De monjos i vescomtes

Som a l'any 1370 després de Crist. Catalunya es troba immersa en una terrible crisi a causa de les males collites  que castiguen Catalunya des del 1333. A la fam que pateixen els catalans, s'hi suma la por a la Pesta Negra, una malaltia que ens arriba des de l'orient mediterrani a través dels vaixells comercials. En aquest context, viure es converteix en una odissea i les tensions entre els diferents estaments se succeeixen.

Els nobles veuen amenaçats els seus privilegis i, per tal de mantenir-los, augmentaran la pressió sobre camperols, artesans i comerciants del tercer estat i intentaran augmentar la seva recaptació d'impostos a través dels mals usos. Això comportarà un ambient de tensió que desencadenarà en revoltes camperoles que busquen denunciar i abolir aquests mals usos. Aquestes revoltes desencadenaran, un segle més tard, en les Guerres Remences (1460).

Tornem, però, al 1370 i situem-nos a un dels pocs monestirs que miren al mar del maresme. Guillem Ferrer i la comunitat de monjos del monestir de Sant Pau es troben enfrontats a Pere Amar, veguer del vescomte de Cabrera, i els seus procuradors a causa de les terres de la comunitat. Els clergues diuen que els pagesos estan exempts de prestar serveis al vescomte, però el veguer diu el contrari.