Parlar de disseny editorial és tractar de l’evolució humana, de comunicació i preservació del coneixement. En el context contemporani de les últimes dècades, l’activitat editorial ha estat un fenomen d’intensitat, quantitat i impacte, conjuntament amb l’aparició de noves formes de publicació. Ha proliferat l’interès des d’entorns institucionals i des de tota mena d’iniciatives professionals i àmbits del disseny.

Ens plantegem l’edició des de dos vessants: com a resposta del disseny a la recerca i com a suport o forma material editable i reproduïble. D’una banda, com a recerca, cal fonamentar els mètodes projectuals, conceptuals, acadèmics i epistemològics, fent de l’edició un espai per a la producció del coneixement com a processos oberts i és un assaig preparatori per a projectes de més amplitud i profunditat. 

I, de l’altra, pel que fa a la forma material, es proposa una exploració en l’espectre de modes d’edició i de formes contemporànies del suport imprès i digital. Els potencials creatius i tècnics, així com les metodologies, s’exploren en un entorn experimental de tipus laboratori, atenent a les tipologies d’edició adients a un contingut, al valor creatiu i a l’experiència estètica. Es posa atenció al format llibre per ser el més utilitzat en l’espai i en el temps, encara que no és el primer ni l’únic mitjà transmissor i conservador. L’edició digital és un altre espai discursiu de disseny i ha de ser repensat de nou en la seva especificitat i evolució.

L’edició com a procés i resposta de disseny és intrínseca a l’assignatura i s’està obert a les variables aparegudes en aquests processos en el fet de transitar per l’elaboració de l’obra, així com l’obtenció de resultats objectius i tangibles amb l’encertada síntesi, exposició i comunicació d’aquests.

Guia docent