Durant "la setmana internacional" a l'escola, gaudim de xerrades molt interessants realitzades per les famílies o per algunes persones que els hi proposem perquè tenen molt a dir.
La Neus, mare de la Judit, va venir a la classe i ens va fer una engrescadora xerrada sobre les Dones científiques i més concretament sobre les que s'han interessat pels primats.
Aquí us deixem la seva xerrada, perquè gaudiu tant com vam fer nosaltres.
Moltes gràcies Neus, ha estat un plaer.
Heu vist mai, alguna peli de l’Indiana Jones? Sabeu a què es dedicava, l’Indiana? Era professor d’història i arqueologia a la Universitat i de tant en tant anava a buscar tresors valuosos que estaven amagats feia molts anys sota terra i que tothom volia trobar.
Tresors que no volia dir que fossin riqueses en or i pedres precioses, eren tresors pel que significaven, per la importància que tenien per conèixer coses dels nostres avantpassats.
Mireu, el més buscat en arqueologia és trobar restes del moment en què uns quants primats es van anar posant drets i el seu cos va canviar de manera que ja no eren micos, sinó homínids. Les troballes més antigues que s’han trobat pertanyen als Australpithecus afarensis.
Coneixeu la teoria de l'evolució? Aquella que explica que els humans venim dels micos.
Douglas Johanson va trobar a Etiòpia els ossos d’aquesta noia: la Lucy. Tenia el crani petit com un ximpanzé, i tot i que encara anava molt pels arbres, caminava dreta. Diuen que va morir al caure d’un arbre molt alt.
Però més antigues encara, són les petjades que va descobrir la Mary Nicole Leakey a Tanzània.
Això és molt interessant. Veureu.... Resulta que no molt lluny d'allà hi havia un volcà, i el vent anava portant cendra del volcà i anava cobrint tot el terra de cendra. Els animals que passaven per allà anaven deixant les petjades. Llavors el temps va canviar i va començar a ploure amb una pluja molt fina, d'aquella que et mulla una mica la cara però que encara no cal obrir els paraigües, i en mullar-se la cendra van quedar les petjades marcades com si fos ciment. Després va sortir el sol, i en eixugar-se aquesta mena de ciment va quedar dur com una pedra, amb la forma de les petjades marcada.
La Mary va trobar petjades de tota mena d’animals (hienes, gats salvatges, girafes, gaseles, antílops, elefants, búfals, ocells....) i també d’Australopithecus afarensis. I aquesta va ser la gran troballa, perquè va descobrir el següent:
Eren 3 individus que caminaven drets passejant, sense pressa, com si fossin una família. Un tenia els peus més grossos, l’altra més petits, i un nen o una nena que anava jugant a trepitjar les petjades que deixava un dels grans.
Aquestes petjades són de peus més semblants als nostres que als de simi.
Ara us vull parlar de la persona que va fer aquesta troballa, i també de qui va ser el seu marit.
La Mary Leakey era filla d’un pintor i d’una escriptora de novel·les. En una estada que va fer a França amb la família, va visitar un jaciment arqueològic i li va interessar molt el tema. Quan el seu pare va morir, la van apuntar a un convent de monges però allò no li agradava, de fet la van expulsar un parell de vegades. De seguida que va poder marxar d’allà, va començar a anar a conferències sobre arqueologia i a treballar fent les il·lustracions (sembla que dibuixava genial) del llibre d’una eminència en arqueologia, la doctora Gertrude Caton-Thompson
La Gertrude va ser la fundadora de l’escola britànica d’història i arqueologia, i era molt influent a la seva època. Va presidir la societat prehistòrica de l’University College de Londres i va ser membre de l’Acadèmia Britànica. Ella es va especialitzar en Egipte, després de tenir com a mestres a la Universitat a Margaret Murray (la primera persona especialitzada en escriptura jeroglífica), a Wiliam Flinders (descobridor de tècniques de mesura arqueològiques) i a
Dorothea Bate (zoòloga que amb només 22 anys ja havia descobert 15 espècies d’animals prehistòrics que no es coneixien abans).
Total, que els dibuixos que la Mary va fer pel llibre de la Gertrude van ser tan bons, que l'arqueòleg Louis Leakey també va voler que ella fes els dibuixos del seu llibre. Així va ser que es van conèixer la Mary i el Louis, i es van enamorar. Al cap d'un temps es van casar, i van tenir 3 fills.
Tots dos van fer excavacions a l'Àfrica, investigant com devia ser la vida dels nostres avantpassats.
I per saber-ne més, el Louis va tenir la genial idea d'investigar aquells animals que encara viuen ara i que s'assemblen més a nosaltres. Però investigar-los en el seu estat salvatge, per veure com es comporten quan viuen en llibertat. De fet ell va tenir la idea, però per això necessitava l'ajuda d'una persona molt especial. Havia de saber molt sobre simis, tenir capacitat d'observació, molta paciència, saber apuntar molt bé tot el que veia i ser prou valenta per a passar moltes hores soles a la selva entre micos salvatges, i viure allà aïllada.
