L'horari del batxillerat és de 8.00 hores a 14.30 hores amb un descans de 30 minuts a les 11.00 hores.
Durant aquest descans l'alumnat pot sortir del centre sense supervisió del professorat.
Al nostre centre no fem servir (de manera habitual) llibres de text.
Creiem que un centre públic ha de garantir la necessària alfabetització digital.
No hauríem de deixar escapar les immenses possibilitats que ens ofereix internet.
De les tres afirmacions anteriors se segueix la nostra aposta per l'ús a l'aula d'un dispositiu electrònic que ens permeti donar resposta a totes les qüestions en elles plantejades.
En qualsevol cas, anem a la qüestió pràctica: les famílies haureu d'assegurar que el vostre fill o filla pugui disposar d'un ordinador portàtil per portar al centre.
Una de les qüestions que sempre ens han preocupat és el pes que cada persona estudiant ha de portar fins a l'Institut. Per aquest motiu tractem que el material que es porti cada dia al centre sigui el mínim. Això implica necessàriament portar el dispositiu electrònic, un estoig amb el material bàsic i una llibreta. Segons el dia potser també cal portar l'equipació d'Educació Física o un llibre de lectura.
No fem servir llibres de text de manera continuada i per tant no cal comprar-ne cap. Tampoc tenim llibres digitals sinó que produïm els nostres propis materials i per tant tampoc per aquest motiu s'ha de fer cap despesa.
Però perquè tot això funcioni cal disposar de material al centre i això no ens seria possible sense la quota de material que demanem a les famílies: 190 € per alumne/a.
Destinem aquests diners a costejar les fotocòpies i tot el material que fem servir durant el dia a dia, també alguns tallers especials, ponències, el cost de la major part de les sortides, etc.
Presentació de suport de la xerrada d'orientació per a famílies d'alumnes de 4 de l'ESO:
«Esdevinguem lluernes i tornem a crear, així, una comunitat del desig, una comunitat de llums fulgurants, de danses malgrat tot, de pensaments per transmetre. Dir sí a la nit solcada de fulgors i no acontentar-se a descriure el no de la llum que ens cega».
George Didi-Huberman