Durant el SEGON trimestre del curs 2022-2023, un grup de nois i noies de segon curs de l'ESO, de l'INS Montmeló, han creat una revista juvenil digital a l'assignatura d'Optativa Revista. A aquest espai trobareu les notícies escrites per ells i elles: futurs i futures periodistes del nostre segle XXI. Continuarem...
OPTATIVA REVISTA 2n-ESO
Arnau
disseny
INSMÓ
ACTUALITAT
Nízar
Guillem
Arnau
Maria
Farah
Àfrica
Stefano
Azahara
Naia
Luay
Pol
Ainoa
Ana
Gabriela
Xènia
Bryan
Gabriel
Avatars
Equip
Optativa Revista 2n_ESO
INMÓ Montmeló
Elizabeth Baños Gallo
Editorial
Durant el segon trimestre, les noies i els nois dels grups de primer de l'ESO de l'INS Montmeló, han fet un treball molt acurat preparant les seves notícies. Des del començament han estat molt interessats i interessades per aprendre tots els continguts relacionats amb la redacció d'un notícia a partir d'un tema escollit per parelles.
El treball per parelles i individual ha format part de la metodologia emprada per fer la planificació de l'assignatura. Per la seva part, la recerca d'informació ha constituït una eina molt útil per completar la redacció de la notícia, que al cap i la fi, era l'objectiu final de la creació de la revista.
També han pogut avaluar-se i avaluar el treball personal i col·lectiu d'una manera reflexiva i crítica.
Impartir-les aquesta optativa, com amb els grups anteriors, ha estat un plaer. El treball, amb resultats, sempre és gratificant, i a més, no només hem après nous coneixements, també hem intercanviat noves idees i hem col·laborat tots plegats i plegades en la realització de la revista digital. La participació del grup mereix una avaluació notable.
Bona feina. Continuem...
Ara podeu gaudir de la lectura de la revista: INMÓ actualitat.
Esport
EL FUTBOL A MONTMELÓ
La història del futbol al nostre poble
Guillem Lucas Pereira i Nízar el Achoury Merchoud
El Club Futbol Montmeló, Unió Esportiva, es va fundar el dia 29 de juny del 2003. Així és la història del CF Montmeló al futbol del nostre poble.
La història del CE Montmeló va començar quan es va fundar al 20 d'octubre de l’any 1924. Inicialment, es va constituir durant el mes de setembre de l’any 1940 i va tenir legalment com al seu president a Josep Pujol. I finalment, amb el temps, l'actual equip és una fusió del Club Esportiu Montmeló i Unió Esportiva Extremenya.
A l'any 2003, els colors del club eren: el color taronja que tenia una franja vertical de color blau royal a la primera equipació i color blau royal amb una franja vertical de color taronja a la segona. Les mitges eren de color blau royal amb dues equipacions. Els equips utilitzaven els equipaments durants els entrenaments i els partits de competició.
Actualment, el camp de futbol compta amb gespa artificial d'última generació per a la pràctica esportiva. Ha estat totalment renovada amb un sistema de regadiu i enllumenat. També disposen d’una web principal del club on es pot comprar la roba online. A més, pots consultar l'horari dels partits, els equips que formen part del club, les activitats que es fan durant tota la temporada, la normativa del club, etc.
La plantilla d'aquesta temporada 2022-2023 està composta per tots els equips. El nombre total de jugadors i jugadores és de 192 i el nombre de persones que fan d'entrenadors i entrenadores, ajudants i delegats fa un total de 52.
El club de Montmeló té una frase per identificar-se amb els aficcionats i aficcionades: "Jugo per ser feliç i la gent que valori qui hagi de valorar. Si valoren la meva feina, encantat, si no, no passa res."