Van ser tres les persones que es van atrevir a fer això:
La primera amb els ximpanzés, a Tanzània
La segona amb els goril·les, a Ruanda
i la tercera amb els orangutans, a Borneo (indonèsia)
La Jane Goodall va néixer el 1934 a Londres. El seu pare era un home de negocis i la seva mare era escriptora de novel•les. Quan era petita li van regalar un ximpanzé de joguina que semblava de veritat i que sempre es va estimar molt. De fet, encara el conserva ara.
A ella sempre li han agradat molt els animals i també l'Àfrica. Quan tenia 23 anys va anar a treballar de secretària a una granja que tenia un amic seu a l'Àfrica, i aquest amic li va aconsellar que truqués al Louis Leakey i quedessin un dia per parlar d'animals. Quan el Louis la va conèixer, i després de consultar-ho amb la Mary, li va proposar que fos ella la que anés a estudiar els ximpanzés a Tanzània. Ella va acceptar encantada, així que primer va anar a estudiar tot el que calia saber sobre els primats, i quan tenia 26 anys va marxar cap allà.
Les autoritats del país no li van donar permís per poder estar sola a la selva, perquè consideraven que era massa jove, així que la seva mare es va oferir voluntària per acompanyar-la.
O sigui que acompanyada per la seva mare, cap a la selva, a plantar la tenda i començar a investigar els ximpanzés.
La Jane va observar que cada ximpanzé tenia una personalitat pròpia i diferent, i que sentien emocions com la tristesa i l'alegria.
Que entre ells es feien abraçades, petons, copets a l'esquena, pessigolles....i que s'assemblaven a nosaltres en moltes coses. Tenien emocions, intel·ligència, relacions familiars i socials, i una esperança de vida de més de 50 anys.
La Jane també va descobrir que els ximpanzés no eren vegetarians, que podien ser molt agressius i que de vegades entre tots caçaven altres micos més petits i se'ls menjaven. Que de vegades hi havia violència entre ells. Va veure com una femella matava a una altra de més jove per seguir sent ella la que manava, i fins i tot va arribar a parlar d'una mena de guerra entre dos grups de ximpanzés.
També va fer un descobriment importantíssim, i és que no només els humans podien crear i utilitzar eines. Els ximpanzés es feien a mida pals per agafar termites de dins els seus nius, i els guardaven per allà per utilitzar-los quan hi tornessin. Això va ser un descobriment revolucionari. El Louis Leakey va escriure: "amb el que ha descobert la Jane, o deixem de pensar que els humans són els únics creadors d'eines, o acceptem als ximpanzés com a humans".
Una altra cosa que va fer la Jane i que mai havia fet ningú, va ser posar un nom a cada ximpanzé del grup que estudiava. De fet abans només els hi posaven un número, per no encarinyar-se gaire amb ells. A la Jane no li va fer por encarinyar-s'hi, i segurament per això, va ser la primera persona a qui els ximpanzés van acceptar en el seu grup. Durant quasi 2 anys, la Jane va ser el membre menys valorat del grup. Quan un dels nets de la Flo, que era molt agressiu i a qui mai li havia agradat la Jane, va arribar a ser el cap del grup, la va fer fora.
A partir de llavors s'ha dedicat a fer tot el possible per defensar els animals i els seus espais naturals. Va crear l'Institut Jane Godall per la defensa dels ximpanzés i moltes més coses. La Jane fa 58 anys que treballa en això, té més de 45 doctorats honoris causa (títols universitaris que donen a persones sense haver fet una carrera, perquè tenen uns coneixements excepcionals en la matèria), li han donat més de 100 premis, guardons i títols.
L'any 1991 un grup de 16 adolescents va anar a casa seva per parlar i aprendre d'ella, i van estar parlant sobre les coses que els preocupaven. Allà la Jane va decidir començar un programa que es diu Roots & Schoots (Arrels i Brots), per ajudar als joves a tirar endavant iniciatives per fer un món millor. Ara hi ha més de 10.000 grups de joves a més de 100 països.
Ara ja té 84 anys, i encara es dedica a anar per tot el món fent conferències per defensar els animals i perquè aquest sigui un món millor. Viatja uns 300 dies l'any i sempre va acompanyada d'un ximpanzé de peluix. El 14 de desembre passat per exemple, va estar en el CosmoCaixa de Barcelona. Allà va dir que hi ha molts animals en perill, que cada cop hi ha menys girafes perquè les cacen per menjar la carn i per fer escultures amb els seus ossos, menys lleons perquè els rics occidentals els agrada caçar-los i tenir-los com a trofeus, que agafen cries de ximpanzés per treballar a circs o per vendre com a mascotes a botigues d'Àsia i el nord d'Àfrica, i moltes altres coses.
