PROJECTE
Text de presentació del projecte Xarrabascos (febrer del 2019)
XARRABASCOS
Projecte d’apadrinament dels camins històrics de la Selva
- Nens i nenes, vigileu, no caigueu al xarrabasco?
Heu sentit mai aquesta frase? Us l’han dita els vostres avis i àvies? S’està perdent. Els pares potser ja no la saben, però alguns avis potser encara la recorden. Pregunteu’ls-hi. A veure si saben què vol dir la paraula ‘xarrabasco’! És una paraula especial, per diverses raons:
1. No surt a cap diccionari. Mireu-ho. Ni al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), ni al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll (DCVB). Això, per sí sol, no és massa destacable: hi ha moltes paraules que no hi surten als diccionaris.
2. Però és una paraula que la gent diu o, més exactament, que la gent deia en molts pobles de la plana de la Selva. Jo mateix l’he sentit de gent gran d’Aiguaviva, Vilobí, Fornells, Riudellots, Cassà, Caldes, Vidreres, l’Esparra... A Santa Coloma de Farners... de moment no. Però qui sap si encara no l’hem trobat.
3. I, finalment, és una paraula que no està sola, sinó que té una ‘família’ llunyana, unes paraules ‘cosines’, podríem dir-ne. A l’Albera, al nord de l’Alt Empordà, en diuen “terrimbasco”, a Besalú i la Garrotxa “xaragaster”. I potser encara n’hi ha més.
A partir de la paraula ‘xarrabasco’, diversos professors de l’institut hem iniciat una recerca en la qual volem implicar tot l’institut, tots els alumnes i tots els professors. De què es tracta? De buscar xarrabascos, és clar. Per això, vam demanar l’any passat a en Jordi Armengol si ens podia dibuixar un logotip per al conjunt d’activitats que volem emprendre.
I com es busca un ‘xarrabasco’ si no n’hem vist mai cap ni sabem com són? Cert. La pregunta és ben lògica, però si us hi heu fixat, amb la informació donada ja tenim algunes pistes o indicis:
1. Si es pot ‘caure en un xarrabasco’, vol dir que deu ser un lloc fondo, enfonsat, en relació al nivell del terreny proper.
2. Podríem imaginar que fos un parany, una trampa per caçar animals... Però no és el cas. Són les persones que cauen en els ‘xarrabascos’. I, primer, cal que hi vagin abans. Cal anar-hi.
3. I si són els avis els únics que ho poden recordar, vol dir que no hi anaven ni en cotxe, ni amb autobús, ni amb moto, ni amb bici. Hi anaven a peu.
Tenint en compte aquests indicis, els professors estem organitzant una sèrie de rutes diferents a la recerca de xarrabascos a la plana de la Selva. Per abarcar més territori, ens dividirem en els segunts grups.
Per acabar, uns consells que heu de recordar a l’hora d’anar a buscar els xarrabascos.
CAL ANAR-HI A PEU
CAL ESTAR ATENTS PER NO CAURE-HI.
I SI HI CAIGUÉSSIM, CALDRÀ QUE ENS AJUDEM MÚTUAMENT PER SORTIR-NE.
En Lluís Llach, l’any 1975, va escriure i gravar la cançó del “Viatge cap a Ítaca”. En realitat, la va adaptar d’una cançó que ja existia abans. En el curs de la nostra recerca, hem trobat la lletra original. Us la compartim perquè serà una guia per a la nostra recerca de ‘xarrabascos’ a la plana de la Selva.
Quan surts per anar a buscar xarrabascos,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinadesque veuràs paisatges que els teus ulls ignoraven,i vagis per camins per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cap el xarrabasco.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la caminada.És preferible que no corris gens,que siguis a l’ombra als volts del migdia,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses. El xarrabasco t’ha fet sortir de casa,Sense ell t’hauries quedat al llit.I si el trobes pobre, no és que ningút'hagi enganyat.Savi, com bé t'has fet,ja sabràs el que és un xarrabasco.(La Revista de l'Institut de Santa Coloma de Farners, febrer del 2019)
Una imatge que resumeix el que volem
Aprofitar que caminem per un camí històric per tal de fixar-hos en com ho fem, per on passem, què veiem, què escoltem, què han escrit d'altres persones que hi havien passat, quins drets tenim per passar-hi, amb quins impediments físics ens hi trobem, quines eines tecnològiques ens ajuden a situar-nos, quines dites i refranys del passat ens animen a continuar el camí, quins fets històrics han passat en aquell mateix camí, com és el terreny i la vegetació per on passem i ... també quin futur queda per a aquests elements del patrimoni gairebé invisibles que són els camins antics?
