A Espanya, fa molts anys, no tots els nens i les nenes anaven a escola. Si pregunteu als vostres avis, us diran que els seus pares, i fins i tot ells mateixos, no van poder estudiar. Per exemple, a principis del segle XX gairebé un 59% de la població de més de 9 anys era analfabeta. Ara el 100% dels nens i nenes a Espanya té dret a una plaça escolar gratuïta fins als 16 anys. (Dades Institut Nacional d'Estadística)

El fet que l'escola sigui gratuïta permet que "Tots tenim les mateixes oportunitats."

Les administracions públiques són les responsables de conservar les obres d'art.

Qui creus que compra els llibres, les revistes i els DVD que hi ha a les biblioteques?

"Els organismes públics que les gestionen."

Les administracions públiques són les que s'ocupen de pagar els serveis de neteja i jardineria que netegen i cuiden els parcs.

Creus que hi hauria parcs públics si no hi hagués administracions públiques que se n'encarreguessin?

"No, ningú s’encarregaria de fer un parc i mantenir-lo net i arreglat sense cobrar entrada".

A part de les pensions de jubilació, hi ha altres tipus de pensions, com les d'incapacitat temporal o permanent, viduïtat, orfandat, etc.

De què viuen les persones grans que ja no treballen?

"De la pensió de jubilació".

A principis del segle XX, a Espanya l'esperança de vida no arribava als 35 anys. És a dir, les persones vivien, de mitjana, només fins als 35 anys. La causa principal era que hi havia molts nadons i nens petits que no sobrevivien (és a dir, la taxa de mortalitat infantil era molt alta), per la falta d'atencions mèdiques a la mare i al nadó. A començaments del segle XXI l'esperança de vida és de 79 anys (la segona més alta després de Japó), una de les més altes del món. En el cas de la dona espanyola és de 83 anys.(Dades Institut Nacional d'Estadística).

A tots els països és gratuït anar al metge? "No, només en aquells on les administracions públiques, mitjançant els diners recaptats, paguen la construcció dels hospitals i el sou del personal sanitari".

Quins serveis públics atenen emergències? "Bombers, Policia, Guàrdia Civil i Protecció Civil".

El salvament de nàufrags i banyistes en perill, la protecció de nens perduts i abandonats, la recerca de persones desaparegudes, la reparació urgent de cornises i teulades que puguin caure i el rescat d’excursionistes perduts a la neu també són serveis que presten la Policia, la Guàrdia Civil, els bombers i Protecció Civil.

Si s’espatllen les vies per on passa el tren que et porta a la ciutat en què passes les vacances, qui paga per arreglar-les?

"Les administracions públiques a través dels diners recaptats".

Els impostos no són una quantitat fixa igual per a tots els ciutadans. Això seria injust, ja que no totes les persones tenen els mateixos diners. Per això, paguen més impostos els que més en tenen o més en guanyen i paguen menys impostos els que menys diners tenen.

Qui contribueix amb una part dels seus diners a pagar les despeses públiques?

"Tots els ciutadans".

L'impost sobre el valor afegit (IVA) és diferent segons el producte que es compra: el 4% o el 10%, per a productes que cobreixen les necessitats bàsiques (per exemple, aliments, medicaments, habitatge, material escolar), i el 21% per a la resta de productes.

És important demanar sempre la factura o el tiquet, encara que algú ens ofereixi un preu més barat si no ens dóna el comprovant. Si no exigim les factures, és possible que no estiguem contribuint als impostos amb les nostres compres. A més, si el producte que hem comprat és defectuós, per reclamar necessitarem presentar la factura o el tiquet.

L'impost sobre la renda (IRPF) és un impost que paguen les persones segons els diners que guanyen. Així, el que més en guanya paga més i el que menys en guanya paga menys, i fins i tot les persones que només tenen el just per poder viure no paguen res.

En l'impost sobre la renda (IRPF) es considera que hi ha una quantitat mínima de diners que tots necessitem gastar per poder viure dignament i cobrir les necessitats bàsiques. Per aquesta quantitat no cal pagar l'impost sobre la renda. A més, aquesta quantitat mínima és més gran per a les persones que tenen fills, ja que els han d’alimentar, comprar roba, llibres i joguines.

L'impost sobre la renda no s'ha de pagar de cop, sinó que es va pagant a terminis al llarg de l'any (retencions, pagaments a compte).

Com es diu l'impost amb què contribueixen les persones en funció del que guanyen? "IRPF"

L'Agència Tributària té dos objectius: ajudar les persones a complir les seves obligacions en relació amb els impostos i intentar evitar que hi hagi gent que no compleix amb la seva obligació.

Els ingressos s’obtenen dels impostos que paguem tots els ciutadans. El Govern Central elabora els Pressupostos Generals de l’Estat i els sotmet a l’aprovació del Congrés dels Diputats i del Senat.