LA COMPOSICIÓ DE LA MATERIA
Nosaltres mateixos som formats de matèria, igual que tot el que ens envolta.
La matèria és composta per àtoms, unes partícules molt petites, invisibles i indivisibles. Un àtom d’una substància és la part més petita possible d’aquella substància.
La matèria dóna lloc a materials molt diversos, segons les característiques dels àtoms que els formen i de la manera com estan combinats. La fusta, l’alumini o l’aigua són materials.
ESTATS DE LA MATÈRIA
Líquid:
Els líquids, no tenen àtoms tan barrejats com els sòlids, per això no tenen forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté.
Sòlid:
Els sòlids tenen els seus àtoms molt units i per això, tenen una forma pròpia i un volum invariable (sempre ocupen el mateix espai): no són comprimibles ni es poden expandir.
Gasós:
Els gasos tenen els àtoms molt separats els uns dels altres i tendeixen a ocupar el màxim d’espai possible. Per això no tenen forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté (igual que els líquids, però ocupant-ne tot l’espai això els diferencia dels líquids) i, a més, tenen un volum variable, també en funció del recipient. Són comprimibles, és a dir, poden disminuir de volum si se’ls aplica una pressió.
CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA
La matèria pot canviar d’estat en variar la temperatura o sigui en
escalfar-se o refredar-se. L’escalfament pot provocar la fusió o la vaporització, mentre que el refredament pot provocar la solidificació o la condensació.
Què és la fusió?
La fusió és el pas d’estat sòlid a líquid. Hi ha substàncies i materials que es fonen fàcilment, com el gel o la mantega; altres, com el ferro, necessiten temperatures molt altes. El punt de una fusió és la temperatura a la qual un sòlid es fon i es converteix en líquid.
Què és la vaporització?
La vaporització és el pas d’estat líquid a l’estat gasós.
Què és la solidificació?
És el pas de l’estat líquid al sòlid. El punt de solidificació és la temperatura a la qual un líquid comença a esdevenir sòlid, i coincideix amb el punt de fusió.
Què és la condensació
És el pas de l’estat gasós a l’estat líquid.
Què és la sublimació?
És el pas de l’estat sòlid a l’estat gasós, sense passar per l’estat líquid.
Què és la temperatura?
Es mesura amb el termòmetre. L’escala que utilitzem habitualment és la Celsius o centígrada, basada en els punts de fusió i d’ebullició de l’aigua, que queden separats per 100 parts iguals, els graus centígrads (ºC). Altres escales són la Fahrenheit (ºF) i la Kelvin (K).
MESCLES I SOLUCIONS
Sovint trobem els materials barrejats, formant mescles, que poden ser:
heterogènies o
homogènies.
LES MESCLES
Una mescla és una barreja de dues o més substàncies diferents, que en són els components. Els components d’una mescla poden ser materials sòlids líquids i gasosos, combinats entre si. Hi ha dos tipus de mescles: les homogènies i les heterogènies.
LES MESCLES HETEROGÈNIES
Els components d’una mescla heterogènies es poden distingir a simple vista i cada un manté les seves propietats.
Si barregem aigua amb oli no s'arriba a dissoldre en l’aigua i els dos elements es dipositen en dues franges ben diferents.
El granit és un altre exemple de mescla heterogènia. És una roca formada per tres minerals que, a simple vista , es poden diferenciar ben fàcilment i que mantenen les seves propietats: la mica (fosca i brillant), el quars (dur i transparent) i el feldspat (translúcid i grisós).
LES MESCLES HOMOGÈNIES
Les mescles homogènies son aquelles que no es poden distingir a primera vista per les partícules que les formen, com per exemple l'aigua del mar.
LES SOLUCIONS
Una solució és una mescla homogènia, o sigui, una barreja de substàncies en la qual no podem distingir els diferents components a simple vista.
Moltes solucions són formades per dues substàncies:
El dissolvent és la substància més abundant en una solució.
El solut és la substància menys abundant en una solució.
Si dissolem sucre en aigua, per exemple, l’aigua és el dissolvent i el sucre és el solut.
Diem que el sucre és soluble en aigua, o sigui, que s’hi pot dissoldre. Un cop el sucre s’ha dissolt en l’aigua, no podem distingir els dos components de la solució.
L’aigua és el dissolvent més comú i sovint la trobem formant solucions amb altres substàncies. L’aigua de mar, per exemple, és formada per un dissolvent, l’aigua, i un gran nombre de soluts: sal comuna, altres sals, oxigen, etc. L’aire també és una solució, formada per diversos gasos, el més abundant dels quals és el nitrogen.