EVOLUCIÓ DE LA BELLESA AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART
EVOLUCIÓ DE LA BELLESA AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART
Art Gòtic
La bellesa femenina en aquesta època solia ser dones altes, primes i de cabells rossos. Els cabells bruns, era considerat un color infernal. La moda era portar els cabells tenyits.
PENTINATS: les trenes que es podien entrellaçar cintes o tires de joies i desfer-les era símbol d'erotisme. Els cabells mullats que simbolitzava virginitat, mentre que les casades els portaven recollits al clatell.
COLOR DE PELL: la bellesa exigia que les dones tinguessin una pell blanca i llisa. Per aconseguir-ho feien servir maquillatge i cremes.
Aquesta estètica no admetia pèl.
ESCULTURES:
És un estil artístic medieval destacat per expressivitat, el detall i l'espiritualitat.
Realisme Expressiu: Les escultures gòtiques busquen representar emocions i la realitat humana amb major detall i expressivitat.
Verticalitat i Allargament: Les figures tendeixen a ser allargades.
Ornamentació Detallada: L'escultura gòtica es caracteritza per molt de detalls.
Narrativa Religiosa: Les escultures en catedrals conten històries bíbliques i relats, transmetent ensenyaments religiosos.
S. XV- XVI- RENAIXEMENT:
PENTINAT: Se seguien tenint els cabells llargs i cabelleres rosses.
ASPECTES FÍSICS: La pell blanca estava de moda, però havia de tenir matisos rosats en forma de galtes rosades o alguna cosa similar. També es consideraven desitjables els braços i les cames carnosos, els malucs amples i un ventre rodó.
ADORNS: Els talons de les sabates es portaven excessivament adornats.
ESCULTURES:
Les escultures es caracteritzen pel realisme, l'estudi de l'anatomia humana i l'ús de proporcions clàssiques. Se centra a representar figures naturals i expressives, tant de temes religiosos com mitològics.
PINTURES:
La recuperació de temes, com l'harmonia, la mitologia grega o la perfecció de les proporcions com a símbol de bellesa. Presentar una contraposició total al fosc període precedent, el gòtic. Per primera vegada, els artistes van començar a signar les seves obres i es van fer famosos, mestres universals de la pintura provenen d'aquest període i les seves obres són apreciades fins avui.
La Mona Lisa
És la pintura, realitzada per Leonardo da Vinci.
ESCULTURES:
L'escultura renaixentista, els seus artistes es caracteritzaven per tenir coneixements en ciències com les matemàtiques, l'anatomia i la física. D'aquesta manera aconseguirien assolir la perfecció en la representació d'un cos humà proporcionat
s. XVII- XVIII - BARROC
A l'Espanya del segle XVII, les dones feien servir tota mena de productes per aconseguir una pell clara i rosada. També hi havia preocupació per la vestimenta i els pentinats, cosa que no va passar durant l'edat mitjana. Al Barroc aquesta preocupació es torna una obsessió per a les classes altes, que inverteixen temps i diners a aconseguir els pentinats més extravagants. Aquesta època destaca pels cossos més voluminosos, malucs amples, i cintura més estreta. Braços amples i com en èpoques anteriors, la pell blanca continua. Si tu tenies aquestes qualitats era un símbol de salut i diners. En els homes els interessa molt aconseguir una dona així, ja que significava que tenia prou poder adquisitiu per mantenir-la.
PINTURES:
Una de les característiques de la pintura barroca més representativa és l'ús de la llum, jugant amb la tècnica del tenebrisme, que ocultava part del quadre a les ombres, en un joc de fortes llums i ombres.
ESCULTURES:
Característiques següents:
Es va imposar el realisme i el naturalisme.
Les escultures representaven personatges amb una expressivitat dels sentiments molt intensos.
Les figures van adquirir una gran mobilitat, energia i vitalitat. Sovint s’enllaçaven en composicions complexes, contorsions i postures forçades.
Es van crear efectes lluminosos amb els plecs de la roba i els gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra.
ROMANTICISME
Es va caracteritzar per centrar-se en la sensibilitat emocional i la subjectivitat. Va rebutjar les regles d'ordre, simetria i raó del Neoclassicisme, i va celebrar una altra manera de veure la bellesa, que donava més importància a l'esperit creatiu, la intuïció i les passions. Es buscava inspiració en èpoques passades o en llocs llunyans.
PINTURES:
En pintura, els autors romàntics van mostrar interès per reflectir els valors de l’època en uns quadres que es representaven recreant molt moviment, utilitzant colors brillants que omplien de llum les obres, representant paisatges violents i plens de contrastos, i expressant sentiments extrems i apassionats, sovint inspirats en temes orientals.
ESCULTURES:
Va ser un estil artístic únic de la època que destacava per com bé estava identificat amb el moviment de la època, el qual es basava a anar contra els ideals classistes i neoclassicisme d'altres estils artístics.
Característiques:
Naturalesa i emoció: buscaven evocar l’emoció humana a través de gestos i expressions mediant cada estil de l'escultor. Fins i tot arribaven a combinar elements de la naturalesa i amb elements humans per representar idees més concretes.
Idees pures: expressaven idees directes de cada escultor, és a dir creacions de cada artista sorgia purament de la seva inspiració personal sense interferència d’altres factors no naturals, però la naturalesa és un dels principals factors que influencien als escultors d’aquella època.