Esport
Futbol femení: el triomf de l’esforç
El futbol femení creix cada vegada més al nostre país i les estadístiques mostren aquest augment
Maria Rodriguez i Arnau García Rodríguez
Fa uns anys el paper de la dona al futbol era molt secundari, perquè les condicions que hi havia eren poc adequades per practicar aquest esport. Malgrat això, actualment el futbol femení està més normalitzat i les estadístiques demostren que s’ha estat treballant molt per la igualtat entre homes i dones. Ara la gent va als estadis per veure a les noies. Els nens i les nenes porten les samarretes de les jugadores, les animen durant cada partit, com si fos una final de Champions. Els seguidors i seguidores compren llibres relacionats amb elles i coneixen les seves carreres professionals. Tot i què el futbol femení ha rebut, en alguns partits, més audiència que el futbol masculí, encara es troben moltíssimes coses per millorar.
Les diferències entre l’any 2020 i l’any 2022 són elevades. De fet, en l'actualitat, un 74,8% de la població assisteix almenys una vegada a l'any a veure un partit femení. En concret, el 31,1% ho va fer de manera presencial, dotze punts més que en 2020. El 72,2% ha accedit per mitjans de comunicació, principalment a través de la televisió. Això demostra que el futbol femení ha crescut molt i ara no té un paper secundari.
Les jugadores i l'equip tècnic estan d'acord quan diuen que la manera d’estadaritzar el futbol femení és no reivindicar-lo, sinó normalitzar-lo. Si a Marc Andrè Ter Stregen, porter del Barça masculí, en una entrevista li pregunten sobre la seva temporada i el seu rendiment, a Sandra Paños, portera del Barça femení, li demanaren sobre l'increment de públic als estadis o el suport que estan rebent.
Elles, com va dir Mapi León, defensa del FCB, no volen un augment de sou, encara que generin el mateix públic que ells. Demanen igualtat de recursos: equip tècnic, instal·lacions, material, etc., igualtat en el tractament de la premsa amb les jugadores i amb els anunciants, etc. L'Alèxia Putellas, dues vegades guanyadora de la Pilota d'Or, lliurada per la revista francesa France Football, en una entrevista de ràdio a la "Cadena Ser" va dir una frase impactant: "El día que llegue a una entrevista y pueda solamente hablar de fútbol, lo habremos conseguido".
Actualment, entre la lliga femenina espanyola i l'equip del Futbol Club Barcelona hi ha molta diferència. Les jugadores de l’equip barceloní estan en una situació de millors condicions esportives. És a dir, és el club que més està invertint en aquesta categoria. Per tant, això comporta que la preparació és més elevada i les diferències entre el Barça femení i els altres equips de la lliga Finetwork espanyola siguin abismals. Segon, la premsa en general, l’equip femení del Barça no té rival. Només es pot comparar amb equips europeus com el Lyon, el Manchester City o el Manchester United, entre d'altres.
Per concloure, les últimes enquestes afirmen que l'auge del futbol femení ha ajudat que milers de noies joves s'animin a practicar aquest esport. Per fet de què durant molts anys únicament s’havien animat els homes. El parer general és que als pobles i a les ciutats han apareguts molts clubs femenins que han començat a deixar de banda la idea de què el futbol és només cosa de nois.
BIBLIOGRAFÌA
https://misamistosos.com/diferencias-entre-futbol-masculino-y-femenino/
https://www.elplural.com/el-telescopio/tech/mujeres-hombres-no-iguales-futbol_273259102
https://www.bitbol.la/futbol-femenino/alexia-putellas-entrevista-el-larguero-bitbol/
Moda
EL RACISME A LES PASSAREL·LES DE LA MODA
Models molt conegudes al món de la moda asseguren haver patit racisme en determinats moments de la seva carrera
Farah el Mathari i África Ortega hernández
Inicialment, a les passarel·les de la moda, les noies i els nois no sabien distinguir entre un acte de racisme i un acte de bona conducta. Sobre tot, durant molt de temps, les dones models que hi participaven havien viscut envoltades de diferents agents externs que li provoquen actes d’injustícia relacionats a aquest tema. Actualment, moltes dones han expressat que no s'han sentit bé tractades en diferents situacions a la seva feina de model, que han patit actes de racisme amagats. Han expressat que darrere de bones paraules han sentit paraules amb altres significats.
