En síntesi, el disseny metodològic implica les següents tasques:
Identificar criteris d’anàlisi, a partir dels continguts del marc teòric, que permetin donar resposta a l’objectiu de recerca.
Definir les tècniques de recollida de dades que s’aplicaran.
Dissenyar els instruments de recollida i processament de dades.
Planificar la recollida, processament i anàlisi de dades.
Procedir a la revisió ètica de la recerca tenint en compte la confidencialitat de les dades rcollides.
És possible que, durant l’elaboració del marc teòric, l’estudiant hagi accedit a investigacions prèvies que inspirin aquest disseny: fonts d’informació a l’abast (per exemple, les ONG especialitzades que han publicat sobre la qüestió de recerca), estratègies de recerca…Poden trobar-se, fins i tot, estudis previs amb instruments de recerca ja experimentats que l’estudiant pot aplicar a la seva investigació. Per exemple, es poden trobar estudis d’opinió realitzats a partir d’enquestes que l’estudiant pot replicar en el seu context; i, posteriorment, comparar els resultats de la seva recerca amb els d’aquests estudis previs.
És important recordar en tot moment que el marc teòric i el disseny de la recerca són fases del mateix procés:
Pots trobar més informació sobre cada una d'aquestes tècniques i d'altres al següents enllaços:
Observatori Català de la Joventut (2011). Guia breu de tècniques i eines d’anàlisi per a les polítiques de joventut. Barcelona: Agència Catalana de la Joventut.
Altres tècniques són:
Observació artística, tècnica de cerca adequada per analitzar una pintura o una escultura. És convenient disposar d'un esquema pautat sobre tots els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar.
Observació arquitectònica, tècnica de cerca per analitzar una obra arquitectònica. És convenient disposar d'un esquema pautat sobre els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar.
Observació d'un disseny o instal·lació, tècnica de cerca per analitzar un objecte, una màquina, una instal·lació... És convenient seguir un esquema pautat que inclogui els diversos factors que permeten fer una anàlisi i una valoració completa dels aspectes funcionals, estètics i semiòtics de l'element en estudi.
Consulta de fonts històriques (materials escrits, visuals o orals) per obtenir informació sobre uns fets històrics i sobre les causes que els van produir.
Les dades personals estan protegides legalment. Molts treballs de recerca de batxillerat acaben a internet per raons diverses, de vegades sense el coneixement dels seus autors/es (els i les estudiants) i, sovint, sense que ho sàpiguen les persones que han proporcionat les seves dades per contribuir a la recerca.
En aquest context, el consentiment informat és un document que serveix d’acord entre l’autor/a del treball i les persones que hi faciliten dades sobre quines dades es demanaran, amb quin objectiu, quin serà el seu tractament i fins a quin punt es faran (o no) públiques. Com ha de ser aquest document? Se signa per duplicat. L’investigador/a n’ha de conservar una còpia i lliurar l’altra a la persona participant.
Hem d'evitar tant com sigui possible que les persones que participin en la nostra recerca puguin ser identificades, especialment quan parlem d'infants i menors d'edat, per a preservar la seva privacitat.
Aquest model de Consentiment informat és adient per a entrevistes, observacions, grups de discussió…
Tractar les dades significarà recollir-les en forma de representacions gràfiques, mapes, plànols, càlculs, esquemes, fitxes, quadres cronològics, resums, comentaris de text… caldrà fer-ho amb el màxim rigor científic i, si cal, utilitzar tècniques estadístiques.
Tractar les dades significarà, també, analitzar els resultats: extreure idees, veure la relació entre elles, confrontar-les amb la hipòtesi inicial si en tenies una, trobar causes, extreure’n conseqüències; cal fer tot aquest procés interpretant els resultats amb sentit crític, no et deixis portar per l’emotivitat, per les impressions subjectives, deixa que parli la investigació científica.
La finalitat del treball de recerca és arribar a formular unes conclusions sobre una hipòtesi, el tema o la qüestió de partida. Per tant, ha arribat l'hora d'interpretar les dades obtingudes i treure’n conclusions (identificar regularitats, correlacions entre variables, relacions causa-efecte), d'explicar els resultats tenint en compte els coneixements teòrics i la bibliografia consultada i suggerir aplicacions dels resultats obtinguts o propostes per continuar la recerca.