Judith Pujol Lobo i Ricard Soler Mallol:
«Una participació activa en el procés de creació dramatúrgic de l’espectacle»
La companyia Obskené (Espanya) i Teatro Ojo (Mèxic) van presentar el 2014 la Gran Rifa d’un fabulós viatge a Mèxic al Festival Internacional de Teatre de Tàrrega. Va ser una nova forma teatral que va oferir als espectadors un diàleg sobre aquesta història recent d'Espanya: l'exili massiu cap a Mèxic, país que va allotjar tots els ciutadans que fugien de la guerra civil espanyola (1936-1939).
La companyia Obskené (Espanya) i Teatro Ojo (Mèxic) van presentar el 2014 la Gran Rifa d’un fabulós viatge a Mèxic al Festival Internacional de Teatre de Tàrrega. Va ser una nova forma teatral que va oferir als espectadors un diàleg sobre aquesta història recent d'Espanya: l'exili massiu cap a Mèxic, país que va allotjar tots els ciutadans que fugien de la guerra civil espanyola (1936-1939).
El principi de l’espectacle era senzill: oferia als espectadors participar en un sorteig d’un meravellós viatge a Mèxic. Per participar-hi, els espectadors havien de respondre a la pregunta: què t’emportaries per sentir la vostra llar lluny de la teva terra? Les dues companyies van obrir un nou espai teatral a Tàrrega, el Sinaia, per rebre els participants que van portar els objectes que responien a aquesta pregunta. Durant el festival, l’espai Sinaia es va convertir en una exposició d’aquests objectes personals, que va permetre a tots els visitants preguntar-se de nou sobre l’exili. L’últim dia del festival va tenir lloc el sorteig, en un acte festiu i públic.
El principi de l’espectacle era senzill: oferia als espectadors participar en un sorteig d’un meravellós viatge a Mèxic. Per participar-hi, els espectadors havien de respondre a la pregunta: què t’emportaries per sentir la vostra llar lluny de la teva terra? Les dues companyies van obrir un nou espai teatral a Tàrrega, el Sinaia, per rebre els participants que van portar els objectes que responien a aquesta pregunta. Durant el festival, l’espai Sinaia es va convertir en una exposició d’aquests objectes personals, que va permetre a tots els visitants preguntar-se de nou sobre l’exili. L’últim dia del festival va tenir lloc el sorteig, en un acte festiu i públic.
Aquesta comunicació vol reflexionar sobre l'estratègia de l’artefacte que va permetre activar el desig de participar tot desplaçant-ne l’objectiu (de l’espectacle al sorteig) i fent de la participació un motor per repensar la història, eix dramatúrgic de la proposta escènica.
Aquesta comunicació vol reflexionar sobre l'estratègia de l’artefacte que va permetre activar el desig de participar tot desplaçant-ne l’objectiu (de l’espectacle al sorteig) i fent de la participació un motor per repensar la història, eix dramatúrgic de la proposta escènica.
Judith Pujol Llop (Tarragona, 1979). Compagina la direcció i la dramatúrgia amb la docència i la gestió cultural. Llicenciada en Història de l’Art (UB) i en Direcció i Dramatúrgia (IT) i màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la UCM, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía i Artea.
Judith Pujol Llop (Tarragona, 1979). Compagina la direcció i la dramatúrgia amb la docència i la gestió cultural. Llicenciada en Història de l’Art (UB) i en Direcció i Dramatúrgia (IT) i màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la UCM, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía i Artea.
Ricard Soler Mallol (Barcelona, 1982) es un director i dramaturg que viu entre Barcelona i Montreal. És llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona i té un màster en teatre de la Universitat de Quebec a Montreal. Una part important de la seva recerca artística està orientada a articular la relació entre l'espectador i el dispositiu escènic.
Ricard Soler Mallol (Barcelona, 1982) es un director i dramaturg que viu entre Barcelona i Montreal. És llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona i té un màster en teatre de la Universitat de Quebec a Montreal. Una part important de la seva recerca artística està orientada a articular la relació entre l'espectador i el dispositiu escènic.