El MAE, Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques, és el centre de referència d’informació i recerca de les arts escèniques catalanes i aplega dins seu una biblioteca, un arxiu i un museu.

Els seus objectius principals són: preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestuari…), donar suport a la docència i la recerca que s’imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d’informació sobre les arts escèniques catalanes.

La Biblioteca i l’Arxiu ofereixen els serveis propis de documentació i informació especialitzada en teatre i dansa. El Museu, actualment sense exposició permanent, difon les seves col·leccions per Internet i a través d’exposicions temporals.

A nivell de relacions externes el MAE participa en organitzacions professionals d’abast internacional com SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle) i ENICPA (European Network of Information Centres of the Performing Arts). I, a nivell català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CCUC, Sumaris electrònics i préstec interbibliotecari).

El MAE també participa en el projecte europeu ECLAP (European Colleted Library of Artistic Performance), que pretén crear una xarxa entre els teatres, els arxius teatrals i en general les institucions d’aquest àmbit per seleccionar, digitalitzar i fer accessible un conjunt substancial de material referent al món de les arts escèniques a través d’Europeana. El projecte el formen 19 institucions de 13 països de la Unió Europea. Es preveu que el projecte s’iniciï el setembre de 2010 i tindrà una durada de 3 anys.

Des dels seus inicis al 2001, L'animal a l'esquena [www.lanimal.org] ha concebut la creació d'un arxiu com a part dels seus eixos temàtics i, des d'aleshores, ha dut a terme una tasca de documentació de totes les seves activitats.

La idea de generar un arxiu digital respon a la necessitat de contextualitzar, analitzar y situar les diferents pràctiques dels creadors en el marc de les arts contemporànies vinculades al cos, la dansa y el moviment. Amb aquesta finalitat, s'ha posat en marxa "Cos Creació Pensament", un arxiu digital que permet l'accés i la consulta oberta per a l'estudi, la investigació i la transmissió d'aquestes pràctiques. També facilita la disseminació de les diferents activitats, artistes i processos de treball que han caracteritzat el desenvolupament de L'animal a l'esquena al llarg de deu anys, 2001‐2010.

Durant els últims anys, un equip coordinat per Elena Oña, ha realitzat un treball de classificació, digitalització y recodificació de la documentació. “Cos Creació Pensament” es possible gracies a la generositat dels col∙laboradors que han cedit els drets a l'arxiu.

L'animal a l'esquena ha estat co‐dirigit artísticament durant aquests 10 anys (2001‐2010) per María Muñoz, Pep Ramis i Toni Cots.

L'associació ARTEA reuneix a investigadors/res i artistes amb l'objectiu de afavorir la investigació en les arts escèniques y crear contextos adequats per a la seva generació y comunicació.

ARTEA entén per “investigació” qualsevol activitat, pràctica o teòrica, encaminada a la producció de nou coneixement: noves formes, nous llenguatges, nous conceptes, noves mirades.

ARTEA considera que la investigació acadèmica es indissociable de la investigació creativa, d'aquí ve el seu esforç en construir espais de col·laboració i d'intercanvi entre historiadors i artistes, entre teòrics i creadors. La generació d'aquests espais, siguin permanents, efímers o virtuals, es el seu principal objectiu.

ARTEA és un grup d'investigació i una associació independent vinculada a través dels seus membres a diferents Universitats i Centres d'Investigació, el que ha permès, entre altres coses, l'elaboració del ARCHIVO VIRTUAL DE ARTES ESCÉNICAS (AVAE), un projecte selectiu, d'actualització constant, que tracta de dibuixar una historiografia diferent de les arts escèniques a Iberoamérica.

L'objectiu del AVAE és el de posar a disposició dels estudiants, docents i professionals material crític i documental sobre creadors i creadores escènics contemporanis iberoamericans, així com sobre els seus contextos de producció, exhibició i critica. No es tracta d'un arxiu exhaustiu, sinó d'una proposta documental lligada a un propòsit historiogràfic definit. El concepte de "arts escèniques" que s'utilitza és ampli, en tant que avarca tot allò que ocorre en temps real i en presència d'espectadors (així doncs, incloent-hi, propostes híbrides, accions, instal·lacions, vídeo-accions, etc.).

Iniciat per un grup d'investigadors de la Facultat de Belles Arts de Conca (UCLM), actualment es nodreix del treball en xarxa realitzat per part d'un ampli número de col·laboradors europeus i iberoamericans.

TEATRON és una eina, un software, un administrador i un majordom, que des de fa tres anys existeix a la xarxa. Ofereix un blog als usuaris que ho sol·liciten (més de 300), ordena les entrades que els usuaris publiquen (més de 3.500) i els comentaris de tothom (més de 2.800), destaca els seus posts diferenciant entre activitats i material inèdit (text, vídeo, música...) i els visualitza en un portal web. També fomenta l’existència d’Openblogs (blogs temàtics col·lectius alimentats per usuaris i visitants) i publica material de la xarxa en forma de Videoplayllistes seleccionades periòdicament per convidats, entre d’altres coses. És un espai gratuït, multilingüe, incontrolable i horitzontal, que rep més de 10.000 visites al mes des d’urbs com Barcelona, Madrid, València, Girona, Ciudad de México, Sevilla, Bogotá, Buenos Aires, Bilbo i Berlin, per ordre de visites.

