Va ser l'1 de novembre del 1946, quan encara s'anomenava BBA (Basketball Association of America) i va ser fora EUA on es va jugar el primer partit del qual actualment coneixem NBA.
En aquells moments els EUA era un país de fútbol americà i sobretot de béisbol. El bàsquet era una un esport d'essència universitaria.
Era també l'època de postguerra. La ll guerra mundial acabava de finalitzar amb victòria aliada i els EUA comptava amb una prosperitat econòmica no vista des d'abans dels anys vint.
Walter A. Brown, empresari i amo del Boston Garden, va pensar a crear una activitat més. Crear una altra lliga, una que es jugui quan la lliga d'hockey estigui parada. Necessitaven trobar un esport que es jugués en espais tancats, que fos conegut pel públic i que en aquell moment no tingués una gran competència en l'àmbit professional. Ningú va tenir una millor idea que Irish, exjugador de bàsquet, va proposar el bàsquet i així va ser.
El 6 de juny de 1946, es va dur a terme una reunió en la qual va començar allò que més endavant s'anomenaria NBA. Van ser 19 les persones reunides en aquella sala, tot tipus de rols: futurs entrenadors, general managers, propietaris de franquícies i Maurice Podoloff. Avui en dia Podoloff és una autèntica llegenda de la lliga i qui li dona nom al trofeu MVP. A la reunió van fer oficials 11 ciutats amb franquícia (Boston, Buffalo, Chicago, Cleveland, Detroit, Indianapolis, Nova York, Philadelphia, Pittsburgh, Providence, St. Louis, Toronto i Washington) i es van crear les bases de la competició. Es va decidir que cada equip es quedaria els diners que guanyés a la taquilla dels partits locals i no utilitzarien jugadors de la universitat fins que haguessin acabat el cicle de 4 anys i que el límit salarial seria inicialment de $40.000, amb entrenador. Un cop pagat el preu per entrar a la lliga, tansols mil dòlars, es va fer oficial: començava la BBA.
Va haver una segona reunió quan faltava només un mes per començar la competició on es va decidir que es jugarien 12 minuts per quart i les plantilles eren de 10 a 12 jugadors. El límit salarial va crèixer fins als $55.000. Ara sí, estava tot llest per començar la lliga.
De les 11 franquicies només 3 segueixen en peu.
Acabada la primera temporada, Cleveland, Detroit, Pittsburg i Toronto van decidir no formar part de la competició el pròxim any. A més a més existia una altra lliga (NBL) que els preocupava. Podoloff sabia que amb el temps, podria aconseguir que la BAA sigues la lliga principal. Entre el segon i tercer any de la lliga, Podoloff va conseguir un moviment que va canviar el bàsquet nacional per sempre.
A principis d'agost, les oficines de la BBA, es va formar l'NBA. Set franquicies de la NBL es van incorporar a la BAA i s'anomenaria NBA (National Basketball Association). Per primera vegada la lliga tindria 3 divisions.