5. Fibres
Abans de començar a prototipar però, havíem de saber un mínim en les fibres així que vam fer una masterclass en aquest tema.
QUÍMIQUES
S'obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques. Hi han dos tipus: sintètiques i artificials.
SINTÈTIQUES
S'obtenen a partir de polímers sintètics derivats del petroli. Es poden dir fibres de laboratori.
Exemple- Raió(viscosa)
ARTIFICIALS
S'obtenen a partir de polímers naturals con la cel·lulosa d'algunes plantes.
Exemple- Poliester
NATURALS
Són fibres que les proporciona la natura. Hi han tres tipus: vegetals, animals i minerals.
ANIMALS
Procedeixen de matèries animals, com els pèls o les secrecions d'alguns cucs.
Exemple- Llana
VEGETALS
S'obtenen a partir de fruits, llavors, tiges o fulles de plantes.
Exemple- Cotó
MINERALS
S'obtenen a partir de materials inorgànics.
Exemple- Amiant
LABORATORI
Per saber com es veien en el microscopi les fibres i, quina era la seva forma al cremar-se, vam anar al laboratori i vam començar a fer una fitxa tècnica de cada una de les fibres que teníem: Llana de roca, poliester, cotó, llana de xai i el nilon
La llana de roca a l'hora de cremar-se es crema molt lent, l'aspecte que deixa es casi el mateix l'únic és que acaba sent una mica grisa, la olor que despren es de fulles cremades.
El poliester a l'hora de cremar-se es crema molt ràpid, deixa un aspecte de plàstic desfet i olora preacticament a plàstic fos.
El cotó es crema molt ràpid, deixa un residu mínim i molt negre, l'olor que despren a l'hora de cremr es similar a la del paper cremat.
La llana de xai es un teixit que es crema ràpid, quan es crema deixa aspecte de carbo i olora a carn cremada
La forma de cremar del nilon és ràpida, deixa un aspecte de plàstic, similar al del poliester i fa olor a silicona.
Etiquetes
Per tal de determinar l'origen i els materials utilitzats en la nostra roba, vam iniciar el procés d'etiquetatge. Cada grup es va encarregar de les seves etiquetes...
Per analitzar els materials més utilitzats i els seus orígens en la roba, vam confeccionar un gràfic que mostrava la distribució d'etiquetes segons si eren naturals o sintètiques, i si estaven fetes de cotó, llana, etc. Es va constatar que el material més present en les peces de roba era el cotó, però també es va observar que un 50% de les etiquetes indicaven que la roba que solíem portar estava feta de polièster.
Aquesta situació era preocupant ja que el polièster és un material altament contaminant i es degrada lentament, ja que es tracta d'una substància química.