Temps enrere també va escriure que "els animals de granja són molt més conscients i intel·ligents dels que ens imaginem i, malgrat haver estat criats com a esclaus domèstics, són éssers individuals amb dret propi, i mereixen el nostre respecte i la nostra ajuda. En una entrevista al diari "el País" del passat desembre posava:
"La científica recordó sus orígenes, cuando mucha gente le preguntaba a su madre cómo dejaba que su hija se fuera sola a estudiar monos a África (a Tanzania, en 1960). "Ella sin embargo nunca me dejó de motivar y me dijo: 'Encontrarás la forma de hacerlo' y me animó a no darme nunca por vencida". En un momento especialmente emotivo, dijo que le gustaría que su madre pudiera verla ahora, en lo que se ha convertido y cuánta gente la escucha."
(EEUU1932-Ruanda1985) zoòloga
Va viatjar a l’Àfrica quan tenia 31 anys, interessada per l’estudi dels goril·les. Allà va conèixer al Louis Leakey, de qui va aprendre la importància de l’estudi dels grans simis per entendre l’evolució humana.
Així que va anar primer al Congo i després es va instal·lar a Ruanda. Va fundar el centre d'investigació de Karisoke, i el seu lloc d'estudi es va convertir en el centre internacional d'investigació de goril·les.
La seva tècnica per apropar-se als goril·les va ser observar-los molt, i imitar-los.
Amb molta paciència va anar estudiant tots els seus gestos, els diferents sons que feien segons el seu estat d'ànim o segons les situacions en les quals es trobaven.
Llavors ella els imitava i els goril·les es van anar acostumant a la seva presència, i van començar a tenir curiositat per ella, de manera que van ser els goril·les els que se li anaven apropant.
D'aquesta manera, va aconseguir que els goril·les l'acceptessin en el seu grup, i van arribar a tenir-se confiança i afecte.
10 anys més tard va obtenir el grau de doctora en zoologia a la universitat de Cambridge i el 1983 va publicar el llibre "goril·les en la boira", on explica les seves experiències. Va estudiar 4 famílies amb un total de 51 goril·les.
La seva feina va servir per saber que no era veritat que els goril·les tinguessin un comportament violent.
Són famílies molt unides i només ataquen quan algun dels petits estan en perill. A més, senten compassió pels membres ferits o malalts del grup.
Que cada un té una cara diferent, sobretot es diferencien pel nas.
Són vegetarians, però poden arribar a ser violents amb un altre goril·la i menjar-se'l en raríssimes ocasions.
El seu goril·la preferit era un que es deia Dígit, i una vegada va descriure com li va posar un mirall al davant a veure què feia i ell va començar a mirar-se movent el cap.
El parc on investigava Dian era molt més perillós pels homes caçadors furtius que pels goril·les. Quan uns caçadors van matar al seu estimat Digit, va sentir una ràbia tremenda.
Va estar 22 anys estudiant els goril·les, i durant tot aquest temps va estar enfrontant-se i lluitant contra els caçadors furtius. Això va fer que tingués molts enemics i la van assassinar el 1985. Tenia 53 anys. La va assassinar a cops de matxet el cap dels caçadors furtius de goril·les amb el suport de les autoritats de Ruanda, els homes que manaven en el país.
Qui la va matar va fer un forat a la cabana de la Dian a mitjanit, mentre ella dormia. La van trobar morta al seu dormitori, li havien partit el cap amb un matxet, una arma que feien servir els furtius. Segons sembla, ella es va despertar i va lluitar fort perquè la casa estava plena de coses trencades. Mentre lluitava va intentar carregar una pistola que tenia a casa però amb els nervis i la lluita no va agafar la munició correcta i no va poder disparar.
La van enterrar en el cementiri que ella havia construït per enterrar els seus amics goril·les morts pels furtius, al costat del Dígit.
L'última cosa que va escriure en el seu diari va ser:
"Quan te n'adones del valor de la vida, un es preocupa menys per discutir sobre el passat, i es concentra més en la conservació pel futur".
Segurament gràcies a ella els goril·les encara no s'han extingit.
(1946-) és del Canadà.
Està especialitzada en primatologia, antropologia i es considera la principal experta en el comportament dels orangutans.
Va conèixer Louis Leakey quan ell feia una conferència i li va expressar el seu desig d'investigar els orangutans en el seu hàbitat natural. I el Louis li va donar suport. Quan tenia 25 anys va arribar amb el seu marit a les selves de Borneo, a Indonèsia.
Els orangutans són els grans desconeguts, perquè són molt tímids i solitaris, i rarament es deixen veure. No s'acosten als humans. La Biruté en molts anys d'observació al bosc, algunes vegades ha pogut veure algun orangutan salvatge entre els arbres, però quan s'hi acosta, marxen. El que sí que ha fet és que tots els que ha pogut salvar dels circs, dels caçadors, alguns abandonats... Els ha ajudat a introduir-los a la vida salvatge.
Ha publicat uns quants llibres sobre ells i dóna classes a la universitat del Canadà. Viu mig any a Borneo i mig any donant classes d'antropologia a una universitat del Canadà. I també ha impulsat una campanya internacional per evitar l'extinció dels orangutans.
