Jordi Claramonte:

«Per què tota l’estètica és relacional i per què el que Bourriaud anomena estètica relacional fa pudor?»

Pensament relacional és el que desplega Aristòtil en la seva Poètica en explicar la catarsi com una relació entre nus i desenllaç. O el de Marx a El capital quan dona un paper fonamental a la relació —sovint conflictiva— entre forces de producció i modes de producció.

Pensament relacional és el que necessitem per entendre la mesura que els més variats projectes artístics només poden tenir efectivitat política i capacitat de transformació des de la lleialtat a si mateixos i a la seva necessitat interna.

Jordi Claramonte (Vila-real, 1969) és doctor en Filosofia. Ha col·laborat amb grups d'acció artística com ara la Fiambrera Obrera i SCCPP (Sabotaje Contra el Capital Pasándoselo Pipa). Treballa en l'àrea d'Estètica i Teoria de l'Art, i les seves investigacions van orientades a rastrejar i posar en valor les diverses trames de l'autoorganització en l'artístic i en el polític. Seguint aquesta pista ha publicat llibres com La república de los fines (2012), Desacoplados (2015) o Estética modal: Libro Primero (2016).