*** Batxillerat estudi postobligatori.

Fer batxillerat és la primera decisió acadèmica que pren el nostre alumnat.

Per tant, l'alumnat que cursa batxillerat és aquell que per l'orientació rebuda i els seus interessos personals ha pres la decisió de seguir aquest camí.

Si aquesta ha sigut una decisió conscient, hauria d'implicar compromís i motivació intrínseca.

*** Tutoria personal

Cada alumne, cada alumna del batxillerat tindrà un tutor o una tutora personal que l'acompanyarà al llarg del curs.

Acompanyar implica orientar, resoldre dubtes, reflexionar i ajudar a fer autoavaluació amb l'objectiu que l'alumnat faci el seu propi camí i prengui les seves decisions respecte al seu procés d'aprenentatge i l'itinerari acadèmic que ha escollit.

*** Batxillerat no centrat en les proves d'accés a la universitat

Sobre el batxillerat sovint han caigut dues lloses complicades de gestionar per part de l'alumnat.

D'una banda, l'existència d'unes proves d'accés a la universitat que mantenen una visió més pròpia del passat que del futur i de l'altra un Treball de Recerca que tot i ser per molts de nosaltres una de les experiències més formatives del batxillerat, tradicionalment no se li ha donat ni el temps ni l'espai que hauria de tenir.

I ens trobem que aquestes dues experiències que per si mateixes no haurien de ser en absolut negatives, tenen com a resultat sobre el nostre alumnat angoixa i abandonament del plaer d'aprendre així com un endormiscament de la curiositat imprescindible. Substituint-lo tot per un aprenentatge basat i preocupat només en els resultats.

Ens resistim a aquesta visió, però sense defugir, com mai ho hem fet, el nostre seriós compromís a què el nostre alumnat estigui el més ben preparat possible per a assolir qualsevol fita que es proposi... i entre elles, evidentment estaran les proves d'accés a la universitat

*** Batxillerat actiu

En la línia del que acabem de dir, ens plantegem un batxillerat actiu. Un batxillerat on l'alumnat fa coses, però sobretot pensa sobre les coses que fa (Ruiz, H. (2020). ¿Cómo aprendemos?: Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Editorial Graó. Pàgina 50).

El que fem a l'aula ha d'afavorir que els i les alumnes busquin activament significat a l’objecte del seu aprenentatge, intentin relacionar-lo amb els seus coneixements previs, reflexionin sobre les conseqüències respecte al que ja sap. En definitiva, un alumnat que pensa sobre el que està fent i aprenent.

Evidentment, una classe expositiva o llegir un llibre pot ser aprenentatge actiu si l’alumnat pensa activament sobre el que se li explica o el que llegeix. I per tant són activitats que han d'estar presents en el dia a dia del nostre batxillerat. Però com no podem estar segurs que això passi, hem de dissenyar activitats que garanteixin que s’està produint aquesta reflexió sobre el que estan aprenent. Bé a través de les mateixes propostes d'aprenentatge com de l'avaluació formativa associada a aquestes.

*** Estructura dels espais d'aprenentatge

Matèries comunes

Aquestes assignatures proporcionen una formació general a l'alumnat. Algunes són obligatòries i altres varien en funció de la modalitat de batxillerat triada.

• Llengua catalana i literatura

• Llengua castellana i literatura

• Anglès

• Filosofia

• Ciències del món contemporani

• EF

Matèries de modalitat

Són assignatures per poder profunditzar en la modalitat de batxillerat triada. Els centres i les administracions educatives en fixen la seva oferta.

• Científic: Mates, Biologia i Ciències de la Terra i el Medi ambient

• Tecnològic: Mates, Dibuix tècnic i Física

• Social: Mates CCSS, Economia i gestió d’empresa i Història del Món contemporani.

• Humanístic: Llatí, Literatura universal i Història del Món Contemporani

Matèries específiques

En aquest tipus d'assignatures s'hi inclouen assignatures específiques, assignatures d'ampliació de continguts o altres assignatures a determinar per les administracions educatives.

• Química

• Francès

• Volum

• Tecnologia industrial

• Cultura Audiovisual

• Pràctiques en empresa

• Psicologia i Sociologia

• Psychology and Sociology

En funció de la matrícula (Volum) o de la situació actual (Pràctiques en empresa), algunes d'aquestes matèries poden finalment no poder oferir-se.

