Les pedres parlen a la Vall de Boí?

Les pedres parlen? És una pregunta que en un primer moment ens pot semblar absurda. Aquesta estada pot ser que faci canviar d'opinió als participants. L'objectiu global de l'estada és descobrir com a través d'un element natural, les pedres, encara que no parlin, podem obtenir de manera directa o indirecta molta informació sobre el passat i el present del nostre entorn social i natural. Aprofitarem aquest element com a eix vertebrador per a descobrir i investigar la Vall de Boí: aprendrem a extreure la informació de les pedres per saber quina és la salut del riu Noguera de Tor, com s'ha format aquest paisatge d'alta muntanya i com s'adapta la vida, i fins i tot com ha arribat fins als nostres dies i què significa l'art romànic d'aquesta Vall.

HIDROBIOLOGIA: Introducció al funcionament dels ecosistemes fluvials

A l'aula, situarem el riu Noguera de Tor i farem una pluja d'idees sobre què esperem del curs alt d'un riu i quins paràmetres cal estudiar per esbrinar-ne la seva salut: la qualitat del punt de mostreig, els paràmetres fisicoquímics, el cabal i els macroinvertebrats. A camp, per grups, prendrem mostres d'aigua i en determinarem el color, l'olor, la terbolesa i la temperatura, així com l'estat de conservació del punt de mostreig. Agafarem mostres de macroinvertebrats que viuen al riu, els classificarem i n'observarem les adaptacions al medi aqüàtic i el seu paper dins la xarxa tròfica. Mesurarem l'amplada, la profunditat, i la velocitat de l'aigua per calcular el cabal del riu. Si hi ha temps, també farem l'estudi dels còdols de la llera del riu i descobrirem la vegetació en funció del bosc de ribera. Per concloure, farem l'anàlisi de la qualitat de l'aigua i la salut de l'ecosistema en funció de tots els paràmetres estudiats a través del "semàfor de la salut de la Noguera de Tor".

• Investigar les característiques del riu Noguera de Tor al seu pas per Barruera com aexemple de riu de muntanya (ribera, llera, recorregut).

• Estudiar les propietats físiques i químiques de l'aigua (temperatura, transparència, color i olor) i aprendre a calcular el cabal del riu.

• Analitzar el substrat geològic del riu per entendre els processos de transport i sedimentació en els valls de geomorfologia d'origen glacial.

• Valorar quina és la qualitat de l'aigua del riu emprant els macroinvertebrats com a indicadors biològics.

• Entendre el riu com un ecosistema, on tots els factors estudiats durant l'activitat influeixen en el seu bon funcionament i conservació.

Quadern de treball.

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI: La ribera de Sant Nicolau

Introducció a l'aula: contextualitzarem el parc nacional d'Aigüestortes en l'àmbit històric, geogràfic i ambiental, i repassarem l'itinerari a realitzar i quines normes hem de seguir. Ens desplaçarem en vehicles tot terreny des del Camp d'Aprenentatge fins al Planell del Sant Esperit (30') i realitzarem un itinerari planer per indrets d'excepcional bellesa dins del parc nacional. Durant la jornada, es treballen de manera participativa aspectes relacionats amb els estatges de vegetació i la seva adaptació al clima d'alta muntanya, la geomorfologia glacial, les allaus i els rastres i senyals d'animals. També es fan parades d'observació amb telescopi de fauna d'alta muntanya (isards, aus rapinyaires) i també es treballen aspectes relacionats amb la conservació i la gestió del parc nacional a través d'un joc de rol (opcional).

Si la neu ho permet, l'itinerari inclou: el Planell del Sant Esperit (1.800 m), el mirador del bony del Granell, la passarel·la de l'interior de l'avetosa, els planells d'Aigüestortes i d'Aiguadassí, l'estany llong (2.000 m), on pararem a dinar, i l'estany Redó (2.100 m).

• Saber situar en el paisatge les principals formes de modelatge glacial i comprendre l'evolució del paisatge per l'efecte de la glaciació alpina i els agents geològics modeladors externs.

• Identificar els animals del parc nacional a través de l'observació directa i dels seus rastres i petjades.

• Reconèixer les principals espècies arbustives i arbòries del parc nacional i les seves adaptacions al medi d'acord amb els estatges de vegetació.

• Interpretar què origina les allaus de neu i saber detectar en el paisatge les zones d'allau i les seves parts.

