S'obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques. Hi han dos tipus: sintètiques i artificials.
S'obtenen a partir de polímers sintètics derivats del petroli. Es poden dir fibres de laboratori.
Exemple- Raió(viscosa)
S'obtenen a partir de polímers naturals con la cel·lulosa d'algunes plantes.
Exemple- Poliester
Són fibres que les proporciona la natura. Hi han tres tipus: vegetals, animals i minerals.
Procedeixen de matèries animals, com els pèls o les secrecions d'alguns cucs.
S'obtenen a partir de fruits, llavors, tiges o fulles de plantes.
S'obtenen a partir de materials inorgànics.
Per saber com es veien en el microscopi les fibres i, quina era la seva forma al cremar-se, vam anar al laboratori i vam començar a fer una fitxa tècnica de cada una de les fibres que teníem:
llana de roca - poliester - cotó - llana de xai - nilon
La llana de roca crema molt lent. El seu aspecte cremat es gairabé el mateix; el color es torna més grisos. L'olor que desprèn es de fulles cremades.
El poliester crema molt ràpid, deixa un aspecte de plàstic desfet i olora pràcticament a plàstic fos.
El cotó crema molt ràpid, deixa un residu mínim i molt negre, l'olor que despren a l'hora de cremar es similar a la del paper cremat.
La llana de xai es un teixit que crema ràpid i deixa un aspecte més carbonitzat. L'aroma que desprén és similar a la de carn cremada.
La forma de cremar del nilon és ràpida, deixa un aspecte de plàstic, similar al del poliester i fa olor de silicona.
Per tal de determinar l'origen i els materials utilitzats en la nostra roba, vam iniciar el procés d'etiquetatge. Cada grup es va encarregar de les seves etiquetes...
Per analitzar els materials més utilitzats i els seus orígens en la roba, vam confeccionar un gràfic que mostrava la distribució d'etiquetes segons si eren naturals o sintètiques, i si estaven fetes de cotó, llana, etc. Es va constatar que el material més present en les peces de roba era el cotó, però també es va observar que un 50% de les etiquetes indicaven que la roba que solíem portar estava feta de polièster.
Aquesta situació era preocupant ja que el polièster és un material altament contaminant i es degrada lentament, ja que es tracta d'una substància química.