Aquest còmic està basat en fets reals i descriu episodis de la vida d'Iñaki Zubizarreta, exjugador de bàsquet del Barça que va patir bullying quan anava a l'escola. La seva alçada i la seva força física no van servir de res davant els seus assetjadors, que van fer que ell patís durant molts anys. Aquest llibre pretén ajudar a donar la visibilitat necessària a un problema que va molt més enllà dels recintes escolars i que transcendeix a l'àmbit familiar, personal i social.
L'Enciclopèdia de Dones STEAM, que compte per ara amb dos volums, pretèn fomentar la presència de dones en el sector tecnològic i de les TIC, donar visibilitat als seus continguts i projectes i atraure més talent femení a les formacions STEAM del futur.
És un projecte de la il·lustradora i divulgadora científica Sandra Uve y la química i Directora de la Societat Catalana de Tecnologia Núria Salán. Cada volum està format per 5o dones i cada protagonista està acompanyada d'un retrat contextualitzat amb les seves patents, publicacions o descubriments i una breu biografia.
L'Alexandre diu que és el Príncep de les Maresmes ja que això és el que li ha fet creure sempre el seu pare. Però un dia es queda sol i, quan explica qui és, ningú no se'l creu. Ell fa temps que dubta; tanmateix, fins ara s'ha esforçat a mantenir que és un príncep, perquè no creu possible que el seu pare l'hagi enganyat tant. Però..., qui és en realitat? Aquest serà el punt de partida de la recerca de la seva autèntica identitat, amb el desig de saber la raó per la qual el seu pare li ha dit tantes mentides. La topada amb la realitat no serà gens fàcil de pair, i menys encara quan haurà de compartir la seva realitat amb altres nois en una casa d'acollida. La Mar, la Judit, l'Ona i, sobretot, en Kilian, el veuran com un noi estrafolari que no entén de qui se'n riuen. De mica en mica, però, les distàncies s'aniran escurçant i l'Alexandre descobrirà que no és ell sol qui té problemes. A mesura que passi el temps, anirà descobrint el seu passat.
«No deixa mai de sorprendre'm que la pau es doni per descomptada. Jo agraeixo cada dia el fet de viure-hi, en pau. No tothom hi viu. Hi ha milions d'homes, dones i infants que presencien guerres cada dia. La seva realitat és la violència, la destrucció de llars, la pèrdua de vides innocents. I, per viure sense perill, l'única opció que els queda és marxar. "Optar" per ser desplaçats. I això no és triar, exactament.»
En "Totes som desplaçades", que és en part autobiografia i en part relat col·lectiu, la Malala Yousafzai, guanyadora del premi Nobel de la Pau, no solament explora la seva pròpia experiència d'haver-se d'adaptar a una nova vida mentre enyora casa seva, sinó que també comparteix les històries personals d'algunes de les noies increïbles que ha conegut durant els seus viatges; noies que han perdut la comunitat, membres de la família i, sovint, l'únic món que coneixien. En una època de crisis migratòries, guerres i conflictes fronterers, "Totes som desplaçades" ens recorda, per boca d'una de les activistes joves més destacades del món, que els 68,5 milions de desplaçats que hi ha al món són tots persones (sovint, joves), i que cadascuna d'elles té esperances i somnis, i que tothom mereix que es protegeixin els drets humans universals i tenir una llar segura.