• Reflexionar sobre la necessitat de protecció de certs paratges naturals, els objectius d'aquesta protecció i els reptes i dificultats que planteja.

Quadern de treball.

RISCOS GEOLÒGICS I IMPACTES AMBIENTALS A LA VALL DE BOÍ: On ubiquem el nostre alberg?

Pujarem en taxis a St. Quirc de Durro, on, si s’escau, estudiarem el tipus de roques amb les quals està construïda l’ermita mitjançant una clau dicotòmica i en repassarem el seu origen. Des d’aquest incomparable mirador de la Vall i Barruera, farem un joc de rol en el qual els alumnes es distribuiran en equips que simularan ser propietaris de terrenys o representants de l’Ajuntament de Barruera, i hauran de decidir el millor emplaçament per un alberg de joventut. Un cop feta la tria, introduirem i descriurem els conceptes de risc i impacte ambientals, quins són, com es mesuren i què són les mesures preventives i correctores. Diferenciarem les parts del torrent de Barruera tot analitzant els riscos provocats per l’assentament humà a les seves proximitats. Valorarem els riscos geològics per a la població, els impactes ambientals i les mesures preventives i correctores adoptades o que es podrien adoptar. Amb l’ajuda de mapes de riscos ambientals i geològics, clourem el joc de rol i justificarem si l’emplaçament del nostre alberg és adequat o no, fent incís en la importància d’un bon planejament urbanístic. Tornarem passejant a Barruera passant per Durro (45’).

Si treballem jornada completa, es pot realitzar un taller pràctic de càlcul de risc d’inundació de la carretera al seu pas pel torrent de Barruera.

• Definir els conceptes de risc geològic i d’impacte ambiental, identificant-los sobre el terreny entorn de Barruera.

• Diferenciar les parts d’un torrent analitzant els riscos provocats per l’assentament humà a les seves proximitats.

• Identificar, analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels éssers humans en el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’ús dels recursos naturals.

• Interpretar representacions cartogràfiques de diferents riscos associats a processos geològics externs.

• Valorar l’anàlisi dels riscos geològics i els impactes ambientals com a eina per la correcta planificació urbanística.

Quadren de treball

QUÈ S’HA DE FER?  

1. Fer una còpia de la plantilla planificació i seguiment del projecte, cal que ho feu a consciència. És un document important i cal dedicar-hi temps per fer-ho bé: Cada dia, a l'iniciar les sessions, haureu de decidir com us organitzareu i al finalitzar escriure el que heu fet i après.

2. Revisar els quaderns de treball del CdA de la Vall de Boí.

3. LES PEDRES DE LA VALL DE BOÍ ENS HAN PARLAT? Posada en comú.

4. Entregar els quaderns de treball. Avaluació professorat.

QUÈ S’HA DE FER?  

• 1. ARTICLE CIENTÍFIC. ESTUDI COMPARATIU DE LA VALL DE BOÍ I LA VALLALTA.

     • Analitzar l'estat de salut de les rieres de la Vallalta.

     • Fes un estudi de la geomorfologia i adaptacions climàtiques dels vegetals.

     • Analitzar la relació entre Caldes de Boí i Caldes d'Estrac. Per què dues poblacions tan allunyades tenen el mateix nom? 

     • Comparar la flora i la fauna de la Vall de Boí i la Vallata.

     • Identificar els riscos geològics de la Vall de Boí i del Maresme.

     • ...

  2. PREPAREM L'EXPOSICIÓ ORAL. Cal fer la defensa del nostre treball davant d'un tribunal especialitzat. És el moment de mostrar la nostra feina i explicar el que hem après.

  3. FEM PARLAR LES PEDRES! Fer un vídeo fent parlar les pedres (en sentit literal!!). Teniu algunes pautes en l'apartat de recursos de la web de l'Institut. Els requisits bàsics del vídeo són:

     • Les pedres HAN DE PARLAR! (en sentit literal).

     • Ha d'incloure els estudis que hem dut a terme de manera clara i ordenada.

     • Durada màxima: 10 minuts.

     • Han de sortir tots els membres del grup base.

COM S’HA DE FER?

1. Organitzeu-vos per recollir tota la informació que necessiteu per completar els estudis LES PEDRES PARLEN A LA VALLALTA?

2. Tots els documents que elaboreu han d'estar organitzats de tal manera que els professors les puguem consultar en qualsevol moment, així us podrem ajudar quan sigui necessari.