Dins d'aquest grup hi ha noms coneguts com: Nykhor Paul, Naomi Campbell i Munroe Bergdorf. Elles asseguren haver estat víctimes del racisme a les passarel·les de la moda. Sense cap dubte, dones amb cara i veu visualitzen el problema. En el cas de la Nykhor Paul denuncia, en concret, que la majoria dels maquilladors no disposen dels productes adequats per a ella, és a dir, que ella ha d'anar carregada amb els seus cosmétics. La justificació que li donen es que no tenen el to de la seva pell.
Munroe Bergdorf va denunciar, durant l’any 2020, els missatges de L'Oreal durant el #BlackoutTuesday. La model recorda que la van acomiadar fa tres anys després d'haver-se queixat per la presència de racisme en aquesta marca. Ara, durant aquesta campanya publicitària, #BlackoutTuesday, la marca tornar a mostrar missatges relacionats amb el color de la pell.
Marques globals de la moda han estat criticades per assumptes relacionats amb actes de racisme. Exemple com Gucci que va haver de retirar una peça teixida, ja que feia la impressió de ser un blackface (una forma de maquillar-se que estereotipa les persones de raça negra), o per l’ornament Black Sambo de Prada per la bossa i els comentaris antiasiàtics de Dolce&Gabbana.
Societat
Animals al carrer
Hi ha una xifra aproximada de 22.000 gossos i gats que són abandonats a l'any aquí a Catalunya
Naia Robles i Luay Kagbal
A Barcelona hi ha 70.000 animals domèstics, principalment gossos i gats, però per sort o per desgràcia, moltes persones es dediquen a comprar animals que després no poden cuidar-los i aquests acaben abandonats al carrer. Hi ha molt pocs casos en què els animals són abandonats a la protectora. La sort és que siempre hi ha bona gent que adopten alguns o fan donatius per a les protectores.
Aquest 2022 s'ha tancat amb un 15,6% d'animals abandonats. Una petita part, d'aquesta gran xifra, són animals que han estat extraviats, mentre que la resta ha estat abandonat a la seva sort al carrer; fins que algú, amb bon cor, els recull i els porta a la protectora més propera.
Les raons principals dels abandonaments són: problemes econòmics, pèrdua d'interès per l'animal i una que és molt freqüent és quan arriba l'estiu i les persones se'n va de vacances i no tenen on deixar l'animal. La solució més fàcil per a aquestes persones és treure-se'n de sobre la responsabilitat de pagar una casa d’acollida durant aquest temps que hi són fora de casa seva.
La majoria dels animals que són abandonats, tenen de vuit anys cap a davant i moltes vegades acaben sent camades de gossos no desitjades. Hem d'afegir una altra situació, els criadors que venen gossos quan no els poden vendre, els abandonen en qualsevol lloc del carrer o al camp. Normalment, aquests gossos o són sacrificats o acaben en una protectora.
La protectora d'animals d'Osona adverteix la quantitat de gats abandonats que s'han trobat l'any passat. Assenyalen que l’any 2022 va ser complicat, ja que hi havia molt felins al carrer i això dificultava la cura de tots i el control del creixement. Des de la protectora afirmen que no hi ha el mateix problema amb els gossos. Per altra part, la protectora està satisfeta, perquè succeeix un fet diferent al centre: el nombre d‘adopcions ha augmentat més que altres anys.