REALISME
Va tindre un gran impacte en l’art a finals del segle XIX siguin una peça clau, ja que va acabar amb el romanticisme. Van tindre aquest gran impacte, ja que es va expandir a l’Amèrica Llatina, cosa que va generar el gran impacte social. Va ser una època important, ja que mitjançant les obres d’art s'ensenyaven les injustícies i fortes realitats sobre l'època. L'objectiu dels artistes és demanar justícia per les víctimes d’aquelles situacions.
PINTURES:
Es caracteritza per representar la realitat de manera fidel, sense embelliments ni idealitzacions.
Els artistes d’aquest moviment es van centrar en la vida quotidiana, donant importància a escenes comunes i destacant el treball diari.
Moltes obres tenien una mirada crítica sobre la societat, tocant temes com la pobresa, la injustícia i les desigualtats socials.
Es caracteritzaven per un gran detallisme de la natura i la figura humana.
Aquest estil es va oposar al Romanticisme, que sovint idealitzava la realitat, i va apostar per plasmar la veritat tal com era. Els artistes realistes treballaven a partir de l’observació directa, pintant escenes reals i capturant la llum i els colors amb autenticitat. A més, van explorar una gran diversitat de temes, des de retrats fins a escenes de la vida rural i urbana.
ESCULTURES:
Es caracteritza per la seva fidelitat a la realitat, buscant representar els objectes de manera precisa i detallada.
Els escultors tenen una gran habilitat tècnica, capturant cada detall de humana, amb ombres i textures que generen un efecte molt real..
A diferència d’altres estils, no intenten idealitzar les figures, sinó que mostren les imperfeccions i característiques úniques de cada persona.
També se centren en escenes de la vida quotidiana, fa veure la bellesa de les situacions comunes.
Intenta trensemtre emocions autèntiques, reflectint estats d’ànim i experiències humanes amb profunditat i sinceritat.
Van innovar en l’ús de materials com el bronze, obrint noves possibilitats.
EVOLUCIÓ DE L'AMOR AL LLARG DE LA HISTÒRIA DE L'ART
L'amor i el matrimoni no sempre han tingut el mateix significat, el matrimoni sovint ha estat una qüestió d'interès. A totes les cultures existeix el matrimoni, el seu sentin ha anat canviats molt el llarg del temps i també les maneres d'estimar-se al llarg del temps, des de l'època clàssica fins a l'actualitat.Sempre han estat presents en tots els tipus de societats, però han estat entesos de manera molt diferent al llarg de la història. Sovint, l’amor i el matrimoni no han anat junts. A través d’obres d’art pots arribar a comprendre com ha anat canviat.
Amor Clàssic
En l'antiga Grècia i Roma, l'amor es representava en diverses formes, des de l'eròtic fins al platònic. Les escultures i pintures destacaven la bellesa idealitzada del cos humà, simbolitzant l'atracció física i l'amor diví. Figures com Eros (Cupido en la mitologia romana) eren freqüents en l'art, representant el desig i la passió.
Amor Cristià
Amb l'arribada del cristianisme, l'amor va adquirir una dimensió espiritual. L'art gòtic es va centrar en l'expressió de l'amor diví i l'espiritualitat, amb escultures i vitralls que representaven escenes bíbliques i la devoció religiosa. Les figures es caracteritzaven per una expressivitat intensa i una orientació vertical que suggeria una connexió amb el diví
Amor Cortès
Durant l'edat mitjana, especialment en les corts europees, va sorgir el concepte de l'amor cortès. Aquest tipus d'amor, sovint secret, es reflectia en la literatura trobadoresca i en l'art de l'època. Les miniatures i il·lustracions mostraven cavallers servint dames, simbolitzant la devoció i el servei amorós. Aquest amor es considerava ennoblidor i sovint es vinculava amb ideals de lleialtat i honor.
Amor a Pagès
En les societats rurals, l'amor i el matrimoni estaven estretament lligats a les tradicions i les necessitats econòmiques. L'art reflectia escenes de la vida quotidiana, com festes populars i cerimònies matrimonials, destacant la comunitat i els costums locals. Aquestes representacions mostraven un amor pràctic i arrelat en les realitats de la vida agrícola.
Amor Romàntic
Al segle XIX, el moviment romàntic va posar l'accent en l'expressió emocional i la subjectivitat. L'art romàntic es caracteritzava per la representació de paisatges dramàtics i escenes que mostraven sentiments intensos. Les pintures sovint mostraven amants enmig de la natura, simbolitzant la passió i la connexió emocional profunda. Aquest període va destacar per l'exaltació de l'amor com a força transformadora i sovint tràgica.
Amors d'Avui
En l'actualitat, l'art moltes formes d'amor, reflectint la diversitat i la complexitat de les relacions humanes. Les obres contemporànies toquen temes com l'amor igualitari, les identitats de gènere i les noves dinàmiques relacionals. Aquestes representacions desafien les nocions tradicionals de l'amor i celebren la pluralitat de les experiències amoroses en la societat moderna.
Aquesta evolució en la representació de l'amor a l'art demostra com les concepcions amoroses han canviat al llarg del temps, influenciades per factors culturals, socials i religiosos. L'exposició "T'estimo? Una història de l'amor i el matrimoni" ofereix una mirada profunda a aquestes transformacions, destacant com l'art reflecteix i modela la nostra comprensió de l'amor i les relacions humanes.