K-12 és el segon àlbum d'estudi de la cantant, representat el creixement de Cry Baby. Llançat mundialment el 6 de setembre de 2019 pel segell discogràfic Atlantic Records L'àlbum va marcar el seu primer àlbum d'estudi de llarga durada en quatre anys des del llançament de Cry Baby del 2015.
K-12 és la designació utilitzada en alguns sistemes educatius per a l'escolarització primària i secundària.
El terme K-12 està format per la inicial en anglès per a kindergarten (jardí d'infants, cursat als cinc anys) i el número que indica el darrer grau de l'escolarització gratuïta (el grau 12); per tant, representa les edats entre els 5 i els 18 anys.
S'empren a Austràlia, Canadà, Equador, Estats Units, Filipines i Turquia.
·Wheels on the Bus ·Lunchbox Friends
·Class Fight ·Orange Juice
·The Principal ·Detention
·Show and Tell ·Teacher's Pet
·Nurse's Office ·High School Sweethearts
·Drama Club ·Recess
·Strawberry Shortcake
Cry Baby ya ha crescut hi té que anar a l'escola. En un fragment de la mateixa película de K-12, al inici, ens mostra a la nena, deixant de ser tan petita. K-12, on comença el seu Primer dia a l'infern, es com ella descriu i marca amb un cor el dia en el seu calendari. Ella, una vegada més, esta cansada dels tipus d'estandars que hi ha sempre a la societat i a la seva escola, on les dones tenen que portar un vestit rosa i els homes pantalons i de blau. Tot i això ella agafa el seu vestit lila amb floretes i se l'emporta com uniforme.
Després Cry Baby comença de nou, la seva nova aventura que l'esperava desde el moment que entra en el bus de l'escola. En Wheels on the Bus; Passa una sèrie d'esdeveniments que tenen lloc en un autobús escolar, des d'actes d'intimitat entre companys fins al consum de substàncies. Cry Baby expressa la seva incomoditat i desdeny cap al que passa al seu voltant. Però el conductor fa com si res. Aquesta actitud reflecteix una crítica més àmplia cap als adults que tanquen els ulls davant les realitats dels joves.
Com si fos alguna cosa d'esperar, comença la Gelosia i Violència al Pati d'Escola:
Class Fight: Aquesta cancó fa referència a com les dones es tracten entre si. Cry Baby sent enveja d'una altra noia, Kelly, que està fent un petó a Brandon, el noi que li agrada. Aquest triangle amorós esdevé un conflicte físic i les dues terminen en una baralla. També juga un rol dinàmic molt important en la cancó, on surten unes linies al cor: Daddy chimed in: Go for the throat. I també en el paper de la familia. en el aspecte de que la figura paterna te com solució la violència física.
Més tard, la Ms. Dafne s'emporta a les dues nenes en una sala. Però Cry Baby s'assabenta de que els tenen a tots controlats i de que els fan ingerir pastilles per regular la seva conduca. Es un sistema educatiu que els hi han imposat en una mena d'esclavització. De la que no poden escapar. I també la figura del director com a metàfora dels líders i persones en posicions de poder que abusen de la seva autoritat per a benefici propi.
The principal: És una crítica mordaç a figures d'autoritat corruptes i egoistes, particularment al sistema educatiu. La lletra descriu un director (principal) que és descrit com a cobejós, sigil·lós i obsessionat amb els diners, a costa del benestar dels estudiants. Cry Baby acusa el director d'actuar de manera cruel i de ser indiferent al mal que causa, tant emocionalment com físicament, a través de les seves accions i paraules.
Aquest senyor es qui controla el poder de directriu. Al que Melanie es Refereix com The Principal. És una persona autoritària i desconnectada emocionalment dels estudiants. La seva aparença i actitud són exagerades per ressaltar l'absurd i tòxic del seu comportament com a líder.
Per culpa de tot això arriba tard a una classe, i quan hi entra tots li miren amb ulls de diversió. Ella es converteix en un titella de fil o una marioneta. Es aquí on comença la cançó de Show and Tell. Aquesta aquesta cançó es més personal, vinculats cap a l'artista. És una crítica de Melanie cap a la manera com la societat i la indústria de l'entreteniment tracten els artistes com a objectes en lloc d'éssers humans. La lletra reflecteix la lluita interna de lartista amb la fama i com se sent exposada i jutjada constantment pel públic i els mitjans de comunicació.
