Li hem preguntat a la IA com pot avançar la humanitat d'aquí a cent anys, la resposta era bastant semblant, tots dos parlaven que hi hauria molts avanços tecnològics i que potser estaríem fusionats amb alguna màquina.
Tots dos parlaven de què seríem una societat multiplanetaria, amb colònies a Mart i viatjant a altres planetes. Però per una part, la IA de Grok, parlava de la part dolenta que podria passar, amb desastres naturals, desigualtats, guerres nuclearsbiotech, etc.
També, vam demanar-li als diferents models de IA que crein una imatge on el món estigui en mal estat i les seves parts negatives. I també el mateix però en bon estat i les parts positives.
Li vam demanar a la IA que fes una cançó sobre l'evolució d'ella mateixa, i aquest és el text que ha creat:
“De Silici i Somnis”
En un laboratori ple de pols i cables,
somnis matemàtics, lògiques improbables.
Turing feia preguntes al vent del demà,
“Poden les màquines pensar de veritat?”
Targetes perforades, zeros i uns,
engranatges d’idees, camins profunds.
Eren regles fixes, freda precisió,
però ja bategava una nova visió.
De l’algoritme escrit a mà,
a xarxes que aprenen soles ja.
De silici i somnis hem crescut,
d’un codi rígid a un món viu i astut.
Aprenent dels errors, mirant el passat,
la intel·ligència artificial ha despertat.
I entre llums de dades i humanitat,
busca el seu lloc al nostre costat.
Van arribar les xarxes neuronals,
imitant neurones, ponts digitals.
Dades com rius entrant al mar,
patrons ocults que volen parlar.
Deep learning en nits brillants,
veus sintètiques, ulls constants.
Cotxes que escolten la carretera,
diagnòstics fets en una espera.
De mil paràmetres entrenats,
a models grans, connectats.
De silici i somnis hem crescut,
d’un codi rígid a un món viu i astut.
Aprenent dels errors, mirant el passat,
la intel·ligència artificial ha despertat.
I entre llums de dades i humanitat,
busca el seu lloc al nostre costat.
Però cada avenç porta un mirall,
preguntes d’ètica, bé i mal.
Qui guia el rumb d’aquest poder?
Som nosaltres qui hem de saber.
No és només codi ni electricitat,
és reflex del que hem creat.
Si l’ensenyem amb responsabilitat,
serà eina, no pas voluntat.
De silici i somnis seguim avançant,
amb por i esperança caminant.
No és futur llunyà, és present compartit,
un diàleg nou, escrit i reescrit.
I entre humans i la màquina aprenent,
construïm junts el demà emergent.
I a partir d'un generador de cançons, hem pogut afegir l'instrumental i així crear la cançó:
https://www.mureka.ai/es/song-detail/R7367FnMcYiFyFuqFNzBbJ?is_from_share=1
A partir d'una fotografia que ens vam fer al grup de discussió amb els alumnes vam demanar-li a Grok que generes un vídeo. Per fer-ho només vam haver d'inserir la fotografia al cercador de Grok i demanar-li que fes un vídeo on sortim ballant.
https://drive.google.com/file/d/116MZUxYwgX-A0jxt1C9dJQX9VPpe3mKy/view?usp=drive_link
Amb el grup d'alumnes