Afganistan amb la
Nadia Ghulam
A la classe dels Petards hem avançat una mica la Setmana Internacional. Avui, dia 28, hem tingut una activitat de l'Escola de Bambú de Casa Àsia: Afganistan.
A la classe dels Petards hem avançat una mica la Setmana Internacional. Avui, dia 28, hem tingut una activitat de l'Escola de Bambú de Casa Àsia: Afganistan.
Ha vingut la Nadia Ghulam, potser la coneixeu perquè ha escrit alguns llibres. Nosaltres la teníem a la nostra zona de dones valentes; quan era molt joveneta es va vestir de noi per poder estudiar i poder treballar per ajudar la seva família ja que el seu pare estava malalt i el seu germà havia mort a la guerra... i, els que manaven no deixaven fer res a les dones soles!!! Això ho explica en un llibre que es diu El secret del meu turbant. També ens ha explicat com es viu quan hi ha guerra. Una bomba va explotar a casa seva i la va destruir i a ella la va cremar molt. Va passar molt de temps a l'hospital. Allà la seva mare li va explicar molts contes metre li feia companyia... i els ha recollit en un altre llibre: Contes que em van curar, ens n'ha explicat un que ens ha agradat molt! Si busqueu encara en té un altre La primera estrella del vespre i parla de dones valentes afganeses!!! Ella va estar en un camp de refugiats i hem vist com estudiava, sense pissarra ni parets ni sostre ni material... Després va venir a Catalunya i ha estudiat a la universitat.
Ha vingut la Nadia Ghulam, potser la coneixeu perquè ha escrit alguns llibres. Nosaltres la teníem a la nostra zona de dones valentes; quan era molt joveneta es va vestir de noi per poder estudiar i poder treballar per ajudar la seva família ja que el seu pare estava malalt i el seu germà havia mort a la guerra... i, els que manaven no deixaven fer res a les dones soles!!! Això ho explica en un llibre que es diu El secret del meu turbant. També ens ha explicat com es viu quan hi ha guerra. Una bomba va explotar a casa seva i la va destruir i a ella la va cremar molt. Va passar molt de temps a l'hospital. Allà la seva mare li va explicar molts contes metre li feia companyia... i els ha recollit en un altre llibre: Contes que em van curar, ens n'ha explicat un que ens ha agradat molt! Si busqueu encara en té un altre La primera estrella del vespre i parla de dones valentes afganeses!!! Ella va estar en un camp de refugiats i hem vist com estudiava, sense pissarra ni parets ni sostre ni material... Després va venir a Catalunya i ha estudiat a la universitat.
Portava un vestit tradicional molt bonic (i que pesa molt) i un mico molt simpàtic.
Portava un vestit tradicional molt bonic (i que pesa molt) i un mico molt simpàtic.
afghanistan_food.ppt
La Nadia ens ha parlat dels costums de les persones afganeses, com vesteixen, com viuen, què mengen... i també com algunes d'aquestes coses s'han vist alterades per la guerra... Ens feia sentir molta tristesa el que ens explicava de la guerra... i les coses que li han passat.
La Nadia ens ha parlat dels costums de les persones afganeses, com vesteixen, com viuen, què mengen... i també com algunes d'aquestes coses s'han vist alterades per la guerra... Ens feia sentir molta tristesa el que ens explicava de la guerra... i les coses que li han passat.
Ens ha dit que ens explicaria com fer pa de patata afganès que es diu BOLONI, i que ella n'ha portat de fet a casa i que el podríem tastar. A algunes persones ens ha costat esperar a tastar-lo perquè se'ns feia la boca aigua...
Ens ha dit que ens explicaria com fer pa de patata afganès que es diu BOLONI, i que ella n'ha portat de fet a casa i que el podríem tastar. A algunes persones ens ha costat esperar a tastar-lo perquè se'ns feia la boca aigua...
La Nadia parla darí i paixtu; l'alfabet i els números són molt diferents! També hem escoltat com sonen i no enteníem res! Ens ha dit uns poemes i després els ha traduït, eren molt bonics.
La Nadia parla darí i paixtu; l'alfabet i els números són molt diferents! També hem escoltat com sonen i no enteníem res! Ens ha dit uns poemes i després els ha traduït, eren molt bonics.
Aquesta imatge que té al darrera és la del camp de refugiats i les nenes fent classe!
Aquesta imatge que té al darrera és la del camp de refugiats i les nenes fent classe!
Aquí escoltàvem el conte del mico que portava...
Aquí escoltàvem el conte del mico que portava...
Boloni
Boloni
Necessitem fanina de blat, aigua i llevat. Barregem molt bé i fem una massa. La deixem reposar un cinc minuts. Entretant es van bullint patates i sofregint, a poc a poc, cebes. De la massa fem unes boles i les estenem en forma rodona. Barregem bé les patates i la ceba i en posem a la meitat de la massa. La pleguem perquè quedi tancat i ho fem coure sobre la planxa amb una miqueta d'oli. A la majoria ens ha encantat i ens hem posat les botes perquè n'hi havia molt!!!
Necessitem fanina de blat, aigua i llevat. Barregem molt bé i fem una massa. La deixem reposar un cinc minuts. Entretant es van bullint patates i sofregint, a poc a poc, cebes. De la massa fem unes boles i les estenem en forma rodona. Barregem bé les patates i la ceba i en posem a la meitat de la massa. La pleguem perquè quedi tancat i ho fem coure sobre la planxa amb una miqueta d'oli. A la majoria ens ha encantat i ens hem posat les botes perquè n'hi havia molt!!!
Algunes persones hem volgut escriure la recepta per poder fer boloni a casa! Després li hem fet preguntes i ens hem fet una foto amb ella.
Algunes persones hem volgut escriure la recepta per poder fer boloni a casa! Després li hem fet preguntes i ens hem fet una foto amb ella.
Quan ja era l'hora que havia de marxar li hem volgut fer una abraçada... i després ens ha dit una cosa que ens ha fet emocionar. Ens ha dit que ella va venir aquí sola, la família i els amics de sempre són allà. Aquí té una família catalana que la cuida i amigues i amics nous, però de vegades sent que està sola aquí. I les nostres abraçada l'han fet sentir menys sola, li han fet sentir que l'estimes i això l'ha fet sentir molt bé!
Quan ja era l'hora que havia de marxar li hem volgut fer una abraçada... i després ens ha dit una cosa que ens ha fet emocionar. Ens ha dit que ella va venir aquí sola, la família i els amics de sempre són allà. Aquí té una família catalana que la cuida i amigues i amics nous, però de vegades sent que està sola aquí. I les nostres abraçada l'han fet sentir menys sola, li han fet sentir que l'estimes i això l'ha fet sentir molt bé!
Moltes gràcies per tot, Nadia! Ens ha agradat i emocionat molt haver-te conegut i haver-te escoltat. Ens ha impressionat conèixer una persona que ha viscut la guerra i que se n'ha sortit i que és una dona molt valenta!!!!
Moltes gràcies per tot, Nadia! Ens ha agradat i emocionat molt haver-te conegut i haver-te escoltat. Ens ha impressionat conèixer una persona que ha viscut la guerra i que se n'ha sortit i que és una dona molt valenta!!!!