La protectora de Granollers APAG és un gran exemple i model de protectora en la nostra comarca. És una protectora que invita a la gent a passejar als gossos, pentinar-los o alimentar-los. Tot això, per sensibilitzar a la població sobre l’abandonament i maltractament dels animals de la manera més propera i directa possible. També tens l’opció de fer-te voluntari i treballar allà. Donen una atenció directa i personalitzada a cada animal per asegurar el seu benestar i la seva tranquilitat a la protectora, fins que una propera família aparegui per donar-li un nou nom i un definitiu hogar.
Educació
L'educació infantil a Catalunya
L'educació infantil a les escoles a Catalunya i les seves normatives
Ainoa Coto i Pol Villaró
Els alumnes i les alumnes de l'institut de Montmeló hem decidit parlar sobre l'educació infantil i les seves normatives a les escoles de Catalunya.
El sistema educatiu a Catalunya és mixt: els nens i les nenes van a les mateixes classes i fan les mateixes activitats. Als centres catalans, la llengua catalana és la llengua vehicular i cooficial amb la llengua castellana. L’educació és reglada i no reglada per etapes i nivells.
Els elements bàsics del currículum de l'Educació Infantil per als dos cicles que conformen l'etapa són: les competències específiques, els criteris d'avaluació i els sabers bàsics que serveixen de referent per a identificar el ritme i progrés que es va produint.
¿Què és l’educació infantil?
És l'etapa educativa no obligatòria que s'imparteix als infants de 0 a 6 anys i s’organitza en dos cicles de tres cursos:
-Primer cicle o primera infància (de 0 a 3 anys) (escola bressol)
-Segon cicle o primer ensenyament (de 3 a 6 anys) (parvulari)
-A CAtalunya hi ha 662 centres d’educació infantil a i d’aquests 662, 612 són escoles públiques i 50 privades.
-L’educació primària obligatòria a Catalunya és a partir dels 6 anys fins als 16 anys. De manera que des dels 3 fins al 6 anys l’educació és voluntària, els nens i nenes no estan obligats a assistir. No obstant això, les famílies inscriuen als seus fills a les escoles per contribuir al seu desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual.
Els centres educatius que permeten que els nens de 0 a 3 anys no hagin d'anar són les guarderies.
El preu d'un col·legi públic ronda des dels 369-969 euros i al preu en una escola privada és de 2642 euros al mes.
El primer cicle de l'educació infantil s'organitza d'acord amb els principis d'educació inclusiva i coeducadora. El sistema educatiu posa una atenció especial a la diversitat dels infants, a la detecció de les necessitats educatives específiques, així com a la cooperació entre els centres i les famílies.
La finalitat de l'educació infantil és que desenrotllen el nostre estat emocional, afecta físic i motor, social, i ficar als infants en aquesta situació de confiança, acostumar-los als climes de l'exterior i interior i que ni és sentir que estiguin amenaçades.
L'acció educativa ha de permetre:
El desenvolupament dels infants
El creixement personal a les escoles dels infants
Descobrir les coses dels infants per exemple: l'entorn, habits o l’actitud autónoma
Com es relacionen els infants.
El que volen a les escoles d'educació infantil és que els nens i les nenes siguin capaços de conèixer, respectar i acceptar el seu propi cos i el dels altres, de saber gestionar les seves emocions i sentiments, la relació entre companys, que respectin entre ells, que tracten igual als homes que a les dones, posar en pràctica l'empatia i que ells mateixos sàpiguen resoldre's els seus propis conflictes sense baralles ni insults ni res.
Societat
Les activitats del Casal d’avis a Montmeló
El Casal d'avis en molt important per a la convivència i per a la relació entre la gent gran
Xènia Arenas, Ana Parra i Gabriela Arias
Que ès el Casal d'avis i on está úbicat ?
Montmeló és un petit poble a prop de Granollers que disposa de moltes instal·lacions on es fan diferents activitats. Una d'elles és el casal de la gent gran ubicat al carrer Timbaler del Bruc. Aquest casal és un espai per a què les persones grans que hi facin activitats es relacionin entre elles.
