Els tres filtres

Conten que el deixeble d’un savi filòsof es va presentar a casa seva i li va dir: 

• Benvolgut mestre; corre el rumor que un amic teu ha estat parlant de tu.

• Espera’t —el va tallar el filòsof—. Has fet passar el que m’has d’explicar pels tres filtres?

• Els tres filtres? - va preguntar el deixeble.

• Sí. El primer filtre és el de la veritat. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?

• Bé, no ho sé directament. M’ho han explicat uns veïns.

• Almenys —va dir el savi—, ho deus haver passat pel segon filtre, que és el de la bondat. A veure, això que em vols dir és bo per a algú?

• No, en realitat no, més aviat al contrari.

• Ah!...Bé doncs, mirem l’últim filtre. L’últim filtre és el de la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’amoïna?

• De fet, no.

• Llavors – li va dir el savi amb un somriure—, si no és veritat, ni bo ni necessari, és millor que ho deixem caure en l’oblit.