Fonamentació pedagògica del programa
El programa es basa en l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, la qual cosa comporta donar-li valor i aprofundir-ne en el coneixement des del punt de vista cultural i, alhora, fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant (que arribi a la mateixa comunitat i a l’enton de l’escola).
En aquest cas, es tracta dels camins històrics, els camins que servien per comunicar les poblacions abans de la construcció de les carreteres en el temps en què no existia el trànsit motoritzat com ara.
A la plana de la Selva, existeix una paraula, “xarrabasco”, que no surt a cap diccionari. Es tracta d’una paraula que pot venir de “xaragall” i que fa referència a un camí fondo que ha deixat de ser transitat i que ha quedat cobert de vegetació, de manera que forma desnivells sobtats pràcticament invisibles enmig del bosc. Per això, també equival, de manera més genèrica, a un precipici, barranc o pendent molt pronunciada.
L’ús d’aquesta paraula com a títol del programa pretén assenyalar, amb un sol mot, l’estat actual de molts d’aquests camins històrics a la plana de la Selva. El pas de grans infrastructures de comunicació (Carretera N-II o ara autovia A-2, autopista AP-7, tren convencional, tren de Gran Velocitat, Eix Transversal o C-25, etc.) ha tallat molts dels camins antics i ha fet perdre consciència de la seva continuïtat als habitants del territori. Però es tracta de camins públics que, amb la voluntat de les institucions públiques, podrien ser recuperats i adquirir noves funcions en el món actual: vies verdes peatonals, nexes de comunicació entre pobles, rutes segures per a vianants i ciclistes interessats en el medi natural i en el patrimoni cultural, etc.
En aquest sentit, el present projecte d’apadrinament vol promoure la dimensió significativa, comunicativa, d’acció i de projecció de l’aprenentatge. Aquestes quatre dimensions permeten situar l’alumne com a subjecte actiu del seu aprenentatge, promovent-ne la implicació en el territori i en la societat a través d’un concepte de ciutadania crítica i responsable.
Síntesi de les activitats previstes durant el projecte i el calendari.
1r curs (2018-2019)
- Creació de l’equip de professors que participa en el programa XARRABASCOS. APADRINEM ELS CAMINS HISTÒRICS DE LA PLANA DE LA SELVA
- Anàlisi de les activitats que ja es realitzen que podrien ser incloses en el programa:
- Sortides de C. Experimentals (relacionades amb la vegetació i la geologia)
- Sortides d’Educació Física (consistents en caminar)
- Sortides de C. Socials i Religió (relacionades amb la història local del territori)
- Projecte Velobici
- Grup d’Escoles Verdes
- Anàlisi dels continguts del currículum de les diverses matèries de 1r, 2n i 3r d’ESO per tal de detectar-ne els que podrien ser estudiats a partir d’una activitat consistent en una caminada per un dels camins històrics de la plana de la Selva.
- Planificació d’una sèrie d’activitats per al 2n curs del programa, per als tres cursos esmentats.
2n curs (2019-2020)
- Concreció i programació de les activitats per als tres primers cursos d’ESO consistents en una caminada amb punt de sortida o d’arribada el mateix institut. La idea inicial, que s’aniria definint millor al llarg del 1r curs, seria:
- 1r d’ESO. “El camí vell de Girona a Santa Coloma de Farners”, del qual se’n faria un tram entre el volcà de la Crosa i Santa Coloma de Farners (uns 12 km, 3 h de marxa). Possibles continguts a tractar:
§ C. Experimentals. Geologia i vegetació
§ C. Socials. Una vil·la romana (prop de les Fonts de Salitja) i el camí mateix.
§ Religió. Ermites de Sant Llop i les Fonts
§ Educació Física. Activitat física saludable (caminar)
§ Cultura i valors. Respecte pel medi ambient i pel patrimoni cultural
- 2r d’ESO. “El camí vell de Santa Coloma de Farners a Brunyola”, el qual es faria sencer d’anada i tornada (uns 16 km, 4 h de marxa). Possibles continguts a tractar:
§ C. Socials. El castell feudal de Brunyola
§ Religió. Les parròquies i els límits dels seus termes
§ Educació Física. Activitat física saludable (caminar)
§ Cultura i valors. Respecte pel medi ambient i pel patrimoni cultural
- 3r d’ESO. “El camí del Pelegrí de Tossa i de la Revolta dels Segadors”, del qual se’n faria un tram entre Santa Seclina i Santa Coloma de Farners (uns 20 km, 4,5 h de marxa). Possibles continguts a tractar:
§ C. Experimentals. El cos humà (l’aparell motriu)
§ C. Socials. La Revolta dels Segadors de 1640
§ Religió. Pelegrinatges
§ Educació Física. Activitat física saludable (caminar)
§ Cultura i valors. Respecte pel medi ambient i pel patrimoni cultural
3r curs (2020-2021)
- Revisió de les activitats realitzades l’any anterior
- Concreció i programació de les activitats per als tres primers cursos d’ESO consistents en les mateixes activitats que el curs anterior, però amb els canvis necessaris per tal d’adequar-los
Diagnosi que justifica la participació del centre en el programa
1. L’INS de Santa Coloma de Farners aplega alumnes procedents de tres municipis veïns: Santa Coloma de Farners, Vilobí d’Onyar i Brunyola. Encara que la majoria dels alumnes resideixin en el nucli mateix de Santa Coloma de Farners, n’hi ha molts que viuen en urbanitzacions (Santa Coloma Residencial, Can Tarré), als nuclis de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai o en masos aïllats.
