jevellí i la pintura d'Aleix Clapés i Puig.

El Palau va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional el 1984