Quan ens enfrontem a les tasques del nostre dia a dia, les respostes que obtenim del nostre entorn no són tan ràpides com les obtingudes als dispositius mòbils. Aquest fet fa que el nostre cervell compari les dues situacions, li encanta aquesta resposta ràpida, segrega Dopamina: l'hormona de la felicitat i llavors associa l’ús del dispositiu mòbil amb una experiència plaent.
Quan duem a terme una acció determinada rebem una “recompensa”, aquesta recompensa impulsa i excita el cervell a la segregació de Dopamina.
Aquest sentiment d’emoció i satisfacció ens promou a tornar a continuar jugant o apostant, i per tant repetir l’acció per poder obtenir la recompensa. Però ara bé, en moltes ocasions encara que els teus moviments siguin els mateixos no sempre rebràs la recompensa, d’aquí s’origina el nom de “variable”.
Aquesta estratègia està dissenyada perquè tu no paris de jugar o apostar fins a aconseguir el premi. Això vol dir que aquesta et fa pensar que l’atzar, la sort o la teva habilitat són les causants que tu obtinguis la recompensa, quan no és així!, perquè la seva finalitat és anar dipositant aquests premis en petites dosis per a mantenir-te enganxat.
Una de les causes més comunes de l'addicció als dispositius mòbils és per evadir-se de la realitat, aquesta causa sol aparèixer en adolescents els quals han tingut o estan passant per un moment difícil de la seva vida. Ja que és una manera de deixar de pensar amb els seus problemes i entrar en un món el qual tot és perfecte i ideal.
És molt complicat admetre o fins i tot descobrir que una persona està patint una addicció al mòbil o qualsevol altre dispositiu tecnològic. Els senyals de risc són les següents:
Quan es pateixen canvis emocionals sobtats.
Quan hi ha un baix rendiment escolar.
S'utilitza el mòbil/pc en llocs inadequats i/o a deshores.
Quan es passa massa temps a l'habitació
Parla o s'envia missatges per telèfon sense descans.
Pagaments per la xarxa sense permís.
Quan hi ha una falta de comunicació amb la família.
S'enfada o canvia d'humor si en un moment donat es restringeix l'ús del dispositiu.
Aïllament del món real.
Oscil·lacions de l'estat d'ànim.
Problemes de son.
Falta d'interès en altres activitats (llegir, esport, art, extraescolars...).
Conflictes familiars i augment de l'agressivitat.
Porta oberta cap a altres perills/conductes desconeguts.
Problemes d'higiene i alimentació.
Disminució del rendiment acadèmic
Falta de desenvolupament personal i futur dificultós.
Fascinació pels aparells i les seves novetats.