2. Des de fa cinc anys, l’INS de Santa Coloma de Farners realitza un intercanvi a 3r d’ESO amb l’Institut Josep M. Quadrado (Ciutadella, Menorca), anomenat VELOBICI. Consisteix en l’estada durant una setmana dels alumnes menorquins amb les famílies dels alumnes catalans i en la realització de sortides i rutes amb bicicleta per la plana de la Selva i per les Guilleries.
3. L’INS de Santa Coloma de Farners també participa al projecte d’Escoles Verdes que, juntament amb altres centres propers, promou la consciència i les accions en favor de la sostenibilitat. En aquest sentit, a banda de moltes altres activitats, cal assenyalar que, en col·laboració amb altres instituts de la comarca de la Selva, han participat en la Transelva, una ruta des de Sant Hilari Sacalm a Tossa de Mar, a peu, pels camins de la comarca.
4. Atès que l’INS de Santa Coloma de Farners és una escola adscrita a la UNESCO, des del comitè UNESCO del centre s’han promogut accions i actes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, des del 2015 convertits en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Entre aquests objectius hi ha els de crear ciutats i comunitats sostenibles i poblats humans inclusius, segurs i resistents i de garantir un consum i patrons de producció sostenibles.
5. El Centre d’Estudis Selvatans, en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de la Selva (a Santa Coloma de Farners), ha publicat els anys 2015-2016 dos volums sobre els camins històrics de la plana selvatana. L’estudi conté la descripció precisa de més de vint camins que travessaven tota la plana de la Selva, des de Girona a Hostalric, de Llagostera a Anglès i de Cassà de la Selva a Santa Coloma de Farners. En total, es descriu l’estat actual (transitable, emboscat, llaurat, tallat, etc.) de prop de 500 km de camins històrics del territori. A més, existeix una exposició d’11 plafons roll-up sobre la qüestió que es pot sol·licitar al Consell Comarcal de la Selva.
6. L’estudi i el coneixement dels camins històrics és un àmbit molt poc estudiat a Catalunya, però que ofereix moltes oportunitats d’estudi des de disciplines molt variades: geografia, història, religió, educació física, geologia, biologia, etc. A més, per conèixer els camins històrics cal caminar i, per tant, mostrar als alumnes i fer-los practicar uns hàbits de vida més saludables.
7. Els camins històrics, especialment a la plana de la Selva, estan en gran risc de conservació. Sense el coneixement de la seva existència, la ciutadania no pot unir-se per defensar-ne el seu valor no només històric, sinó també per al futur de la nostra comunitat. Els camins històrics són béns públics que poden servir com a vies alternatives a les carreteres i camins asfaltats que han estat envaïts pels vehicles motoritzats.
Objectius del projecte
1. Afavorir la implicació dels alumnes a partir d’una proposta didàctica sobre tres camins històrics de la plana de la Selva dissenyada amb els criteris de significació, comunicació, acció i projecció del model competencial orientador. Els tres camins serien:
a. Santa Coloma de Farners – Vilobí d’Onyar – Salitja – Volcà de la Crosa
b. Santa Coloma de Farners – Castell de Brunyola
c. Santa Coloma de Farners – Riudarenes – Hostal de Mallorquines
2. Promoure el coneixement del patrimoni monumental, cultural i natural de la plana de la Selva, a partir dels tres camins esmentats.
3. Projectar el coneixement adquirit pels alumnes sobre l’element patrimonial a la mateixa comunitat i a l’entorn.
4. Connectar els alumnes de l’Institut amb grups de recerca locals (com el Centre d’Estudis Comarcals) i amb institucions públiques (Arxiu Comarcal, Ajuntaments, etc.) per tal de conèixer millor com es gestiona el territori.