Els Petards de segon fem una visita al metro

Però no per anar a algun lloc com fem fem sempre sinó per conèixer millor les instal·lacions, recordar què espot i què no es pot fer al metro, saber com funciona, què hem de fer si ens perdem...

La Marisa ens ha acompanyat tota l'estona i és qui ens ha explicat totes les coses. Feia molta gràcia perquè duia un micro i un altaveu i quan nosaltres volíem dir alguna cosa també el fèiem servir... sort d'això perquè a baix a les andanes amb el soroll dels trens costava molt sentir!

Mireu quina rebuda!!!

Hem quedat de pasta de moniato!

Ens ha encantat!

Saludàvem totes les conductores i els conductors. Li hem preguntat a la Marisa quantes dones conductores hi havia i ens ha dit que ja hi ha més dones que homes conduint els trens. Fa uns anys n'hi havia poquíssimes. Totes feien sonar el xiulet del metro per saludar-nos, els homes també, menys un parell que anaven despistats.

Hem anat fins l'estació de Vallcarca. Allà se'ns ha unit el Rubén, guarda de seguretat. Al baixar ens hem assegut al banc i de cop se sent pels altaveus que ens saluden... a les nenes i als nens de l'escola Patronat Domènech!!! I que feliciten la Clara pel seu aniversari!!! I ho ha sentit tothom que hi havia a l'estació!!! Hem quedat amb la boca oberta!!! i No l'hem poguda tancar perquè llavors han demanat pels altaveus a l'Eli, la Clara i la Laia que es dirigissin a al personal del metro... Primer no gosaven moure's perquè s'havien quedat de pedra!!!

Elles havien de fer veure que s'havien perdut! I no s'havien de quedar plorant pels racons sinó posar-se en moviment i resoldre el problema. Hem anat al intèrfons SOS i hem demanat ajuda. Ens ha atès una noia molt amable que ha dit que ens quedéssim a prop de l'intèrfon que allà ella ens veia a través d'una càmera, buscaria algú del metro que ens fes companyia fins que arriessin les mestres o la família, segons el cas.

Hem quedat amb els Petards que parlarien a casa què fer si ens perdíem anant amb el pare i la mare...

Si el problema és que tothom baixa del metro i nosaltres no, baixem tranquil·lament a la següent parada i truquem allà l'intèrfon SOS.

Per acabar, altre cop al vestíbul de Diagonal, ens hem fet un fort aplaudiment perquè ho hem fet molt bé!

Ens ha agradat molt, ha estat molt interessant i hem après un munt de coses!!! Gràcies!