Aquesta comunicació aborda la creixent acceptació del marc cultural de les arts en viu als museus d'art contemporani. Una tendència que s'ha generalitzat durant l'última dècada amb l'aparició de múltiples exposicions que incorporen la performance i la coreografia a la cartera d'exposicions temporals. Al centre de moltes d'aquestes propostes la immaterialitat, la temporalitat i la interacció directa amb l'audiència dibuixen una nova estratègia comissarial que qüestiona la lògica objectual de l'obra artística, i inscriu el cos i l'acció (d'intèrprets i espectadors) en el centre de l'aparell expositiu.

A través d'alguns casos d'estudi, plantejarem una reflexió crítica del paradigma del museu viu que relaciona les transformacions de l'aparell expositiu a través de la incorporació de les arts vives, amb el nou règim experiencial i cognitiu del capitalisme globalitzat, i la centralitat que la vivencialitat, la participació i el cos ocupen en el metabolisme cultural, social i econòmic de la contemporaneïtat.