La sostenibilitat fa referència a la capacitat d'un procés o producte de no comprometre innecessàriament recursos naturals i aliens. Promou l'administració de recursos per a satisfer les necessitats actuals sense posar en risc les necessitats futures. 

• Solucions tecnològiques sostenibles

La tria d'un procés tecnològic sostenible o altre es veurà enriquida pels factors següents:

• Participació ciutadana: Tecnologies que acostin col·lectius per a una solució sostenible més efectiva, tenir en compte l'opinió dels experts però també de persones directament implicades.

• Atenció a la globalitat: En un món globalitzat, les solucions tecnològiques hauran de ser sensibles al context on s'aplicaran.

• Flexibilitat i dinamisme: Les solucions actuals en un futur no poden ser viables en un futur, a causa dels avenços tecnològics i els canvis de les percepcions humanes.

Les matèries primeres que s'obtenen de processos extractius terrestres poden classificar-se segons la procedència:

• Origen mineral: Jaciments terrestres en forma d'amalgames i mescles minerals amb altres minerals (ferro, or i plata).

• Origen fòssil: Bosses de residus orgànics fossilitzats i sotmesos a llargs processos fisicoquímics de sedimentació que donen com a resultat hidrocarburs (petroli, gas natural, carbó).

Classificació de matèries primeres

• Matèries primeres renovables: es reposen naturalment o tenen una font d'origen inesgotable si es prenen mesures correctes en l'extracció.

• Matèries primeres no renovables: reserves limitades que arribaran a esgotar-se.

• Matèries primeres superabundants: no són exactament renovables, però l'abundància de les seves reserves és tan gran que s'enten com a inesgotables.

Mesures reparadores 

La Mena i la Ganga d'un mineral

• La mena

Part de l'extracció del mineral que conté el material apreciat o que es desitja i que en la majoria dels casos, és menor a la ganga.

• La ganga

Part de l'extracció del mineral que té poca o no conté mena, i que normalment és matèria semblant a la grava, roca, sediments o sorra.

• Resolució de problemes de proporcionalitat Ganga-Mena

Sabent un percentatge de la riquesa del mineral desitjat, es pot calcular quina quantitat de mena o de ganga que s'obtindria d'una certa quantitat extreta.

Per la resolució d'aquests problemes, s'ha d'aplicar proporcionalitat, seguint aquests passos:

• • •  Si volem saber la quantitat de mena:

                                                                      100%   -----> Massa del mineral que s'extraurà

 (percentatge de la riquesa de la mena en el terreny d'extracció)     -----> X  (massa de la mena)

• Si volem saber la quantitat de ganga:

                          100%   -----> Massa del mineral que s'extraurà

 (percentatge de ganga en el terreny d'extracció)       ----->   X  (massa de la ganga)

Exemple:

La massa total d'un mineral és de 150 kg, si sabem que el percentatge de mena és del 15% quina quantitat de mena en kg obtindrem?

L'ús d'aigua com a recurs hídric és sostenible si es dona en un desenvolupament capaç de satisfer necessitats d'aigua dolça en quantitat i qualitat d'aigua: de generacions actuals, dels ecosistemes relacionats, i de generacions futures.

Aplicacions habituals de recursos hídrics:

• Per a usos consumptius:

  1. Usos agrícoles:

     1. Relacionats amb l'agricultura.

     2. Representen el consum percentual més gran

  2. Usos domèstics/urbans:

     1. Segons les necessitats d'aigua dels habitatges, comerços i serveis públics.

  3. Usos industrials: en multitud de processos industrials. 

     1.  Com a matèria primera, refrigerant en circuits oberts d'aigua, agent de neteja, dissolvent de vessaments, etc. 

• Per a usos no consumptius:

1. Usos energètics: l'aigua s'utilitza fonamentalment en circuits tancats per a la producció d'energia elèctrica a partir d'energia tèrmica.

2. Usos recreatius: comprenen la utilització d'embassaments, rius, llacs i mars per a oci i activitats esportives.

3. Navegació: per a transport de persones i mercaderies.

4. Usos ambientals o ecològics: es refereixen a la quantitat mínima d'aigua que han de tenir els ecosistemes aquàtics per mantenir l'equilibri ecològic.

Transport i mobilitat sostenible

La natura és essencialment estàtica i, per tant, les estructures naturals són molt sensibles a l'increment de desplaçaments horitzontals.

L'impacte de la mobilitat es determina amb la capacitat de càrrega respecte a la mobilitat humana, que és el màxim nombre de desplaçaments humans o d'origen humà que un ecosistema pot suportar sense sobrepassar un límit de deteriorament.

Algunes mesures que podem prendre per a tenir una mobilitat més sostenible són:

• Automòbils multiusuari o “car sharing” per a aprofitar l'espai dels automòbils. A través de, per exemple, plans de mobilitat d'empresa que apuntin a aquest objectiu.

• Construcció de carrils exclusius per a busos i tramvies urbans.

• Foment de l'ús de la bicicleta: sistemes públics, construcció de carrils exclusius, estacionament.

• Vehicles elèctrics (motocicletes, cotxes, autobusos): no generen emissions i disminueixen la contaminació auditiva, pel fet que pràcticament no fan soroll. 

La Força

Recorda que la  «Força» és un fenomen que pot modificar, el moviment, la forma, la integritat; (etc.) d'un cos (tant com si és estàtic com si no ho està). Pot modificar-lo en diferents aspectes com per exemple, la seva velocitat, la seva direcció, frenar-lo, accelerar-lo, destruir-lo, deformar-lo, etc. La «Força» calcula de la següent manera:

F = m · a

La “F” és de «Força», la “m” és de massa (kg en aquest cas), la “a” és acceleració (en molts casos, 9,81(m/s2), ja que, és la gravetat de la terra). La «Força» es mesura en “Newtons” (N).

Exemples d'exercicis

• La unitat de Potència en el Sistema Internacional és el watt (W):

1 W = 1 J / 1 s

• Hi ha altres unitats de potència com el cavall de vapor (CV) i el quilowatt:

1CV = 735 W 

• El quilowatt·hora (kWh) és una unitat de treball:

1 kWh = 1000 W · 3600 s = 3600000 J = 3,6 · 106 J

Exemples d'exercicis

Eficiència energètica i sostenibilitat

L'eficiència energètica és la capacitat per a obtenir els millors resultats en qualsevol activitat emprant la menor quantitat possible de recursos energètics. L'eficiència energètica la podem calcular així: 

e = Eútil/Econs

e = l'eficiència obtinguda d'un procés

Econs = l'energia consumida en un procés

Eútil = el treball útil (desitjat) obtingut del procés