Cry Baby surt terriblement ferida i es refugia a l'enfemeria amb la seva millor amiga, Angelita.
Nurse's Office: Un lloc que simbolitza un refugi temporal de la crueltat dels seus companys. La repetició de Take me home ressalta l'anhel de la protagonista per un lloc segur i l'alliberament de aquest entorn tòxic. També aborda la incomprensió dels adults, representada per la figura del professor que ignora la súplica de la protagonista i l'obliga a romandre en un ambient hostil.
Cry Baby novament, acaba arribant tard a una altra classe. Aquesta vegada es la de teatre.
Drama Club: Cry Baby ens fa referència a la falsedat i la superficialitat que sovint es troben a les relacions socials i a la indústria de l'entreteniment. La lletra reflecteix el rebuig a participar en jocs d'aparences i manipulacions emocionals, comparant aquestes dinàmiques amb un club de drama en què ella mai no es va voler inscriure.
Strawberry Shortcake: Utilitza la imatge d'un pastís de maduixa, unes postres que són dolces i desitjades, per representar com les dones són vistes com a objectes de desig. La frase boys want a taste of the strawberry shortcake suggereix que els homes senten dret sobre el cos de les dones, com si fos alguna cosa que hi és per al seu consum.
Les dues cançons aborden una melodia enganxosa amb lletres que desafien les normes socials i animen a la reflexió. La cançó és una crida a canviar i a deixar de culpar les dones per la manera com són tractades. I en el seu lloc, educar els homes per respectar els límits i l'autonomia de les dones.
En Drama Club, les dones tenen un paper més domèstic, sense oportunintat d'obtindre un càrrec de gran poder, com per exemple, una presidenta. Els homes tenen el pòder decisiu i l'autoritat sobre elles.
I a Strawberry Shortcake passa una cosa semblant. I es que no només Cry Baby es sent insegura del seu propi cos nu, això es per les constants repliques estandars que tenim d'un cos femení, que acostuma a estar sexualitzat desde tempranes edats.
I es que sembla que no som persones sinó que son un tros de pastís que després de degustar puguis rebujar.
Aquestes dues cançons alçen la disconformitat, recordant-nos que no som allò que algú ens imposa.
Al final de Drama Club surt Cry Baby diring un nombrós grup de persones,que ha aconseguit que obrin ells ulls d'una vegada, i van tots fins a la porta del depatx del director i acaben amb ell.
Abordant també temes com la pressió per encaixar en estàndards estètics i de comportament, reflexionant sobre les expectatives poc realistes imposades, especialment a les dones joves.
Aquesta cançó també explora temes com la innocència, la crueltat i la hipocresia de la societat.
Lunchbox Friends: Parla de amistats superficials. La lletra de la cançó descriu una invitació a una amistat que es limita a l'hora de dinar, simbolitzant relacions que no tenen profunditat ni continuïtat fora d'un context específic. I es quan Kelly invita a Cry Baby a la hora d'esmortzar amb ella i les seves amigues, però després de les tres s'acabaria la seva convivència.
En canvi Cry Baby anhela una conexió genuïna y duradera, com ho demostra el cor que repeteix el desig d'una amistat que duri per sempre.
Donant a entendre que no vol tenir relacions que es mantenen només per interès o imatge, amb l'expressió: morir junts.
Ella es fidel al seu grup d'amigues i al final s'en va amb elles. Però s'assaventen d'una cosa inquietant, i es que un noia del grup de Kelly està sent cohivida i no menja més que taronges.
Orange Juice: Fleur estaba amb Kelly després del menjar. I aquesta li estaba indicant que hi havia de vomitar-ho tot el que s'havia ficat a la seva garganta. D'una manera despiadada, Kelly va deixar a Fleur sola i vomitant el suc de taronja. Va ser llavors quan Cry Baby va actuar en aquesta situació.
Li va fer saber que el cos es només temporal i que això no ens defineix com a persones. Doncs, va recomanar que tractara de que no l'importerssin les opinions dels altres sobre el seu cos perque ells no tenen la capacitat de veure lo maravellosa que es ella.
Aquesta cancó incorpora temes delicats com els trastorns alimentaris i la cerca de l'acceptació corporal. A través d'una narrativa poètica i metafòrica, Així aprofundint a realitat d'algú que lluita contra la bulímia, una condició psicològica i física.