Al centre hi ha treballadors i treballadores que s'encarreguen de del seu manteniment i, a més, desenvolupen activitats dirigides a l’entreteniment dels avis. En general, la seva feina principal està centrada en cuidar-los i acompanyar-los durant la seva permanència al centre.
Quines activitats fa la gent gran al Casal d’avis i quins espais li ofereix?
Algunes de les activitats que fan són: tallers de costura, cant de coral, sardanes, sevillanes, manualitats com pintures, escritura, etc. És un espai que ofereix molta comoditat per a les persones grans. Dins del casal hi ha un bar, una sala de jocs, pistes de petanca, perruqueria, jardins, salas de ordenador i altres sales per a la comoditat de totes les persones grans que gaudeixen del centre durant els dies obert al públic. El seu horari és de dilluns a diumenge de 10h a 13h i de 16h a 19:30.
Els treballadors i les treballadores del casal també organitzen viatges i sortides culturals. Celebren les festes tradicionals i totes les celebracions que es fan al poble (Carnaval, Nadal, Castanyada, Cap d’any, etc.)
Aquest casal ha estat a Montmeló des de fa molt temps i ofereix als seus residents, amb plena disponibilitat, els seus serveis com a equipament municipal al servei de la gent gran del poble.
Entrevista a una àvia del Casal d'avis de Montmeló
Entrevistadores: Ana Parra i Xènia Arenas
Alumnes de l'INS Montmeló
Entrevistadores: Quines activitats del casal fas i quienes són les teves preferidas?
Àvia: faig Una clase de ball en línea, sevillana, estiraments i una clase de coordinació. Jo diría que el ball es el meu preferit, m'agrada molt.
Entrevistadores: Quantes hores passes aquí aproximadament?
Àvia: Doncs, unes 4 hores a la setmana aproximadament.
Entrevistadores: T’agrada estar aquí?
Àvia: Sí, m'ho passo molt bé, m'agrada molt estar aquí.
Entrevistadores: Tens molts amics aquí?
Àvia:Sí, tinc amics del casal, són tots molt agradables.
Entrevistadores: T’apuntes a les sortides?
Àvia: Bueno, quan puc sí, encara que m'agradaria anar més.
Entrevistadores: Portes molt de temps visitant el casal?
Àvia: Buff, fara més o meys 10 anys que visito el casal, ja fa bastante la veritat.
Entrevistadores Com us tracten els treballadors/es?
Àvia: Estupendament, són molt amables amb nosoltres i ens tracten amb molt de respecte.
Entrevista a una treballadora del Casal d'avis de Montmeló
Entrevistadores: T’agrada aquesta feina?
Treballadora:Sí, molt, no sería posible si no fos així.
Entrevistadores: Què vas estudiar?
Treballadora: vaig estudiar un grau mitjà anomenat: Tècnica en ajut a persones en situació de dependència.
Entrevistadores: Quina és la teva funció al casal? Què hi fas?
Treballadora: la meva funció al casal és molt diversa. Començo revisant els correus electrònics. Després quan arribo de fer l’assistència en alguns domicilis, ajudo la terapeuta ocupacional a preparar els tallers de memoria abans de que arriben les persones grans per fer els tallers. Cap a l'una passo a una altra sala on preparo el menjador perquè vinguin a dinar mes de 30 avis. Ens ho passem de allò més bé.
Entrevistadores: Quins tipus de tallers fas amb els avis/àvies?
Treballadora: Tallers de memoria, tallers de psicomotricitat, xerrades sobre temes interessants i molts tallers creatius i plàstics.
Entrevistadores: En quins àmbits de la teva feina fas més esforç?
Treballadora: faig més esforç físic als domicilis. Aquí, als tallers, faig més esforç psicològic, sobretot, en els tallers de memòria. A més, quan s’ha de fer suport a les famílies amb familiars al seu càrrec, molts amb demències.