TEATRON és un lloc d’explosió i exposició d’idees, una plataforma de matèria gris, rosa, negra o vermella, relacionada amb les creacions transdisciplinàries que provenen d’una versió expandida de l’escena: l’acció a l’art, la videocreació, el moviment, la paraula, el so, la imatge, el transmedia...

A TEATRON es visualitzen aspectes relacionats amb la creació, com els dubtes o les conclusions dels processos creatius o les múltiples reflexions posteriors a l’actuació, generant punts de trobada més enllà del fet presencial i de l’actualitat.

TEATRON és un projecte independent creat per i per als usuaris, sense editors ni directors d’art ni comissaris ni tertulians, sense periodistes ni programadors, només usuaris amb ganes de compartir.

Moviments Compartits: Coneixement corporeïtzat i distribuït en Xarxes Socials (cas: dance_tech.net):

DANCE‐TECH.NET és un lloc web de xarxes socials pensada per a connectar a la gent preocupada per la tecnologia i la dansa en el nostre món contemporani.

L'ús de les plataformes socials més avançades i aplicacions d'Internet multimèdia, proporciona a artistes de nous mitjans, teòrics, pensadors i tecnòlegs la possibilitat de compartir el treball, les idees i la recerca, la generació d'oportunitats de projectes interdisciplinaris i de col∙laboració.

DANCE‐TECH.NET és també un experiment en el desenvolupament d'una infraestructura sostenible i alternativa per a la distribució del coneixement i la creativitat local en col∙laboració per Internet.

Marlon Barris Solano, creador i productor de dance‐tech.net, dance‐techTV i una sèrie d'entrevistes en línia, comparteix la seva experiència amb aquestes plataformes com un model sostenible de producció, intercanvi i distribució de coneixement dins d'una comunitat d'artistes del moviment i els mitjans digitals.

Arquitectures horitzontals del nou Internet és presentada com a paradigma per a la materialització de les dinàmiques socials obertes i com a lloc d'acció, moviment, mostreig (sampling) i innovació social. DANCE‐TECH.NET emergeix com repositori alternatiu de capital cognitiu/social i com a intervenció relacional que problematitza els límits entre cossos, països, disciplines i organitzacions.

La conferència està enfocada per entendre les tendències escèniques dels 80; tenint Barcelona com a focus i artèria principal. Sabent que visionar les tendències després de 30 anys és difícil, desitjo alimentar la conferència amb la realització d'un documental per mostrar més àmpliament opinions i imatges del que va ser i va passar als 80.

Desitjo enfocar la ponència des de tres angles diversos, des de la història personal, des de l'estructura de les produccions i des del punt de vista del 2010, amb elements d'anàlisi posterior.

La conferència intentarà ser interactiva, buscant la complicitat de l'audiència per tal que la lliçó sigui un viatge al coneixement per a entendre millor com van ser les tendències de llavors. Es pretendrà estimular les noves generacions a obrir-se a les noves fórmules expressives i que les coneguin en profunditat. Les tendències escèniques dels 80, s'han de mostrar des de la forma i el fons, perquè veure aquesta part de la història des d'aquest 2010 pot, i ha de ser, apassionant. I més encara quan sabem que el nyap escènic de l'actual Barcelona no té res a veure amb la sexual, drogada, transvestida, punki, combativa i irredempta ciutat dels 80.

A partir d'un plantejament teòric en el qual s'analitza l'obra escènica com un sistema de tensions entre els diferents elements sobre els quals es construeix la comunicació teatral, aquesta jornada planteja una reflexió sobre les concrecions històriques que aquest sistema artístic ha conegut a l'última dècada. Reprenent un enfocament historicista que posa de manifest com aquesta pràctica no ha deixat de transformar-se en les seves maneres d'organitzar els materials i la comunicació amb el públic, s'analitzarà a partir d'exemples concrets i reflexions dels propis creadors la posició que aquests han anat descrivint amb el seu treball, la manera de relacionar-se amb la pràctica escènica, d'entendre el treball teatral, d'organitzar el procés de creació i finalment i sobretot de situar-se davant del públic, és a dir, davant de la societat.

La conferència està enfocada per entendre les tendències escèniques dels 80; tenint Barcelona com a focus i artèria principal. Sabent que visionar les tendències després de 30 anys és difícil, desitjo alimentar la conferència amb la realització d'un documental per mostrar més àmpliament opinions i imatges del que va ser i va passar als 80.

Desitjo enfocar la ponència des de tres angles diversos, des de la història personal, des de l'estructura de les produccions i des del punt de vista del 2010, amb elements d'anàlisi posterior.

La conferència intentarà ser interactiva, buscant la complicitat de l'audiència per tal que la lliçó sigui un viatge al coneixement per a entendre millor com van ser les tendències de llavors. Es pretendrà estimular les noves generacions a obrir-se a les noves fórmules expressives i que les coneguin en profunditat. Les tendències escèniques dels 80, s'han de mostrar des de la forma i el fons, perquè veure aquesta part de la història des d'aquest 2010 pot, i ha de ser, apassionant. I més encara quan sabem que el nyap escènic de l'actual Barcelona no té res a veure amb la sexual, drogada, transvestida, punki, combativa i irredempta ciutat dels 80.