Detention: Després d'una guerra de menjar que va provocar Cry Baby, aquesta va anar a detenció. La aislen, amb altres estudiants retinguts, en una sala. El sistema educatiu es fa evident quan el lletrista esmenta que als professors no els importen els teus sentiments mentre hi hagi guanys pel mig. I comencen a porsar-lis injecccions a tots, pero Cry Baby tracta de fer resitència.
Teacher's Pet: Angelita te una extranya actitut. I esque hi ha una relació inadequada entre un mestre i la seva alumna. Aquesta demostra el seu comportament de mossegar-se els llavis i somiar desperta. Però es que el seu mestre s'ha fotut en pecat. Alhora, sembla ser conscient de la complicada situació en què es troba, però encara busca l'atenció i l'amor del professor, ignorant les implicacions i conseqüències ètiques que això pot portar per a tots dos.
En un moment, sotmesa en la manipulació emocional i en l'abús de poder. Per sort Cry Baby té un pensament alarmant i va arribar just per salvar-la en el moment puntual.
High School Sweethearts: En aquesta cancó Cry Baby els seus profunds desitjos en el que vol un únic amor veritable, i ràpidament estableix un to d'amenaça en cas que aquest amor sigui traïcionat. Busca una connexió profunda que pugui resistir les dificultats i la vulnerabilitat. També es pot veure com una idealització d'un amor pur i intens, propi de la joventut, pero que a la mateixa vegada es madur per part de les dues persones implicades.
Després de tot això, Cry Baby i les seves amigues ideen un plan per escapar-hi de K-12, i així finalment acabar-hi amb tot. Llavors acorden que realitzarien el plan el dia de celebració de l'escola, on es faria una festa i ballarien.
Desgraciadament seguixen en un sistema de dictadura en la que ja no dirigeix el difrector, sinó el seu fill Leo. Confien en el plan que van idear i es preparen per el que s'esdevingué.
Recess: Aquesta última cancó del album fa referènia sobre la presió de la fama y la pèrdua de la innocència. Parlar de la necessitat de pausa i autenticitat en un món que constantment exigeix més. Que reflexa el desig de tenir un temps de descans per a tu mateix.
Aquesta cancó es reproduieix en el moment en que la festa a començat. Però el que ningú s'espera es que estarien obligats a ballar durant tot aquest temps. Resulta que ja hi sabien dels seus plans, gràcies a les camares de seguretat que hi tenen instal·lades per controlar de manera més efectiva als estudiants. Estàn dolorosament enganxats a las música i contínuament coordinant-se amb la melodia. Els seus moviments no responen a les ordres, els mùsculs es movien per compte propia. Completament sotmesos en el maliciós poder exerceix Lleo sobre els seus cossos.
Els participants en aquest plan, tenen com a última esperança que Cry Baby pugui rescatar-los a tots. Doncs, tenen la manca de que no poden fer ús dels seus poders perque estan retinguts. De manera en que Cry Baby es dirigeix silenciosament al despatx d'aquest, i en forma d'una dona seductora aconsegueix atrapar-lo a dins d'un armari.
Aprofita tot el que pot de temps i desfà el encanteri. Parla per els altaveus del edifici, indicant-li a tots que surtin de l'edificació el més ràpid que puguin per fugir d'allà.
En el últim moment, amb l'ajuda de Ben fan una bombolla gigant que envolta tot el edifici i el fan desapareixen en les grans altures. Aquí acaba la historia, una en la que tots terminan sent lliures, creuant per un camí que els porta a un portal desconegut.
Aquesta es la pel·lícula de K-12 en la que es conta tota la historia de Cry Baby i s'aprofunditzen més temes que es manifesten exclusivament en aquesta pel·lícula. Cry Baby ens ensenya que ser fidel a un mateix és fonamental, fins i tot en un sistema que tracta d'emmotllar-te per encaixar en els seus estàndards. La pel·lícula recorda que les nostres diferències són la nostra fortalesa.
The K-12 Tour És la tercera gira musical de la cantant, amb la finalitat de promocionar el seu segon àlbum d'estudi K-12 i el seu segon Extended Play, After School. 13 d'octubre del 2019 a Washington DC i va finalitzar anticipadament el 17 de febrer del 2020 a Brixton Regne Unit; a causa de la pandèmia de COVID-19.