Entrevistadores: Quins són els avis que necessiten més ajudes en les seves activitats diàries?
Treballadora: Totes les persones que pateixen alguna malaltia mental o amb demència, com pot ser alzheimer o demència senil, entre moltes altres.
Societat
Els patinets elèctrics són un perill?
Els patinets elèctris als carrer de Barcerlona generen noves alternatives i nous problemes
Bryan Vieira i Gabriel Vico
En els últims anys, Barcelona ha experimentat un augment significatiu en l'ús de patinets elèctrics. Encara que aquests vehicles ofereixen una alternativa pràctica i ecològica per a desplaçar-se per la ciutat, també han creat una sèrie de problemes i desafiaments.
En primer lloc, hi ha una falta de regulació i normatives clares per a l'ús de patinets elèctrics a la ciutat. Com a resultat, molts usuaris no respecten les normes de trànsit i posen en perill a altres vianants i ciclistes.
A més, l'abandó i l'acumulació de patinets als carrers i places públiques ha generat un problema de gestió de residus i ha afectat l'estètica urbana. La falta d'infraestructures adequades per a l'emmagatzematge i recàrrega de patinets també ha portat a la concentració d'aquests vehicles en zones concretes.
Un altre problema important és l'impacte negatiu en l'accessibilitat per a persones amb discapacitat, ja que molts patinets obstaculitzen els passos per als vianants i les voreres.
Malgrat aquests desafiaments, també és important destacar els beneficis positius dels patinets elèctrics, com la reducció del trànsit i la millora de la mobilitat urbana. Per tant, és necessari trobar un equilibri que permeti aprofitar els beneficis positius dels patinets elèctrics mentre s'aborda de manera efectiva els problemes que han sorgit.
Medi ambient
Incivisme als carrers de Barcelona
L'incivisme als carrers de Barcelona ha anat pujant i l'ajuntament de Barcelona pren mesures
Azahara Rodríguez i Stefano Machagua
L'ajuntament de Barcelona des de principis d’ aquest any 2023 ha decidit una nova estrategia per mantenir els carrers nets. L'executiu encarregat de prendre les mesures ha decidit que el consum d'alcohol afecta greument l'ordre públic. L'ajuntament ha posat en marxar un pla per multar a totes les persones incíviques que no tingui cura de la neteja viària.
Hi ha moltíssimes persones que després de menjar als carrers, llencen els plàstics al terra en comptes de a les escombraries, i no hi pensen. Per tant, per aquests i altres motius les mesures s'han incrementa. El departament de Medi Ambient de Barcelona ha decidit que tot el que llenci al terra qualsevol objecte que pugui contaminar s’emportarà una multa.
Conjuntament, durant la neteja de la via pública s'utilitzen l'escombratge mixta i neteja amb aigua. Totes aquestes eines ajuden al manteniment dels carrers perquè estiguin més nets, davant de l'augment de l'incivisme que creix a les nits i els cap de setmanes quan es produeixen les trobades de persones que beuen a l'espai públic.
L'ajuntament de Barcelona multa un 20% de les persones que es troben als carrers després d’una festa. Al terra es converteix en un mar de llaunes escampades per tot arreu. Algunes d’aquestes persones es queixen de què és injust, perquè hi ha centenars que ho fan i paguen pocs.
Aquestes multes per botellons persegueixen que no es deixen els carrers bruts, ja que tot allò, a més de embrutar, provoca molta contaminació.
En algunes discoteques utilitzen les noves pallets de cartó en substitució de les palletes de plàstic. Són petits canvis. Algunes persones es queixen perquè es desfan en la beguda i han de canviar moltes vegades de palletes.
Realment, les mesures que pren l'ajuntament de Barcelona al carrer per parar l’incivisme estan sent possible gràcies a l'acció de la guàrdia urbana que actúa en un 90 percent dels casos. Cada dia, després que finalitzen les trobades incíviques les multes tenen noms.