*** espai actiu i Treball de recerca

Com ja dèiem una mica més amunt, creiem que el Treball de Recerca és una de les experiències d'aprenentatges més formatives i interessants que s'ofereixen al batxillerat a Catalunya.

Però curiosament no es dóna ni l'espai ni el temps per a fer-lo de manera òptima i que no suposi, un cop més, una nova font d'angoixa en el nostre alumnat.

És per això que amb la voluntat de garantir activitats d'aprenentatge actiu i fer present en el dia a dia del batxillerat les virtuts del Treball de Recerca, proposem al nostre alumnat una franja de quatre hores setmanals en les quals els proposem problemes i reptes per tal que l'alumnat formant equips de treball busqui a través de la recerca i la reflexió, solucions, propostes i produccions.

Les propostes segueixen les directrius de metodologies d'aprenentatge que s'utilitzen a diferents instituts i facultats del nostre país, com l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o l'Aprenentatge Basat en Reptes (ABR).

Aquest Espai Actiu substituirà en la majoria dels casos al Treball de Recerca. Ara bé, aquells i aquelles alumnes que vulguin realitzar un treball de recerca personal i individual, tindran l'oportunitat de fer-lo (com es fa a la majoria dels instituts) al llarg del primer trimestre de segon de batxillerat.

*** Treball autònom

Mantenim, ara encara més, l'aposta per l'autoregulació i la presa de decisions del nostre alumnat.

Al batxillerat el volum de feina del nostre alumnat anirà augmentant de forma progressiva i això vol dir que haurà de fer servir els aprenentatges sobre organització de la feina i l'autonomia que ha anat assolint en els quatre anys de l'ensenyament obligatori.

*** avaluació

Tot i que a batxillerat és normatiu donar qualificacions trimestrals, seguint amb el model d’avaluació de l’institut, seguirem apostant per una avaluació formativa fonamentada en l'autoavaluació i el diàleg.

L’avaluació serà contínua i reguladora del procés d’aprenentatge. A les diferents matèries, s’utilitzaran diferents activitats d’avaluació i feedback: autoavaluació, coavaluació… Aquestes eines d’avaluació han de servir per anar configurant el pla d’acció individualitzat amb l’alumne/a. Amb les evidències recollides, l’alumne/a i el tutor/a prendran decisions i aniran configurant els objectius del pla d’acció individualitzat.

Aquesta avaluació que durem a terme té molt a veure amb el batxillerat actiu que plantegem, on l’alumnat aprèn pensant sobre allò que està aprenent. Aquest enfocament creiem que ajuda a assolir els objectius d’aprenentatge d’aquest nivell i a superar les proves d’accés a la universitat, en aquell alumnat que decideixi presentar-s’hi. Així i tot, en el segon curs de batxillerat, dedicarem espais específics a la seva preparació.

Al llarg del curs l'alumnat rebrà tres butlletins de notes numèriques i tres informes qualitatius, un per cada trimestre.

Al llarg de cada trimestre cada matèria farà servir diferents instruments d’avaluació formativa i formadora per avaluar els objectius d’aprenentatge. Per exemple:

• Comentaris escrits i orals per part del professorat.

• Rúbriques d’autoavaluació i avaluació docent diferents activitats.

• Diaris d’aprenentatge amb reflexions sobre allò que aprèn en les activitats.

La nota de cada matèria sortirà de:

• Les activitats de classe: tasques, encàrrecs, proves,... (60%) Aquestes activitats no portaran nota numèrica sinó que es prioritzarà el comentari formatiu. Evidentment aquestes tindran una correspondència numèrica per poder treure la qualificació trimestral.

• Prova trimestral competencial (40%) Tindrà una nota numèrica i una autoavaluació posterior.

Al llarg del curs es relitzaran dues proves semestrals (mock exams o exàmens «simulacre»): una a principis de febrer i una altra al juny. Per a realitzar aquestes proves, s'aturaran les classes i permetran a l'alumnat fer balanç del curs i del seu estat dins del seu procés d'aprenentatge i el grau d'assoliment dels objectius de cada matèria. De manera subsidiaria, podran servir per a recuperar aquelles competències no assolides fins aquell moment.

Les proves de suficiència al batxillerat es realitzen al setembre.

Les notes aniran de l’1 al 10 i sempre estaran lligades a l’assoliments dels objectius d’aprenentatge compartits amb l’alumnat.