GRAFOMOTRICITAT

La grafomotricitat és la disciplina científica que descriu l'acte gràfic, mitjançant l'anàlisi de les coordinacions produïdes pel cervell als segments superiors del cos humà, degudament lateralitzats, i la seva implicació en les produccions obtingudes per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i instrumentalització dels objectes externs, i que, a la vegada, explicita la configuració evolutiva dels signes gràfics dels infants, abans i després de l'escriptura alfabètica, segons els processos comunicatius i simbòlics que generen estructures subjacents i operacions cognitives en l'individu, les quals permeten la inculturació de models socials interactius fins a arribar a la comunicació escrita. 

Els instruments són aquells elements de l'entorn que ajuden a aconseguir el grafisme; són molt importants en el procés de maduració motora, i hem de seleccionar acuradament els moments per a introduir els diferents instruments. Trobem dos tipus d'instruments: Instruments naturals i instruments artificials. Entenem per instruments naturals les parts del cos de l'infant. D'aquesta manera el nen/a experimentarà l'activitat grafomotora amb el seu propi cos. Hem d'anar introduint les parts en un ordre determinat o recomanat que seria: Mans, dits i peus. Els instruments artificials són aquells que possibiliten obtenir el grafismes.  

El moviment s'ha d'experimentar primer amb tot el cos i després amb el gest gràfic. 

                                                                                                                         Viquipèdia. L'enciclopèdia lliure.

Hem provat de fer grafismes amb els dits a la sorra de platja,  a les safates amb cafè, amb guixos a les pissarres i amb retoladors a les pissarretes. També hem jugat amb les lletres imantades i confegir el nom...