Societat Doctor Alonso:

El Desenterrador

Un projecte de creació i investigació escènica al voltant del cos i les paraules. El Desenterrador posa la mirada en la paraula i la seva relació amb el cos i l’acció. La corpologia de les paraules és aquella propietat que tenen no només de crear i designar el món físic, sinó la de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social.

L’excavació és un mecanisme pedagògic al voltant de les paraules, el llenguatge, el diàleg i els valors ètics que ens conformen, que permet a tothom col·laborar per intercanviar coneixement i millorar la capacitat de raonar, d’escoltar i construir de forma conjunta un discurs.

L’excavació permanent invita a qui la visita i l’experimenta a endinsar-se en una doble reflexió mitjançant una pràctica, d'una banda sobre l’ús de les paraules, el llenguatge i els seus mecanismes, i de l’altra, sobre determinats valors fonamentals de la nostra comunitat i el seu paper o significació teòrica i pràctica en la societat contemporània.

És una conversa pautada i guiada per un expert on, amb una sèrie de normes que els participants van aprenent i han de respectar, mirarem de desenterrar una paraula determinada i arribar entre tots al «sentit» primigeni del valor a partir del qual s’invita a treballar.

És en el procés conjunt de recerca d’aquest significat profund i primigeni de la paraula on, mitjançant aquest mecanisme de conversa reglada, apareixen els mecanismes, «sentits», contradiccions i paradoxes del llenguatge i la paraula en el seu ús comú i compartit.

Una coproducció d’Azala espacio de creación, Artium ( Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo), de Vitoria, CCC Escorxador d’Elx, Sala Endanza, de Sevilla i Naves Matadero, de Madrid.

Amb el suport de: CoNCA (Generalitat de Catalunya), INAEM, Institut Ramon Llull.

La Societat Doctor Alonso, dirigida per Tomàs Aragay (director de teatre i dramaturg) i Sofia Asencio (ballarina i coreògrafa) ha construït un llenguatge que troba una de les seves claus fonamentals en el concepte del desplaçament. De situar quelcom fora del seu lloc, àmbit o espai propi per indagar com aquest desplaçament modifica el llenguatge tant pel que fa a la seva gramàtica constitutiva com pel que fa a la lectura que un observador en pot fer. Desplaçar per desvetllar quelcom.

Aquesta maniobra de desplaçament s’ha revelat com un eina eficaç per generar espais de discurs poètic que posin en qüestió l'statu quo de la nostra comprensió de la realitat.